La comunitat educativa catalana ha tornat a la vaga aquest 11 de febrer en una jornada de mobilització unitària convocada pels sindicats USTEC·STEs, CCOO, UGT, La Intersindical, Professors de Secundària, la CGT i organitzacions estudiantils. El focus de la protesta se centra en la denúncia d’una infrainversió crònica que, segons els convocants, impedeix l’aplicació real de l’escola inclusiva i manté els professionals amb unes condicions laborals degradades. Aquesta aturada es presenta com un preludi d’un possible enduriment del conflicte al març si el Departament d’Educació i el Govern del PSC no presenten propostes concretes.
Una escola inclusiva sense prou suports
Un dels eixos centrals d’aquesta jornada és la situació crítica del model d’escola inclusiva, regulat pel decret de 2017 que encara no s’ha desplegat totalment. Les direccions i els sindicats alerten que l’augment d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) no ha anat acompanyat de la inversió equivalent. Mentre l’aFFaC xifra en 325.000 els alumnes que no disposen dels suports necessaris per aprendre en igualtat de condicions, les veus des dels centres són alarmants.
Des del sector es reclama una dotació immediata de personal de vetlladoria, més psicopedagogs per agilitzar els diagnòstics i la incorporació d’infermeria i especialistes en salut mental a les plantilles. Tot i que la consellera Esther Niubó va anunciar un increment de recursos per a aquest curs, els centres denuncien que l’augment de 9.000 alumnes NESE desborda qualsevol millora pressupostària prèvia. Un informe de CCOO ja advertia que la inversió en educació especial ha patit un dèficit del 10,8% respecte a les necessitats reals.
Bretxa salarial i ràtios per sobre de la mitjana
Més enllà de la inclusió, la protesta posa el crit al cel per la situació econòmica dels docents. Segons dades de la UGT, els professors catalans es troben entre els tercers pitjors pagats de tot l’Estat, una dada especialment greu donat l’elevat cost de la vida a Catalunya. La diferència salarial pot arribar als 400 euros mensuals en el cas dels mestres de primària i fins als 750 euros en el professorat de Formació Professional (FP) si es compara amb les comunitats que millor retribueixen els seus professionals.
Aquesta precarietat se suma a unes ràtios que superen les recomanacions de l’OCDE i la Unió Europea. Mentre que la mitjana europea se situa en 21 alumnes per classe, a l’ESO catalana la xifra puja fins als 28 alumnes, amb previsions que el 97% dels grups de primer d’ESO arribin als 30 alumnes el curs vinent. Els sindicats exigeixen una reducció dràstica d’aquestes ràtios per poder oferir una atenció personalitzada i de qualitat.
Burocràcia i futur dels currículums
L’esgotament del sector també beu de l’anomenada «asfíxia burocràtica». Un estudi d’USTEC amb la participació de 10.000 professionals revela que el 64% dels docents pateix una sobrecàrrega de feina insostenible a causa de tasques administratives que consideren inservibles. Tot i que el Departament d’Educació ha promès un pla de 53 milions d’euros per modernitzar el sistema amb intel·ligència artificial, el sector reclama solucions immediates que permetin recuperar el temps pedagògic.
Finalment, el col·lectiu docent mostra el seu rebuig a la configuració actual dels currículums de secundària. Es demana blindar les hores de matèries troncals com la Llengua Catalana, la Filosofia i les ciències, evitant la fusió d’assignatures com Física i Química o Biologia i Geologia. Les mobilitzacions d’avui, amb manifestacions a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa, marquen l’inici d’un calendari de protestes que podria culminar en una vaga de cinc dies el mes vinent.
Trobada sense propostes concretes
Tot i l’obertura de la mesa de diàleg un cop finalitzada la manifestació central, la reunió no ha donat els fruits esperats pels representants dels treballadors. Durant la sessió, el Departament d’Educació s’ha limitat a exposar la seva visió sobre l’estat actual del sistema educatiu, però no ha presentat cap proposta concreta que atengui directament les demandes plantejades pel sector.
Aquesta manca d’avenços ha generat crítiques immediates per part de les portaveus sindicals. «Avui el Departament no ha presentat cap proposta amb mesures concretes», ha lamentat Lorena Martínez, responsable d’UGT Educació Pública, qui també ha subratllat que «la situació als centres educatius continua sent insostenible». En la mateixa línia, Cristina Martín, secretària d’UGT Educació, ha defensat la necessitat de les aturades: «estem fent vaga per millorar l’educació d’aquest país. Exigim al Departament una proposta que atengui les nostres reivindicacions. Han de seure amb nosaltres i negociar de veritat. És necessari un acord de país en matèria d’educació».
Un calendari de mobilitzacions condicionat
Davant d’aquest escenari, l’UGT i la resta d’organitzacions convocants han fixat el proper dia 19 com una data clau en el conflicte. El sector resta ara a l’espera que la Generalitat mogui fitxa amb un document que permeti millorar tant el sistema educatiu com les condicions de les plantilles. En cas que no es produeixi aquesta proposta de millora, els sindicats ja han advertit que es mantindrà el calendari de mobilitzacions previst per a les properes setmanes.
