El director de Down España, Agustín Matía, ha llançat un crit d’alerta sobre la situació actual de l’escola inclusiva a l’Estat, afirmant que el sistema educatiu està patint un retrocés preocupant. Segons ha declarat en una entrevista a Servimedia, “hi ha moltes persones amb síndrome de Down que estan en processos d’educació especial sense necessitar-ho” a causa del fet que el sistema ordinari no disposa de les eines ni la voluntat per atendre’ls correctament.
Una normativa insuficient i falta de consens
Des de l’organització es demana una llei “més ambiciosa” que abordi la realitat de la discapacitat intel·lectual amb determinació. Matía ha criticat que l’actual Lomloe no ha generat els consensos mínims necessaris per transformar el sistema de manera efectiva. Tot i que el marc legal vigent recull el compromís amb la inclusió, la realitat a les aules és ben diferent: “el sistema ordinari no els està atenent com cal”, ha subratllat el director de l’entitat.
Per a Down España, el problema no rau només en el disseny de les lleis, sinó en el desenvolupament pràctic i la implicació de tots els actors. En aquest sentit, s’assenyala directament la responsabilitat de les administracions autonòmiques, el Ministeri d’Educació, els centres escolars i, especialment, el cos docent. “No aconseguirem un canvi del sistema educatiu sense comptar amb mestres, amb professorat, amb docents”, ha reiterat, insistint que aquests han de ser els veritables motors de la transformació des de la base.
El mirall de Portugal i la pressió sobre les famílies
Com a referent de bones pràctiques, Matía ha posat d’exemple el “pragmatisme portuguès”. El país veí va implementar un canvi dràstic d’un curs per l’altre, obligant els col·legis a atendre qualsevol alumne amb discapacitat que arribés a les seves aules. Malgrat les reticències inicials del professorat, el director de l’associació considera que Espanya hauria de prendre nota d’aquesta valentia, ja que a Portugal “han estat més valents i estan aconseguint més”.
Actualment, moltes famílies pateixen pressions per part dels centres educatius per traslladar els seus fills a centres d’educació especial sense motius sociosanitaris que ho justifiquin. Matía ha lamentat que aquest sigui el “dia a dia” i que la mirada educativa encara estigui massa centrada en una “visió industrial” en lloc de preparar els alumnes per a la vida real.
La segregació invisible i el dret a la igualtat
L’entitat recorda que l’aprenentatge en entorns d’igualtat és vital perquè les persones amb síndrome de Down puguin desenvolupar-se en el futur en l’àmbit laboral o social. La manca d’inclusió genera una “segregació indirecta” que, tot i ser silenciosa, provoca frustració en el col·lectiu. Segons Matía, la discriminació ja no és tan evident en el llenguatge, però persisteix en actituds que deixen al marge aquestes persones, “ja sigui en una aula, una oficina o una discoteca”.
Finalment, Down España demana obrir un debat obert i no sectari, basat en la Constitució i els tractats internacionals de drets humans, per garantir que l’atenció inclusiva deixi de ser una excepció i es converteixi en l’atenció ordinària per a tothom.
Secció patrocinada per
