El Congrés dels Diputats ha donat la llum verda definitiva a la reforma de les lleis de discapacitat i dependència, un pas legislatiu que amplia la protecció social de milers de ciutadans però que ha rebotat en el sector assistencial amb una petició unànime: garantir una dotació econòmica immediata i suficient que eviti que les noves mesures quedin només sobre el paper.
A Catalunya, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) ha rebut positivament aquesta actualització de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, destacant la fi de les incompatibilitats entre prestacions, la flexibilització del Programa Individual d’Atenció (PIA), l’impuls de l’assistència personal i la consacració de la teleassistència com a dret subjectiu.
El director general d’ACRA, Antoni Vidal, ha defensat la rellevància dels canvis assolits a les Corts Generals: “És una reforma que modernitza el sistema i que ofereix més capacitat d’elecció a les persones usuàries i les seves famílies. Feia temps que era necessària una actualització de la norma per adaptar-la a una realitat que ha canviat molt en els darrers anys”.
No obstant això, ACRA avisa de la gravetat dels problemes endèmics del sector i recorda la situació crítica que viu Catalunya a causa de l’envelliment demogràfic i el biaix del finançament territorial, on la Generalitat de Catalunya assumeix actualment prop del 77% del cost enfront del 23% que aporta l’Estat. Per això, el directiu ha estat contundent sobre la distribució dels fons: “Les llistes d’espera, la manca de professionals i l’infrafinançament continuen sent els grans reptes de la dependència. Una millora dels drets reconeguts per la llei serà insuficient si no es dota el sistema dels recursos necessaris per poder-los garantir”.
Així mateix, Antoni Vidal ha remarcat la necessitat d’una implicació financera estatal superior: “Fa anys que reclamem un finançament adequat. La llei va néixer infrafinançada i aquesta continua sent una de les principals limitacions per desplegar-la plenament. L’Estat ha d’avançar decididament cap al compromís d’ivertir el 2% del PIB en dependència”. Des de l’entitat catalana es demana agilitzar la transferència dels més de 783 milions d’euros addicionals compromesos pel Govern espanyol i reforçar les Prestacions Econòmiques Vinculades (PEV) per descongestionar els serveis.
Consens polític i suport a la vida independent
Per la seva banda, la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha celebrat el tancament de la tramitació parlamentària i la resolució de les esmenes de la cambra alta, remarcant que el text reforça la vida independent, l’accessibilitat universal i el préstec de productes de suport.
El president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha assenyalat el valor del diàleg institucional: “Avui és un dia important per a tot el sector social. Crec que la discapacitat és un símbol d’unió i que, sobretot, té que buscar el consens polític com s’ha aconseguit també amb l’article 49. Aquesta reforma suposa un benefici per a tota la societat en el seu conjunt, a dia d’avui i també per al futur”.
Des de la confederació consideren clau la figura de l’assistent personal, per bé que recorden que cal resoldre les mancances en matèria d’habitatge, atès que prop de 100.000 persones no surten mai del seu domicili per la presència de barreres arquitectòniques i 1,8 milions necessiten suport extern per fer-ho. A més, COCEMFE lamenta que el Congrés vetés la proposta d’aplicar un IVA reduït del 4% als productes d’autonomia personal —amb un impacte fiscal estimat en 144 milions d’euros— i reclama equiparar els beneficis fiscals del 33% de discapacitat a totes les persones en situació de dependència.
Sobre l’aplicació pràctica de les mesures, Anxo Queiruga ha insistit que “ara el repte és convertir aquests avenços legislatius en millores reals per a les persones. Serà imprescindible desenvolupar la llei amb recursos suficients, garantir una aplicació homogènia en tot el territori i continuar enfortint el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència per tal que cap persona vegi limitat el seu projecte de vida per manca de suports”.
Vigilància contra la desigualtat territorial
El Consell Espanyol per a la Defensa de la Discapacitat i la Dependència (CEDDD) també ha valorat la norma positivament, tot i que ha llançat un advertiment sobre les diferències d’atenció entre comunitats autònomes i els col·lapses administratius existents.
La vicepresidenta del CEDDD, Mar Ugarte, ha fixat la posició de l’entitat davant la promulgació del nou marc legal: “Ningú pot estar en contra d’ampliar drets. Nosaltres els hem defensat sempre. Però quan augmenten les prestacions, els serveis i les obligacions del sistema, també han d’augmentar de forma suficient i estable els recursos econòmics per sostenir-los. En cas contrari, correm el risc de generar frustració i expectatives incomplertes en milers de famílies”.
Davant la bretxa territorial en l’accés als serveis públics, Mar Ugarte ha asseverat que “el codi postal no pot continuar determinant la qualitat dels drets. Les desigualtats entre comunitats autònomes i les llistes d’espera continuen sent una de les majors vergonyes del nostre país”.
Per evitar bretxes en la implantació de la norma, el CEDDD demana articular un Pacte d’Estat per la Dependència i la Discapacitat, fixar un finançament plurianual finalista, garantir la llibertat d’elecció de centre a les famílies i crear òrgans d’inspecció independents. Aquestes eines hauran d’avaluar periòdicament les llistes d’espera, els terminis de tramitació i la qualitat de l’atenció, amb l’objectiu de confirmar que les noves garanties legislatives es tradueixen en un canvi tangible en el dia a dia dels col·lectius afectats.
