El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha presentat un cens inèdit elaborat per l’Institut de Majors i Serveis Socials (Imserso) que recull la informació de 7.893 centres i habitatges residencials per a persones amb discapacitat i gent gran a Espanya. L’estudi, realitzat amb dades del 2025 i una taxa de resposta del 92,7% (7.319 centres participants), ofereix una radiografia del sistema per impulsar la transició cap a un model d’atenció personalitzat i comunitari en el marc de l’Estratègia Estatal per a un nou model de cures (2024-2030).
L’informe s’ha donat a conèixer a la seu de l’Imserso amb la participació de la secretària d’Estat de Drets Socials, Rosa Martínez, i la directora general de l’entitat, Mayte Sancho. Aquesta segona edició del censo profunditza la metodologia de l’anterior lliurament del 2024 i inclou per primer cop els habitatges residencials. Per comunitats autònomes, Catalunya (19,3%), Castella i Lleó (15,2%) i Andalusia (11,2%) concentren el volum més gran d’equipaments.
Diferències en la gestió i el pes de la iniciativa social
Del total de recursos, 2.455 corresponen a l’àmbit de la discapacitat (1.319 centres i 1.136 habitatges) i 4.864 a la gent gran (4.596 centres i 268 habitatges). Pel que fa a la titularitat en els centres de discapacitat, el 55,6% és de titularitat privada i el 44,4% de titularitat pública, mentre que en els seus habitatges el 62,8% és de titularitat privada i el 37,2% pública. El document evidencia que l’ànim de lucre és residual en l’atenció a la discapacitat (13,2%), on predomina la iniciativa social sense ànim de lucre, a diferència de les residències de gent gran, on el sector lucratiu representa el 58,7%.
Pel que fa a les dimensions, els centres de discapacitat tenen una mitjana de 36 places, enfront de les 75,8 places dels centres de gent gran. En els habitatges residencials, la capacitat mitjana se situa en 2,7 places per immoble en ambdós sectors. Els establiments de gran grandària —de més de 200 places— suposen un percentatge testimonial en discapacitat, representant el 0,6% dels centres i el 5,7% de les places totalitzades.
Perfil dels usuaris, alimentació i coordinació assistencial
L’anàlisi de l’Imserso mostra que el 83,6% de les persones residents en centres de discapacitat té menys de 65 anys, mentre que en la gent gran el 75,3% té 80 anys o més. En l’àmbit de la discapacitat predominen els usuaris de gènere masculí, els homes suposen el 58,4% dels residents als centres i entre el 58,3% i el 58,6% als habitatges. Les tasques de cura continuen altament feminitzades, les dones representen el 77,8% de la plantilla en discapacitat i l’85,5% en gent gran. Segons estimacions de Drets Socials, Espanya haurà d’incorporar 260.000 professionals abans del 2030 per sostenir la cobertura del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD).
En quant a la vida quotidiana, la cuina pròpia s’imposa en el 67,5% dels centres de discapacitat davant del càtering (32,5%), una matèria que serà regulada properament mitjançant un reial decret conjunt amb el Ministeri de Sanitat per restringir els productes ultraprocessats. Així mateix, el 93,8% dels centres compta amb un pla personal d’atenció, el 95,2% té coordinació amb l’atenció primària, el 89,6% disposa d’un professional de referència i el 75,3% compta amb un pla d’eliminació de restriccions. La presència d’animals de companyia s’autoritza en el 52,3% dels espais.
Orientació comunitària i reforma legislativa
Els dades certifiquen una major orientació cap a la vida en comunitat als centres de discapacitat, on els serveis de proximitat arriben al 62,4% i l’empadronament assolit és del 70,5% als centres i del 74,5% als habitatges. Tanmateix, la disponibilitat d’habitacions individuals roman com un dels principals reptes pendents, ja que el 58% de les persones amb discapacitat comparteix habitació (57% en gent gran).
Aquesta transformació de l’atenció s’emmarca en la reforma de les lleis de dependència i discapacitat aprovada recentment al Congrés dels Diputats i en l’ampliació pressupostària de 6.200 milions d’euros addicionals per als anys 2026 i 2027. Sobre el valor estratègic de les dades obtingudes, la secretària d’Estat Rosa Martínez ha manifestat que “no es pot transformar el que no es coneix. Canviar el model d’atenció residencial no és una qüestió tècnica, és una qüestió de drets”, afegint sobre l’organització dels equipaments que “aquest model llar es construeix amb canvis en les infraestructures, però també en el dia a dia, a través de l’atenció centrada en la persona: personalitzar les cures i els suports, i respectar la capacitat de decisió de cada persona”.
