Un equip multidisciplinari d’investigadors de la Università Vita-Salute San Raffaele, la Scuola Superiore Sant’Anna i l’Hospital Universitari de Lausana ha desenvolupat un sistema capaç de descodificar els senyals cerebrals i transformar-los en accions musculars reals. La recerca, publicada aquest dimarts a la revista científica APL Bioengineering, suposa un salt qualitatiu en el tractament de la paràlisi, ja que permet que persones amb lesions medul·lars puguin activar extremitats paralitzades mitjançant la seva pròpia voluntat.
El sistema es basa en l’electroencefalografia no invasiva (EEG), un mètode que registra l’activitat elèctrica del cervell mitjançant un casc amb elèctrodes sobre el cuir cabellut. Segons detalla l’estudi, malgrat que la medul·la estigui danyada i impedeixi el moviment voluntari, el cervell manté la capacitat de generar patrons elèctrics específics quan el pacient intenta moure un braç o una cama. L’ús d’algoritmes de descodificació permet captar aquests missatges i redirigir-los a estimuladors musculars o de la medul·la, actuant com un pont tecnològic que esquiva la lesió física.
Un pont funcional sense riscos quirúrgics
Un dels avantatges més significatius d’aquesta fórmula clínica és que prescindeix de la cirurgia cerebral. “El cervell no deixa de ‘parlar’ quan el cos no respon; el nostre objectiu és escoltar aquest missatge i retornar-lo al cos per una altra via”, han explicat els autors de la investigació, encapçalada per la doctora Laura Toni, experta en implants neurològics. Al no requerir implants cerebrals invasius, el sistema redueix dràsticament els riscos mèdics i facilita la seva futura aplicació en entorns clínics i de rehabilitació.
L’aplicació pràctica d’aquesta tecnologia és dual. En pacients amb lesions recents, permetre que la intenció de moviment es tradueixi en una resposta física ajuda a mantenir actives les connexions neuromusculars i a prevenir l’atròfia, afavorint una recuperació més eficaç. En casos de paràlisi crònica, el dispositiu funciona com una eina de reentrenament motor o com a suport funcional per a tasques bàsiques.
Horitzons de la rehabilitació neurològica
Tot i que els investigadors reconeixen que la tecnologia encara no permet recuperar una marxa completa ni distingir moviments extremadament complexos, sí que n’han confirmat la fiabilitat a l’hora de detectar la intenció de moure una extremitat. “No parlem encara de recuperar una marxa completa, però sí d’un primer pont funcional entre cervell i múscul que pot marcar una diferència clínica real”, assenyalen els especialistes en neuroenginyeria.
Els propers passos del projecte se centraran a integrar aquesta tècnica en programes de rehabilitació i assajos clínics amb pacients reals. L’objectiu final és millorar la precisió dels algoritmes per reconèixer una gamma més àmplia de moviments, convertint aquesta tècnica en una alternativa accessible i segura als implants neuronals profunds per a milers de persones amb mobilitat reduïda.
