26.4 C
Barcelona
Dissabte, 19 setembre, 2020

Últimes notícies

El Pacte Nacional de la Discapacitat organitza una jornada per avançar cap a una societat més inclusiva

El Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat organitza una jornada virtual en què ciutadans...

Un assistent virtual ajudarà a les persones amb discapacitat visual a usar el bus a Barcelona

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va presentar dimecres un assistent virtual que dona més autonomia a les...

Jornada online de GAES i MIFAS sobre com cuidar la salut auditiva per mantenir una bona qualitat de vida

El proper dimarts 6 d’octubre, MIFAS i GAES organitzen la jornada online ‘La salut auditiva’ que parlarà...

La Festa per a Tothom de Tarragona celebra el 30è aniversari en unes condicions marcades per la Covid

La Festa per a Tothom, la fórmula inclusiva de ciutadania amb discapacitat de...

La “nova normalitat” no és “normalitat amb mascareta”

dona amb mascareta nova normalitat

És “nova normalitat” un terme adequat per nomenar el que estem vivint en aquest moment? La veritat és que quan s’assigna un nom a alguna cosa abstracte com és un període de temps, se li donen a aquest certes connotacions. La “nova normalitat” és el període de temps que va seguir a les fases 0, 1, 2 i 3 de desescalada o des-confinament. Al dividir el temps d’aquesta manera es podria pensar que la “nova normalitat” representa una línia de meta, però, segons s’afirma, aquesta línia de meta se situa en la introducció d’una vacuna o fàrmac contra el virus, que s’estima que sigui a partir de gener de 2021. És aquesta fita el que marcarà un abans i un després pel que fa a el control de virus i per tant d’aquesta pandèmia.

D’aquesta manera i utilitzant l’analogia d’una marató, lluny de trobar-nos prop de la línia de meta o haver creuat, ens trobem acabant la primera meitat, el que pot generar moments d’estrès i incertesa. Això se suma a el fet que aquest període ha discorregut durant els mesos d’estiu, en què molts ciutadans es prenen les seves vacances amb la finalitat de evadir-se.

La “nova normalitat” és un període de temps similar als anteriors, marcat per la prevenció de nous contagis i atenció mèdica als casos positius, fet que suposa per a les persones constants canvis en la seva rutina i circumstàncies socials, econòmiques, laborals, acadèmiques, etc. El fet d’haver de modificar les rutines, la gran incertesa, el risc de contagi i els nous repunts suposen en moltes persones un nivell d’estrès considerable.

En l’última versió del Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals, DSM-5 (American Psychiatric Association) s’afirma que les persones que han passat per situacions adverses o que en l’actualitat es veuen sotmeses a canvis considerables en el seu funcionament ordinari podrien arribar a experimentar símptomes i / o trastorns inclosos dins el grup de “trastorns d’ansietat relacionats amb traumes i altres factors d’estrès”. Aquests engloben entre d’altres, Trastorn d’Estrès postraumàtic (TEPT) i Trastorn d’Adaptació, en ambdós es dóna la presència de preocupació, temor excessiu, tensió o activació que provoca un malestar notable o un deteriorament clínicament significatiu de l’activitat de la persona i parteixen de la definició d’estrès com aquell procés que es desenvolupa quan les demandes o exigències del medi superen els recursos o habilitats de la persona.

La rutina del ciutadà ve marcada i pautada per l’evolució d’un virus que ha acovardit i segueix amenaçant la salut pública

El context pandèmic és un mitjà molt exigent i canviant en què la rutina del ciutadà ve marcada i pautada per l’evolució d’un virus que ha acovardit i segueix amenaçant la salut pública. Això fa que la capacitat d’adaptació de l’individu s’estigui posant a prova contínuament i que no sempre els recursos o les habilitats amb què l’individu compta siguin suficients per abastar el que el context implica, podent presentar així simptomatologia relacionada amb aquest grup de trastorns esmentats anteriorment.

En el cas del TEPT, el focus dels símptomes residiria en la vivència d’un fet traumàtic, com podria ser el període de mesos confinament, la mort d’un ésser estimat durant la pandèmia o conflictes amb la família o la parella durant aquest temps. Alguns dels símptomes, entre altres, que es podrien presentar són l’evitació o tendència per evitar el fet traumàtic, que explicaria certes conductes, emocions o pensaments com, per exemple, la por a sortir del propi habitatge, no acudir a esdeveniments socials o la renúncia a activitats plaents exercides amb anterioritat a la pandèmia. L’estat de hipervigilància és un altre d’aquests símptomes, el que podria explicar alguns signes d’hipocondria, com estar contínuament desinfectant-se a un mateix i el que l’envolta, no voler mantenir cap tipus de contacte físic fins a l’aïllament o sentir constantment el perill de contagi en qualsevol situació.

D’altra banda, en el cas del Trastorn d’Adaptació, s’estaria parlant de l’intent fallit d’adaptació a un context altament demandant, com pot ser la pèrdua d’ocupació, la volta a el lloc de treball sota certes condicions excepcionals o la incertesa provocada en la població al no poder predir l’evolució de virus i per tant de l’esdevenir econòmic i social.

Aquests símptomes poden venir acompanyats de canvis o empitjorament de l’estat d’ànim de la persona, com tristesa, angoixa o irascibilitat, així com desordres en els patrons d’alimentació i son.

Tenir seguretat davant la “nova normalitat”

La sensació de control sobre les situacions que esdevenen atorga a l’individu més seguretat, el que pot alleujar certs símptomes. No obstant això, aquest context pandèmic es caracteritza per la incertesa i porta en ocasions a l’individu a una sensació profunda de desassossec, impotència o derrota.

No obstant això sí que hi ha certs aspectes que poden fer guanyar a les persones una mica de seguretat i així potenciar la seva capacitat d’acció sobre la seva pròpia rutina, com per exemple, respectar les mesures d’higiene i prevenció, tractar de no anticipar situacions negatives que no es han donat, explorar noves activitats que puguin dur-se a terme en aquest context, normalitzar que certes activitats poden suposar o causar sentiments de por o angoixa per anar exposant-se a aquestes amb precaució i de forma gradual o acceptar que “la nova normalitat” no és “normalitat usant màscara “sinó un pas més cap al control d’aquest virus.

L’acceptació no té per què implicar gaudi en si mateixa, però, pot suposar un benefici a llarg termini per a la salut física i mental d’un mateix i de la societat.

Beatriz Ostalé – Psicóloga en Centre Mèdic Complutense (Grupo Virtus)

Subscriu-te a la nostra Newsletter

Per rebre al teu correu les últimes notícies, anuncis i ofertes exclusives del món de la discapacitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

El Pacte Nacional de la Discapacitat organitza una jornada per avançar cap a una societat més inclusiva

El Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat organitza una jornada virtual en què ciutadans...

Un assistent virtual ajudarà a les persones amb discapacitat visual a usar el bus a Barcelona

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va presentar dimecres un assistent virtual que dona més autonomia a les...

Jornada online de GAES i MIFAS sobre com cuidar la salut auditiva per mantenir una bona qualitat de vida

El proper dimarts 6 d’octubre, MIFAS i GAES organitzen la jornada online ‘La salut auditiva’ que parlarà...

La Festa per a Tothom de Tarragona celebra el 30è aniversari en unes condicions marcades per la Covid

La Festa per a Tothom, la fórmula inclusiva de ciutadania amb discapacitat de...

NO ET PERDIS...

Els 300 milions de persones afectades per Malalties Rares celebren el seu dia reclamant una millor atenció

Com no podia ser d’una altra forma, el Dia de les Malalties Rares se celebra enguany el...

La demanda de població dependent a Catalunya supera de llarg les previsions en els darrers dos anys

D’ençà de l’entrada en vigor de la Llei de l’Autonomia Personal i l’Atenció a la dependència (LAPAD),...

El CERMI proposa una reforma legal que atorgui a les persones amb dependència el grau de discapacitat del 33%

El Comitè Espanyol de Representants de les Persones amb Discapacitat (CERMI) ha fet arribar al Govern central...

El sector de la discapacitat reclama un Codi d’Accessibilitat adaptat a les necessitats reals del col·lectiu

El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), principal plataforma de defensa del col·lectiu a...

Falten suports a l’aula per als alumnes amb síndrome d’Asperger

“El meu Asperger m'ajuda a no creure en mentides. Em fa diferent, i ser diferent és un...