Enmig del soroll constant de les xarxes socials, on sovint predomina la rapidesa, la imatge immediata i el consum veloç de continguts, hi ha perfils que conviden a fer exactament el contrari: a aturar-se, a observar amb calma i a connectar amb una dimensió més profunda de l’experiència humana. El perfil de Laura Balmes, sota el nom d’usuari @encisadadeveuret, sembla situar-se precisament en aquest espai diferent, on la presència digital no és només exhibició, sinó també reflexió, sensibilitat i diàleg.
Ja el mateix nom d’usuari, amb un to poètic i suggerent, transmet una certa actitud davant la vida: la de mirar, observar i deixar-se sorprendre. Aquesta idea d’“estar encisada de veure’t” pot entendre’s com una invitació a mirar el món amb curiositat i afecte, a reconèixer la bellesa en les persones i en les experiències quotidianes. En un entorn digital sovint dominat per la comparació o la pressa, aquesta mirada atenta i sensible té un valor especial.
A la seva biografia apareix un element central del seu projecte: l’espectacle “Ella… en parlem?”. El mateix títol ja conté una proposta poderosa. No afirma, no imposa, sinó que pregunta. I en aquesta pregunta hi ha una invitació directa a la conversa, a trencar silencis i a obrir espais de paraula. Parlar és un acte senzill en aparença, però també pot ser profundament transformador. Quan es tracta de temes com les emocions, la identitat o la salut mental, la possibilitat de parlar-ne obertament esdevé una forma de reconeixement i de cura col·lectiva.
La frase “Diàlegs salut mental i art” sintetitza molt bé l’essència d’aquest tipus de projecte. Durant molt de temps, la salut mental ha estat envoltada de tabús, silencis i incomprensions. L’art, en canvi, ha estat històricament un territori de llibertat expressiva, on allò que és difícil d’explicar pot trobar formes alternatives de manifestar-se. Quan aquests dos mons es troben —el de la salut mental i el de la creació artística— s’obre un espai especialment potent per a la comprensió i la connexió humana.
En aquest sentit, l’art no és només un recurs estètic, sinó també una eina de mediació emocional. La música, la poesia o l’escena poden permetre que les persones es reconeguin en experiències que potser pensaven que eren només seves. Allò que es diu en un escenari, en un vers o en una melodia pot generar una identificació profunda: un “això també em passa a mi”, un “jo també ho he sentit així”. Aquesta capacitat de generar ressonància emocional és una de les grans fortaleses de l’art quan es posa al servei del diàleg.
La presència de la música i la poesia a la biografia del perfil reforça aquesta dimensió sensible i expressiva. Totes dues disciplines comparteixen una capacitat especial per condensar emocions, per transformar experiències íntimes en llenguatges que poden ser compartits. La poesia, amb la seva força simbòlica i la seva capacitat de suggerir més que d’explicar, pot obrir espais de reflexió profunda. La música, per la seva banda, té la facultat d’arribar directament a l’emoció, de travessar barreres lingüístiques i de generar atmosferes que connecten amb l’interior de qui escolta.
En conjunt, aquest tipus de projecte sembla apuntar cap a una concepció de l’art com a espai de trobada. No només un lloc on es presenta una obra, sinó també un espai on es comparteixen experiències, on es construeixen ponts entre persones i on es generen converses que potser no tindrien lloc en altres contextos. En una societat que sovint premia la fortalesa aparent i amaga la vulnerabilitat, crear espais on parlar de salut mental amb honestedat és una contribució social molt valuosa.
En una societat que sovint premia la fortalesa aparent i amaga la vulnerabilitat, crear espais on parlar de salut mental amb honestedat és una contribució social molt valuosa
A més, el fet que aquest projecte tingui presència a les xarxes socials també és significatiu. Les plataformes digitals, tot i els seus riscos, també poden convertir-se en altaveus per a iniciatives que busquen sensibilitzar i generar comunitat. Un perfil com aquest pot funcionar com una petita finestra des d’on compartir reflexions, fragments de creació, experiències o moments de l’espectacle, ampliant així l’abast del projecte i arribant a persones que potser no el coneixerien d’una altra manera.
També cal posar en valor el component humà que es desprèn de la manera com es presenta el perfil. Els emojis que acompanyen la descripció —cors, flors, abraçades— transmeten una sensació de calidesa i proximitat. Poden semblar detalls petits, però contribueixen a construir una identitat comunicativa basada en la cura, l’afecte i l’acompanyament. En un tema tan delicat com la salut mental, aquesta actitud d’acollida pot marcar una gran diferència.
En definitiva, el perfil de Laura Balmes es pot entendre com un exemple de com les xarxes socials poden convertir-se en espais de significat i no només de consum ràpid. A través del seu projecte artístic i de la seva manera de comunicar-se, sembla apostar per una cultura del diàleg, de l’escolta i de l’expressió emocional. L’art, la música i la poesia apareixen aquí no només com a disciplines creatives, sinó com a llenguatges que permeten acostar-se a la complexitat de l’experiència humana.
En un moment històric en què cada vegada es parla més de la importància de la salut mental, iniciatives que combinen sensibilitat artística i voluntat de conversa tenen un paper especialment rellevant. No només contribueixen a visibilitzar realitats sovint invisibilitzades, sinó que també recorden que compartir, escoltar i crear junts pot ser una forma profunda de cura col·lectiva.
Potser, al final, aquesta és la gran aportació d’un perfil com @encisadadeveuret: recordar-nos que darrere de cada pantalla hi ha persones amb emocions, històries i preguntes. I que l’art, quan s’utilitza com a pont entre aquestes experiències, pot ajudar-nos a mirar-nos —i a veure’ns— amb una mica més de comprensió, sensibilitat i humanitat.
Gràcies Laura per la passió que mostres per viure i per compartir la teva vida des de l’art, la creativitat i el compromís de fer el món una mica millor. A més fent-ho reconeixent que som totes i totes persones que al cap i a la fi amb capacitats diverses.
