La malaltia d’Alzheimer és la causa més freqüent de demència i afecta milions de persones a tot el món. Tot i que la seva prevalença és més elevada en dones, fins fa poc les diferències biològiques entre sexes en el desenvolupament d’aquesta discapacitat cognitiva han estat poc estudiades. Per contribuir a omplir aquest buit, un nou estudi col·laboratiu liderat per Raquel Sánchez-Valle i Anna Antonell, investigadores del grup de recerca en Malaltia d’Alzheimer i altres trastorns cognitius de l’IDIBAPS, ha identificat diferències rellevants entre homes i dones en les proteïnes alterades a la sang en el context d’aquesta patologia. Els resultats d’aquest treball posen de manifest la importància cabdal d’incorporar el sexe com a variable clau en la recerca de les demències per obrir noves vies cap a una medicina personalitzada.
L’estudi, publicat a la revista científica Alzheimer’s Research & Therapy, ha analitzat de manera minuciosa un panell de 120 proteïnes en sang i en líquid cefalorraquidi en un grup de 359 persones, que incloïa tant individus sans com pacients diagnosticats amb la malaltia d’Alzheimer, demència amb cossos de Lewy o demència frontotemporal. Mitjançant l’ús de tecnologies proteòmiques avançades, els investigadors han pogut caracteritzar amb gran detall les alteracions moleculars que s’associen a aquestes malalties neurodegeneratives. Aquesta recerca és el fruit del projecte Polaris, finançat en exclusiva per la Fundació Rosa Maria Vivar —que ha fet possible l’anàlisi de les mostres de líquid cefalorraquidi—, i d’un segon projecte finançat per l’Institut de Salut Carlos III, destinat a l’estudi de les mostres de sang.
Més inflamació en el perfil biològic femení
Els resultats globals de la investigació constaten que, en el conjunt de les demències analitzades, les dones presenten un nombre més elevat de proteïnes sobre-expressades relacionades amb la inflamació, la gran majoria de les quals estan directament implicades en la senyalització de citoquines. L’estudi esdevé així un dels primers a analitzar sistemàticament les diferències de sexe en múltiples demències utilitzant mostres aparellades de sang i líquid cefalorraquidi, tot i que en aquest darrer fluid les variacions detectades han resultat ser més discretes.
L’investigador Albert Lladó, un dels responsables de l’estudi en el qual també han participat Mircea Balasa i Aina Comas-Albertí, apunta que “els nostres resultats indiquen que l’Alzheimer no és exactament igual en homes i dones”. El científic afegeix que “les dones semblen tenir els processos inflamatoris més afectats, el que suggereix que aquests podrien tenir un paper especialment rellevant en el desenvolupament de la malaltia en dones”.
Davant d’aquesta realitat, es fa palesa la necessitat de dissenyar abordatges terapèutics diferenciats que tinguin en compte la identitat biològica del pacient. Segons detalla Aina Comas, coprimera autora de l’article de recerca, “identificar aquestes diferències ens pot ajudar a desenvolupar estratègies terapèutiques més específiques i eficaces per a cada pacient”. El fet que bona part de les proteïnes alterades de manera diferencial en les dones estiguin vinculades a la inflamació obre la porta al fet que els tractaments adreçats específicament a combatre aquestes vies inflamatòries tinguin un impacte molt més significatiu en el sector femení. Per aquest motiu, la investigadora conclou que “noves investigacions ens ajudarien a avançar cap a una medicina més personalitzada i amb perspectiva de gènere en demències”.
