El peu diabètic és una de les situacions, pròpies dels pacients que pateixen diabetis mellitus (DM), que més complicacions cròniques i incapacitat comporta. Els pacients que han d’acudir a una consulta especialitzada són aquells que presenten deformitats estructurals en els peus amb o sense dificultat per trobar un calçat adequat, helomes (calls), onicopatías (alteracions i malalties en les ungles), desconeixement dels hàbits necessaris per a realitzar les autocures o mala agudesa visual que impedeixi o dificultin realitzar-los, mal control metabòlic, incapacitat per detectar la temperatura a la zona dels peus (per exemple, no saber si l’aigua amb què ens rentem els peus està freda o calenta, o al posar el peu a terra no notar aquesta temperatura, ja que la primera sensibilitat que es perd és la de temperatura), presència de dolor que desperta a les nits, i si per alleujar-hi necessitat de deixar el peu fora de llit i penjant durant la nit, sensació de rampes, formigueig a les cames, dolor o malestar a les cames quan camina, presència de ferides, maceració, infecció … en general, qualsevol alteració en els peus o dubtes pel que fa a com hem de fer les autocures a casa o com la seva malaltia pot afectar els peus serien motius per acudir a una consulta de podologia especialitzada en el peu diabètic.
Però què és un peu diabètic? Un peu diabètic amb una lesió i / o ulceració pot presentar alteracions de base neuropàtica amb diferents graus de malaltia arterial perifèrica. Aquestes dues situacions són presents en major o menor proporció, una respecte a l’altra. Si a això se li afegeix un desencadenant traumàtic, a causa d’un calçat inadequat, o un excés de pressió a causa de alteracions estructurals o biomecàniques. Com el que es pretén aconseguir és evitar arribar a aquesta situació, en la mesura del que puguem, ja que no hem d’oblidar que el pacient té una patologia de base que és la DM, seria millor que donéssim una volta al concepte de “peu diabètic” i el substituïm per “Síndrome de Peu diabètic“, ja que el que volem és prevenir lesions.
El que li marcarà la pauta al pacient amb DM per a acudir a consulta de podologia és conèixer la seva situació de “peu de risc” de patir una lesió. Els riscos que cal identificar en el pacient són: neuropatia perifèrica, malaltia arterial perifèrica, artropatia, dermatopatía, queratopatía, onicopatía, alteració biomecànica, deformitats, hàbits incorrectes, mal control metabòlic, antecedents d’ulceració, amputacions prèvies, o coexistència d’altres alteracions cròniques de la DM com la retinopatia o la nefropatia.
El podòleg realitzarà una exploració omplint una història clínica específica per a peu diabètic i interpretarà els resultats obtinguts de la realització de diferents tests, mesurament amb aparells … Això permetrà classificar el peu de risc en tres nivells segons el risc de patir una lesió; alt, moderat i baix risc. Quan es té aquesta classificació cal pautar les revisions el pacient durant l’any, que serà cada dos o tres mesos, dues vegades a l’any o a l’any, respectivament, el que permetrà adequar al seu estat de salut per poder establir un pla preventiu, aconsellar sobre el calçat adequat, prescriure plantilles (suport plantar) específic per descarregar les zones de risc, derivar a altres professionals i pautarla següent revisió en funció dels resultats.
El podòleg és capaç de garbellar alteracions neuro-vasculars específiques, de la mateixa forma en què es realitza en atenció primària de salut, de manera que està capacitat per atendre’t durant la consulta, podent prendre les decisions de derivar al pacient, si cal, a altres professionals com cirurgians vasculars, endocrins, neuròlegs, infermers, per exemple, derivarem al cirurgià vascular aquells casos en què detectem absència de polsos distals a nivell de el peu, amb o sense presència d’úlceres d’etiologia vascular, o aquells casos que requereixin una valoració per a una possible revascularització de la circulació arterial dels membres inferiors o per prescriure o reavaluar la medicació actual. No obstant això, el podòleg és l’únic professional capacitat per detectar un peu diabètic o alteracions estructurals i biomecàniques que suposin un excés de pressió als peus, amb el consegüent risc d’ulceració. A més, és el professional que pot aconsellar sobre el calçat adequat i prescriure plantilles (suport plantar) específic per descarregar les zones de risc.
És important tenir en compte la procrastinació que moltes vegades pateixen els pacients quan posposen la necessitat d’acudir a consulta, acudint quan la seva situació ha empitjorat i té pitjor pronòstic. Sigui de la manera que sigui cal procurar prevenir en lloc d’haver de curar.
Maria de los Ángeles Serrano Moreno – Podòloga a Centre Mèdic Complutense (Grupo Virtus)
