En el marc del projecte Plantant Cara, que dona veu a les persones i iniciatives que treballen per una societat més justa i inclusiva, conversem amb Elma Saiz, ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern d’Espanya. El seu compromís amb la protecció social, la igualtat d’oportunitats i la defensa dels drets de les persones amb discapacitat s’ha traduït en polítiques concretes que busquen transformar el model social des de les institucions. En aquesta entrevista, abordem els avenços en matèria de discapacitat, les barreres que encara cal eliminar, el paper de les empreses en la inclusió laboral i la importància de reconèixer els talents diversos. Amb una mirada empàtica i transformadora, la ministra ens parla de com des del Govern es treballa per garantir que ningú quedi enrere.
Qui és Elma Saiz?
Sóc mare, sóc dona, sóc socialista, política, i per descomptat, sóc ministra, que és un honor i una responsabilitat immensa de la qual sóc tremendament conscient.
Què és per a tu una discapacitat?
Un repte i una oportunitat de la societat per donar la talla. Considero que la discapacitat és un repte per a la persona, per a la família i, per suposat, per a la societat. La societat ha de proporcionar les eines necessàries perquè totes les persones desenvolupin les seves capacitats i la seva vida amb la garantia que es respecten els seus drets. És important fer un pas més en la comprensió de la discapacitat, cosa que té a veure amb com veiem la diversitat en general, a tots els àmbits. La diversitat és riquesa, és positiva per a la societat. Hem de saber aprofitar el talent de tot el món.
Tens alguna persona propera diagnosticada amb alguna discapacitat?
Tinc diverses persones molt properes. Conviure-hi, conèixer-les, és molt enriquidor, perquè t’ajuda a entendre que la teva percepció de la realitat no és la única percepció. El que per a tu és fàcil per a un altre és difícil, i tot problema té diverses solucions vàlides. Per això sóc tan conscient que la diversitat és riquesa.
Quins projectes teniu al vostre ministeri en relació a la discapacitat?
En aquests anys, des del Govern d’Espanya hem desplegat una àmplia xarxa de protecció que millora directament l’acció protectora dels qui veuen limitada, en major o menor mesura, la capacitat laboral. I en aquesta línia, en els anys recents s’han anat introduint millores a les nostres polítiques d’inclusió que arriben a les persones amb discapacitat, tenint sempre present les reivindicacions dels col·lectius que promouen i defensen els seus drets. Alguns exemples són el complement del 22% a la quantia de l’IMV a aquells supòsits en què bé el titular de la prestació o algun membre de la unitat familiar tingui reconeguda una discapacitat igual o superior al 65%; o l’incentiu a l’ocupació, presta especial atenció a la participació de les persones amb discapacitat i les famílies monoparentals.
A més, al ministeri comptem amb el Laboratori de Polítiques d’Inclusió, de la Secretaria General d’Inclusió amb què fem una anàlisi exhaustiu de les polítiques que hem implementat fins ara. En aquest anàlisi, quant a la discapacitat, s’és conscient de la més gran vulnerabilitat que implica aquesta condició per poder desplegar de manera més eficaç i eficient l’escut de protecció social.
Què creus que pot aportar el Govern central a la construcció d’una societat més inclusiva?
El nostre objectiu és garantir que totes les persones, independentment de les seves capacitats, tinguin accés a una protecció social adequada, oportunitats d’ocupació i mesures de suport que els permetin desenvolupar el seu projecte de vida amb plenitud i dignitat. Entenem la inclusió com un model de societat. Aquest model que volem construir i on treballo personalment dia a dia. Parlo d’una societat inclusiva; que no es conforme amb protegir els que més ho necessiten, sinó que els permeti també participar, avançar i formar part del projecte col·lectiu. I que ho facin amb plenes garanties de desenvolupament individual, cadascú, amb les seves possibilitats. Que poden ser diferents, però mai no són poques. Estic convençuda que tots tenim alguna cosa per aportar i que com a societat, no hem de renunciar als talents diversos, ni deixar a ningú enrere.
Estic convençuda que tots tenim alguna cosa per aportar i que com a societat, no hem de renunciar als talents diversos, ni deixar a ningú enrere
Quina opinió tens sobre les accions polítiques que ha portat fins avui el govern del que formes part sobre discapacitat?
Estem avançant perquè tenim molt clar que en la nostra idea de societat hi cabem tots, perquè tots aportem. Així s’ha reflectit quan hem modificat la Constitució i hem inclòs el terme “persones amb discapacitat.” Espanya és una societat molt madura en aquest sentit. ens queda molta feina per fer. Les bases estan i estem construint. El món de la discapacitat és molt ampli i el més important és tenir clar que la diversitat és una cosa que ens fa millor com a societat i que cal protegir-la. En la mesura que una societat sigui capaç de propiciar les condicions que permetin que tots els seus membres desenvolupin les seves capacitats, participin i aportin al projecte col·lectiu, aquesta societat serà millor, més inclusiva, més pròspera.
Quines barreres creus que són més urgents d’eliminar en relació a la integració de les persones immigrants amb discapacitat?
Els prejudicis. En el cas dels migrants amb discapacitat s’acumulen aquests prejudicis, se sumen vulnerabilitats. Per això és important donar visibilitat als migrants en general i a les persones migrants amb discapacitat en particular. Són persones que han canviat de vida, de país, de continent, que han après un idioma, que comencen de zero i, a més, estan asseguts en una cadira de rodes a ciutats poc accessibles, per exemple. La seva fortalesa i la seva vàlua estan fora de tot dubte i l’hem de reconèixer. Als nostres centres, atenem aquesta diversitat i hem adaptat els protocols perquè se’ls doni el tracte que mereixen i que s’ajustin a les seves necessitats.
Per què creus que a les empreses els costa tant contractar persones amb discapacitat malgrat les bonificacions que reben si ho fan? Què i com creus que hem de fer la societat per promoure una contractació més freqüent i més inclusiva?
Té a veure justament amb els prejudicis i amb la manca de visió. Sovint ens aturem en una imatge molt superficial de les persones i no encertem a entreveure tot el seu potencial. Però cada dia veiem del que són capaços les persones amb discapacitat. Cada dia és un repte per a una persona amb discapacitat. En un món dissenyat per persones típiques i neuronormatives, les persones amb discapacitat estan contínuament fora de la seva zona de confort, resolent problemes i adaptant-se a situacions que la resta ni percebem. Això els permet desenvolupar potencialitats que les empreses haurien de saber aprofitar. Seria molt interessant que se centressin en allò que poden fer aquestes persones, i deixessin per un moment de banda el que creuen que no poden fer.
Quines accions concretes impulsa el ministeri per fer accessibles els tràmits administratius a persones amb discapacitat?
Tenim molt en compte l’accessibilitat dels nostres tràmits en general, és una perspectiva que sempre apliquem. L’Administració ha d’arribar al ciutadà, a tots els ciutadans, no tindria sentit si no fos així. La Seguretat Social ha impulsat l’accessibilitat dels tràmits administratius en molts aspectes. Per exemple, s’ha procurat la accessibilitat de tots els formularis i de la web. A més, s’ha instal·lat el bucle magnètic a 100 oficines, per facilitar l’atenció presencial a persones amb dificultats auditives i s’han habilitat nous canals per permetre la interpretació en llengua de signes per a persones sordes signants i per facilitar l’accessibilitat a les persones sordes no signants. Per exemple, dins del Pla d’Accessibilitat a l’IMV s’ha inclòs el servei d’accessibilitat auditiva al telèfon 020 de la mà de la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE); i hem adaptat al sistema de lectura fàcil la informació per sol·licitar l’Ingrés Mínim Vital, de la mà del Centre Espanyol d’Accessibilitat Cognitiva. Igualment, per fer el tràmit. També als nostres centres de migracions tenim en compte la diversitat funcional, tant als protocols com al tracte directe amb les persones. No pot ser d’una altra manera.
Les persones amb discapacitat estan contínuament fora de la seva zona de confort, resolent problemes i adaptant-se a situacions que la resta ni percebem. Això els permet desenvolupar potencialitats que les empreses haurien de saber aprofitar
Des que ets ministra, quins aprenentatges has fet en relació amb la discapacitat i que t’agradaria compartir?
Ser ministra m’ha permès conèixer moltes persones i acostar-me a experiències molt variades. És molt enriquidor, realment, comprovar de primera mà el talent d’un xaval amb autisme sever, per exemple. El seu talent i la valentia de la seva família, certament. Vam exposar els seus dibuixos al ministeri i reconec que em van impressionar perquè eren una porta a una forma fascinant de veure el món. No ha estat l’única experiència, ni de bon tros. He tingut l’oportunitat de acostar-me a realitats molt diverses i sempre he tingut la mateixa sensació: necessitem més empatia i menys paternalisme. Les persones amb discapacitat tenen moltíssim per aportar.
Vostè com a ministra d’Espanya, què li semblaria que, per llei, a cada llista electoral que es presenti a les eleccions hi hagi obligatòriament persones amb diversitat funcional?
Al Govern estem per atendre les iniciatives que puguin sorgir si reben els suports necessaris. Em sembla que és un debat que cal tenir primer a la societat. Sí estem impulsant la representació del col·lectiu i la seva visibilització. Hem de treballar molt com a societat en la visibilització d’aquestes persones que estan entre nosaltres però a les que sembla que no veiem o no volem veure.
Ens podries explicar en què consisteix el Laboratori de Polítiques d’Inclusió i com repercuteix a la vida de les persones?
El Laboratori de Polítiques d’Inclusió, de la Secretaria General d’Inclusió, ens permet fer una anàlisi exhaustiva de les nostres polítiques. L’avaluació contínua de l’efectivitat de les nostres polítiques ens permet aprendre del que funciona i millorar allà on calgui. Pel que fa a la discapacitat, ens proporciona evidència científica sobre la major vulnerabilitat que implica aquesta condició i ens apropa a desplegar de forma més eficaç i eficient l’escut de protecció social. Des del Laboratori, hem impulsat 34 projectes pilot d’itineraris de inclusió vinculats a l’Ingrés Mínim Vital, finançats pel Pla de Recuperació Transformació i Resiliència (PRTR), que combinen acompanyament social, activació laboral i avaluació científica amb els més alts estàndards. Dels 34 projectes que hem impulsat, 11 estan enfocats de forma directa o indirecta a les persones amb discapacitat, a assegurar-ne la protecció i inclusió. Una de les nostres iniciatives més rellevants en aquest camí és el Projecte de Plena Inclusió. Aquest projecte aplica la metodologia de l’ocupació personalitzada a tres grans àrees: ocupació, inclusió i benestar de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament
En què consisteix per a tu la veritable inclusió de persones? Què característiques hauria de contenir?
La inclusió no és només un compromís, és una tasca en constant evolució que requereix escolta, diàleg i adaptació a la realitat concreta de les persones. El meu model de societat, al qual dedico el meu esforç com a ministra, és el d’una societat inclusiva, que no es conforma a protegir els qui més ho necessiten, sinó que els anima a participar, avançar i formar part del projecte col·lectiu sobre les plenes garanties de desenvolupament individual. Totes les persones han de tenir accés a una protecció social adequada, oportunitats d’ocupació i mesures de suport que els permetin desenvolupar la seva projecte de vida amb plenitud i dignitat.
Una societat inclusiva, que no es conforma a protegir els qui més ho necessiten, sinó que els anima a participar, avançar i formar part del projecte col·lectiu sobre les plenes garanties de desenvolupament individual
Creus que la nova llei d’estrangeria ajuda a la inclusió de les persones migrants amb discapacitat?
El nou Reglament d’estrangeria (la nova llei d’estrangeria no s’ha modificat) preveu diferents possibilitats per a les persones migrants amb discapacitat. Es facilita el reagrupament familiar per raó de discapacitat o malaltia, per exemple. I es té en compte aquesta condició a l’hora de optar a la nacionalitat si és familiar de persona amb nacionalitat espanyola. També contempla. El nou text també determina que es podrà concedir l’arrelament familiar a qui doni suport a una persona amb discapacitat, per exemple. Com deia, som conscients de la doble vulnerabilitat de les persones discapacitades i migrants i en el nou Reglament hem buscat facilitar-los els tràmits a la mesura dels possible.
Com t’agradaria ser recordada quan deixis la política activa?
Com una persona compromesa amb el bé comú i amb una societat més inclusiva des de tots els punts de vista. Tinc la sort d’estar al capdavant d’un ministeri que les seves polítiques afecten moltes persones: pensionistes, treballadors, migrants, etc. És molta responsabilitat i un gran repte. Estic en política perquè vull millorar la vida de la gent, aquest és el meu objectiu principal, i, espero que em recordin per haver-ho aconseguit en alguna mesura.
Què li diries a una persona jove arribada fa poc al nostre país que té diagnosticada una discapacitat intel·lectual i percep com la societat espanyola encara no està del tot preparada per integrar-lo en un mercat laboral tan competitiu i encara tan poc inclusiu?
Que perseveri i no tingui por a que s’escolti la seva veu. Que demani ajuda. Tot i les dificultats, hi ha moltes persones a Espanya sensibilitzades amb la diversitat i disposades a donar un cop de mà. Cada obstacle que superem en el nostre camí ha de ser un al·licient per seguir endavant. El mercat laboral és molt competitiu, però cada cop són més les empreses que són sensibles a la diversitat. No cal transmetre desesperança, crec que Espanya està en un moment econòmic molt excel·lent, amb un mercat laboral en excel·lent estat de salut i que n’ofereix moltes oportunitats per a tots.
Què li diries a un jove amb síndrome de down que vol dedicar-se a la política?
El mateix: que perseveri. Ja hi ha hagut algun regidor i n’hi ha ara mateix una diputada a les Corts Valencianes. L’altre dia vam veure per primera vegada un noi amb síndrome de Down vestint l’uniforme de la Guàrdia Civil. Hi ha universitaris, advocats, professors… Aquestes persones han anat obrint portes que semblaven tancades i que s’han demostrat que no ho estaven. Estic segura que proporcionen als seus companys i companyes una perspectiva més àmplia i completa del que poden aportar a la societat.
Quins són els teus referents?
Se m’acudeixen molts noms. Vaig estar parlant amb els esportistes espanyols als Jocs Paralímpics de París 2024 i vaig veure la seva capacitat de superació, la gran capacitat de treball. Va ser realment inspirador veure els jugadors de boccia, que són persones amb diversitat funcional severa, un esport que requereix molta estratègia, precisió i control de moviment. Em ve al cap Teresa Perales, però hi ha moltíssimes persones que cada dia que m’inspiren. Teresa Perales és admirable. Va tornar a pujar al podi el 2024 després d’un duríssim entrenament amb què va haver de tornar a aprendre a nedar. Desprèn una passió per la vida que prenc per exemple.
Què opines de les entitats del tercer sector?
Treballem amb elles molt estretament i la seva tasca és fonamental. Hi ha grans professionals que ens ajuden a arribar on l’administració no pot arribar.
Què en penses de l’existència del Diari de la DisCapacitat?
És un mitjà necessari. La visibilitat és el gran repte de les persones amb discapacitat. Hem de conèixer-les més i millor per comprendre les seves realitats, tan diverses, i per poder aprofitar el seu potencial, alhora que proporcionem les eines que necessiten per desenvolupar-lo i poder contribuir.
