Support-Girona ha donat aquesta setmana a Girona el tret de sortida al projecte internacional “e-YOUth”, que té com a objectiu promoure la inclusió social dels joves amb discapacitat, en situacions de risc per la seva salut mental i emocional, amb necessitats de suport complexes i aquells joves amb menys oportunitats per qualsevol causa, cercant el respecte dels seus drets.
Per aconseguir aquest objectiu, el projecte liderat per Support Girona i finançat amb fons europeus, desenvoluparà paquets de formació a través dels socis del programa -Mental Health Europe (ONG internacional amb seu a Bèlgica), Equips (Dinamarca), COCEMFE (Espanya-Sevilla), UDAF 82 (França), OZARA Maribor (Eslovènia)-, per millorar les competències dels professionals que treballen amb joves en qualsevol servei, així com dels que ho fan en serveis especialitzats de l’àmbit de la salut mental o la discapacitat perquè “així acabin connectant amb aquest perfil de jove i poder vincular-lo de nou al serveis generals del seu entorn”, assegura el director de Support-Girona, Josep Maria Solé.
En última instància, el projecte tractarà de desenvolupar recursos per promoure el desenvolupament personal, l’autonomia i la resiliència d’aquests joves, de 18 a 29 anys, per activar vies d’interacció amb tots els serveis existents en el seu entorn, dels quals estan sovint desvinculats i no se’n beneficien quan apareixen comportaments relacionats amb el malestar emocional, situacions de risc de salut mental o discapacitat. En aquest marc d’actuacions s’inclou el desenvolupament del suport al jove en la seva formació i integració al mercat laboral: “clau per al seu projecte vital”, manté Solé.
Un 16% més de joves en situació de complexitat
El projecte neix de la preocupació social i política per l’increment de perfils “Nini” i persones joves amb discapacitat, en situacions de risc per la seva salut mental i emocional, amb necessitats de suport complexes i aquelles amb menys oportunitats per qualsevol causa.
També vol afrontar l’increment de situacions en què les famílies demanden la intervenció de serveis de salut mental i que la pandèmia ha posat de manifest. Han aflorat situacions de joves amb diagnòstics diversos, des de TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb o sense trastorn d’hiperactivitat), fins a TEAF (trastorn de l’espectre de l’alcohol fetal), o trastorn límit de la personalitat o funcionament intel·lectual límit, entre d’altres, però també i “sobretot” de persones joves, sense diagnòstic, amb conductes que preocupen: autolesions i intents de suïcidi, agressions en l’entorn familiar i en molts casos, amb una impossibilitat de convivència familiar, robatoris dins i fora de la família, ordres de restricció, joves que poden acabar vivint al carrer o a la presó o persones identificades pels serveis de salut mental i els serveis socials, però sense un full de ruta clar perquè els professionals de suport puguin intervenir coordinadament des dels diferents serveis.
Per al director de Support-Girona «malauradament”, molts dels joves en què es manifesten aquestes situacions no es beneficien de serveis del seu entorn —de formació o inserció laboral, per exemple—, i se sol pensar que “només” des de serveis molt especialitzats es pot donar resposta a les necessitats d’aquests joves. El promotors del projecte “e-YOUth” plantegen la visió contrària, en què els serveis especialitzats col·laboren amb els serveis destinats als joves en general perquè tothom se’n pugui beneficiar. «La millor resposta —afirma Solé— és la més inclusiva».
Concretament, a Support-Girona, el nombre de casos de joves, d’entre 18 a 29 anys, en situació de complexitat, ha crescut un 16% des del 2021 i fins a data d’avui. Sobre un total de 93 persones incloses en aquest grup (9% del total de les persones acompanyades per l’entitat) destaca la discapacitat intel·lectual (52%), la psicosocial* derivada de la malaltia mental (39%) i el trastorn de conducta (7%). La complexitat dels suports (no de la persona) és valorada per punts segons la concurrència de circumstàncies com la dificultat greu en la relació amb els professionals, tant de la persona com de l’entorn familiar, el rebuig del suport per la persona, l’abús de tòxics, la no adherència al tractament, l’alarma social, la manca de vinculació a la xarxa i de recursos econòmics i residencials, el no respecte dels pactes, existència de causes penals i la concurrència de risc per a la pròpia persona. Segons el registre de l’entitat, d’aquest grup de joves, el 49% viu al domicili, el 29% en un centre i el 21% viu en situació d’infrahabitatge o sense sostre. El 73% són homes i el 27% dones. I del total, el 65% té uns ingressos econòmics per sota del llindar de risc de pobresa.
