El discurs d’odi dirigit a les persones amb discapacitat està experimentant un augment notable, especialment a l’entorn de les xarxes socials, segons van advertir juristes i experts en igualtat i drets humans en una trobada organitzada a Servimedia. Els participants en el debat van ser taxatius en afirmar: «estem cansats d’ocupar llocs de marginació, de que els drets de les persones amb discapacitat siguin trepitjats».
Aquesta alerta la va manifestar el delegat de Drets Humans i per a la Convenció del Cermi Estatal, Gregorio Saravia, durant la presentació del llibre ‘Discursos y delitos de Odio hacia las Personas con Discapacidad. España 2025’, elaborat pel Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (Cermi). Saravia va indicar que s’està produint un qüestionament dels drets fonamentals amb «narratives que busquen que novament s’imposi la llei del més fort», cosa que fa imprescindible «preservar» els drets dels col·lectius més vulnerables.
L’increment dels delictes i la falta de consciència
A la taula de diàleg també van participar María Teresa Verdugo, presidenta de l’Autoridad Independiente para la Igualdad de Trato y la No Discriminación; Elena Colás, de l’Oficina Nacional de Lucha contra los Delitos de Odio (ONDOD) del Ministerio del Interior; i l’advocada experta en igualtat i no discriminació Ángeles Blanco.
Saravia va lamentar que «el nostre país no està exempt de la circulació d’aquest odi, sobretot un odi que es veu dirigit cap a les persones amb discapacitat en l’àmbit de les xarxes socials». Una percepció que va ser ratificada per Elena Colás, qui va explicar que, tot i que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional disposen de grups especialitzats en ciberdelictes, «els delictes d’odi a través de les xarxes socials estan creixent exponencialment».
En la mateixa línia, l’advocada Ángeles Blanco va assenyalar un problema d’«infradenúncia» al col·lectiu, ja que moltes persones amb discapacitat no són conscients de l’agressió que estan patint, sobretot quan es tracta d’atacs verbals. Blanco va explicar que «ens hem malacostumat al fet que moltes vegades el fet d’alçar la veu i exercir els nostres drets (…) sigui quelcom que el nostre entorn pot arribar a castigar». A més, va advertir que la seva «sensació» és que aquests missatges de menyspreu «no s’identifiquen generalment per les persones amb discapacitat», recordant el cas d’un vídeo de TikTok viral durant la pandèmia de covid que ridiculitzava una persona per la seva condició i que molts no van percebre com a discriminatori.
La resposta de les institucions i la societat civil
El Cermi fa anys que està «preocupat» per aquesta qüestió, va indicar Saravia, i per això el moviment forma part dels comitès de seguiment dels plans nacionals de lluita. També va destacar que des del Ministerio del Interior s’han elaborat «campanyes en xarxes que justament busquen fer callar els discursos d’odi cap a les persones amb discapacitat» i que participen en un pacte «liderat per la Federación Estatal Felgtbi+ i que té per comès aconseguir un pacte d’Estat contra els discursos d’odi».
Saravia va fer una crida a la unitat de l’administració i la societat civil «per poder posar límit a l’odi, per poder defensar la dignitat de totes les persones, també de les persones que tenen discapacitat; perquè ja estem cansats d’ocupar llocs de marginació, de que els drets de les persones amb discapacitat siguin trepitjats i que moltes vegades les pròpies persones amb discapacitat no prenguin la justa mesura del dany que els ocasionen determinats discursos». En aquest sentit, també va posar en valor l’acord aconseguit per la Comissió Europea per permetre als usuaris denunciar continguts d’odi directament a les plataformes.
Per la seva banda, Elena Colás va advertir que tot i l’existència d’equips especialitzats d’atenció a víctimes amb discapacitat dins de les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, això «no és suficient». Va concloure que «és necessari que tots els agents que componen aquests cossos tinguin una especialització mínima o bàsica en el tractament a persones amb discapacitat».
Finalment, la presidenta María Teresa Verdugo, amb experiència com a fiscal delegada de Delictes d’Odi i contra la Discriminació, va destacar la feina iniciada pel fiscal de Sala coordinador de la Unidad de Delitos de Odio y Discriminación, Miguel Ángel Aguilar, que des del 2007 va impulsar la creació de fiscalies específiques. Verdugo, que ha format jutges, fiscals i forces policials en l’àmbit, va concloure que els delinqüents «s’han sofisticat» i va insistir en la necessitat que l’administració tingui les eines i el coneixement per fer front als delictes d’odi en tots els àmbits. Saravia va tancar el debat recordant que a les xarxes «moltes vegades l’odi circula a màxima velocitat» i va instar a prioritzar els missatges que emfasitzin «la dignitat humana».
