Segons l’informe anual sobre les rendes mínimes d’inserció del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 publicat amb dades de l’any 2021, Catalunya ha augmentat un 60,5% les seves aportacions a les rendes mínimes coincidint amb el desplegament de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), quan l’estudi demostra que la gran majoria de comunitats autònomes han disminuït les seves aportacions de mitjana un -13% des de 2019. Així, Castella la Manxa, Madrid, Castella i Lleó, Aragó i Extremadura van reduir els seus pressupostos al voltant del 50% o més.
Segons les dades de l’informe ministerial, la quantitat mitjana de la prestació mínima ha estat de 490,81 euros mensuals el 2021. A Catalunya, el llindar mínim de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) és de 664 euros, la segona més alta, després del País Basc, amb 706,22 €. A l’altre extrem hi ha Ceuta (300 € mensuals), la Comunitat de Madrid (400 €) i Galícia (423,68 €).
Precisament, l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat ha de comportar una actualització de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que s’ha de traduir en un augment de la prestació mínima de la RGC de fins als 717 euros mensuals.
L’informe també compara rendes mínimes i salari mínim interprofessional i conclou que, pel que fa a la prestació màxima, només en cinc territoris, entre els quals Catalunya, és superior als 950 euros de l’SMI. Concretament, a Catalunya el llindar màxim de la RGC és de 1.208 €, la segona més alta de l’Estat, per darrere de Navarra (1.273,44 €).
Pel que fa al nombre total de persones beneficiàries de les rendes (titulars i membres dependents del titular de la prestació), el 2021 en van ser 645.317 en el conjunt de l’Estat, xifra que suposa una disminució respecte a l’any anterior de 150.544 perceptors. A Catalunya, en canvi, els perceptors van augmentar un 14,67% en passar dels 108.001 de 2020 als 123.847 de 2021.
I si ens fixem en la quantia mitjana per llar beneficiària de les rendes mínimes d’inserció, al conjunt de l’Estat és de 15,9%, una quantia que s’ha reduït més d’un punt des del 2019 i ha passat del 17,1% al 15,9%. En canvi, a Catalunya aquesta xifra és del 19,4%, la més alta de totes.
L’estudi també fa referència a la situació administrativa. Destaca una disminució generalitzada del nombre de resolucions, excepte a Catalunya, on es registra un augment de l’11,86%.
Les dades de la Renda Garantida de Ciutadania 2022
Les dades de finals d’octubre de 2022 assenyalen que les prestacions associades a la Renda Garantida de Ciutadania tenen més de 170.900 persones beneficiàries (49.622 de les quals són no activables, bàsicament, que reben aquest ajut com a complement a pensions no contributives fins assolir el llindar de la RGC corresponent). El 55% són dones i el 45%, homes. Hi ha 39.346 beneficiaris que són menors d’edat, prop d’un 23% del total. El 47% de les unitats familiars són unipersonals, mentre que el 21% estan formades per 2 membres i el 29% són d’entre 3 i 5 membres. Les de més de 5 persones són el 3% restant.
El 96% dels perceptors de la prestació de l’RGC del col·lectiu activable laboralment reben la prestació complementària d’activació i inserció, amb el compromís de buscar feina activament. Durant l’any 2022, 76.741 beneficiaris de la Renda han seguit accions de polítiques actives a les oficines de treball del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Això ha permès que, en el 2022, un total de 3.100 unitats familiars hagin sortit del programa de l’RGC perquè han trobat feina, amb una mitjana de 310 insercions mensuals, i gairebé triplicant els 1.181 que es van inserir laboralment en el mateix període de l’any passat.
