Fa uns dies s’anunciava que la mascareta “aviat” deixaran de ser obligatòries a interiors. Una notícia molt esperada a nivell general però que despertarà dues situacions, alegria i temor a les diferents persones.
Des de pràcticament l’inici de la pandèmia, la màscara ha esdevingut un element indispensable en el nostre dia a dia. Amb la millora de la situació sanitària, és a dir, de les dades epidemiològiques, i tenint en compte les mesures ja preses a altres països, sembla que la màscara deixarà de ser obligatòria en interiors. Això suposa un pas més cap a la vida que coneixíem abans. Durant els dos darrers anys molts hem reaprès el significat de salut, així com formes noves de sentir-nos segurs o intentar controlar el contagi. Per això aquesta situació pot arribar a despertar certa sensació de malestar ja que la màscara és una manera d’intentar controlar la possibilitat de contagi. Treure’ns la màscara vol dir “perdre el control”, almenys en part, per la qual cosa haurem de reajustar novament aquests aprenentatges i adaptar-los a la situació.
Amb aquest nou escenari, és probable que augmentin les sensacions d’incertesa i que apareguin noves pors o que s’intensifiquin algunes que ja existien. Des del punt de vista psicològic, sabem que la necessitat excessiva de control és una de les variables principals darrere de les conductes desadaptatives i/o dels trastorns d’ansietat. En aquest cas, serà important intentar dur a terme una exposició gradual i progressiva a aquelles situacions que ens generin ansietat, de manera que donem marge al nostre cervell a trencar les associacions que s’han generat i reforçat durant aquests dos darrers anys. És a dir, cal deixar de pensar que “no mascareta = perill”.
Aquesta associació es pot establir en dos sentits, en funció de probabilitat de contagi o de possibilitat de contagi. Encara que sembli un joc de paraules, si atenem els matisos d’aquestes dues variables, podem entendre com sorgeixen i es mantenen les pors. Quan el plantejament està en base a la possibilitat, el missatge que ens llança el nostre cervell és la resposta a la pregunta: és possible contagiar-me si no faig servir màscara? En canvi, si ens plantegem el dubte des de la probabilitat la cosa canvia, és a dir: quina és la probabilitat que tenint en compte les dades objectives de la situació, em contagiï si no faig servir màscara?
Per si no n’hi hagués prou, moltes vegades tendim a posar-nos en el pitjor dels escenaris possibles en un futur, cosa que no fa més que augmentar la sensació de perill i descontrol. Tractar d’analitzar les dades d’una manera objectiva ens pot ajudar a manejar aquesta incertesa.
L’augment de la demanda de professionals de la psicologia des que va començar la pandèmia és un fet, no hi ha dubte que aquesta situació ens ha afectat tota la població en major o menor mesura. Per això, si el malestar es manté o augmenta en valors significatius és molt recomanable buscar ajuda professional, com el servei que es brinda al Grup Virtus, amb sessions individuals o grupals, per compartir la nostra perspectiva amb persones en la nostra mateixa situació.
Laura Pineda Rebollo – Psicòloga en Centro Médico Complutense (Grupo Virtus)
