Un consorci científic integrat per la Universitat Francisco de Vitoria, la Universitat Alfonso X el Sabio, l’Hospital Universitari Ramón y Cajal i l’Institut Ramón y Cajal d’Investigació Sanitària ha assolit una fita en la neurobiologia en crear un mètode per estudiar de forma directa les cèl·lules cerebrals humanes implicades en patologies com el trastorn espectre autista, l’esquizofrènia o el trastorn obsessivoconsotiu. Aquest nou protocol es focalitza en les anomenades interneurones GABAèrgiques, les quals són fonamentals per a l’equilibri de l’activitat cerebral. Segons un dels impulsors de l’estudi, Raúl Alelú-Paz, la fita permet de “trencar una barrera tècnica” que fins ara obstaculitzava l’accés directe a aquestes neurones en humans.
La metodologia, batejada com ‘HIN-Epi’, destaca per ser un procediment senzill i replicable que no requereix equipament d’alta complexitat. El sistema permet l’extracció de nuclis d’interneurones a partir de quantitats mínimes de teixit cerebral post mortem, concretament des de 0,1 grams. Mitjançant processos de digestió enzimàtica i citometria de flux, els científics poden superar les limitacions dels models animals o l’ús de mostres perifèriques com la saliva o la sang, que no ofereixen una visió fidedigna del comportament cerebral. L’investigador Ariel Cariaga-Martínez destaca que aquest enfocament “permet extreure informació directament de les neurones reals, no de teixits substituts, la qual cosa canvia la manera d’abordar la salut mental des de la biologia”.
Validació i democratització de la ciència
El treball experimental, dut a terme al Laboratori d’Investigacions Biològiques Professor Giacomo Rizzolatti del Parc Científic de Madrid, ha servit també per analitzar modificacions epigenètiques. Els experts han posat el focus en la metilació del gen ‘GRM3’, un element estretament lligat a l’esquizofrènia i a la gestió del glutamat. Aquesta anàlisi ha permès observar com determinats factors ambientals deixen una empremta clara en aquestes neurones, obrint una via per “analitzar com factors com l’estrès o l’entorn influeixen en aquestes patologies”.
Per assegurar la viabilitat del mètode, l’equip va comparar les cèl·lules obtingudes amb interneurones generades al laboratori mitjançant cèl·lules mare pluripotents induïdes, confirmant una elevada coincidència molecular. A més, els autors han subratllat la seva voluntat de “democratitzar l’accés a aquest tipus de recerca i eliminar barreres econòmiques”, publicant el protocol de forma oberta perquè qualsevol grup científic el pugui aplicar. Aquest pas endavant no només millora la comprensió biològica dels trastorns mentals, sinó que es planteja com una eina essencial per al desenvolupament de tractaments més eficaços en el futur.
