Més de 600 persones van aplegar-se avui a la capital de l’Urgell, Tàrrega, per a la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental. L’acte va ser una iniciativa conjunta de l’Associació Alba, que enguany celebra el seu 50è aniversari, i la Federació Salut Mental Catalunya. Sota el lema “Drets socials per una salut mental digna i accessible”, la jornada va servir com a plataforma de reivindicació per subratllar la necessitat de situar la dignitat, els drets socials i la veu de les persones en el centre de les polítiques per tal d’assegurar que la salut mental sigui reconeguda com un dret humà fonamental. Es va emfatitzar que aquesta accessibilitat només serà efectiva si es garanteixen uns drets socials sòlids, que abasten l’habitatge, el treball digne, l’educació, les cures i el suport comunitari.
Una festa que combina esbarjo i reivindicació
L’esdeveniment va arrencar amb una dimensió festiva i de lleure. Els participants van poder gaudir d’un taller de ioga inclusiu a càrrec de Studyoga i, posteriorment, d’una mostra de cultura popular organitzada per l’Associació Cultural Guixanet. L’animació de tot el matí va anar a càrrec del comunicador targarí Marc Andreu Rosich, qui va dinamitzar la trobada per als assistents vinguts d’arreu del territori.
L’apartat institucional es va iniciar amb una actuació de dansa contemporània. Els ballarins professionals Nàdia Pesarrodona Rovira i Oriol Roca Farga van interpretar una peça inèdita, titulada “Entre línies invisibles”, la qual explora el món interior de les persones que conviuen amb un trastorn de salut mental. Aquesta actuació va ser, alhora, “una denúncia i una reivindicació: parla dels drets socials vulnerats, de la falta de recursos, de l’exclusió, però també de la resiliència, del suport comunitari i del dret a ser, sentir i viure amb dignitat”.
L’activista Postureig Lleida, una figura coneguda al territori de ponent, va ser l’encarregat de conduir l’acte institucional. Un dels moments centrals va ser la lectura del manifest a càrrec d’en Miquel Àngel i en Noel, activistes de l’Associació Alba. Ambdós van posar l’accent en com la precarietat laboral, la manca d’habitatge, la soledat o la discriminació impacten directament en la salut mental. Per això, van fer “una crida clara a noves polítiques estructurals i transversals que treballin aquests aspectes socials, econòmics i ambientals”.
Compromís institucional i demandes d’inversió
Tot seguit, van tenir lloc els parlaments institucionals. José Luís Marin, 1er tinent d’alcaldia i president del Consell Comarcal de l’Urgell, va expressar la seva satisfacció pel fet que Tàrrega hagués acollit l’acte del Dia Mundial de la Salut Mental, coincidint amb el 50è aniversari de l’Associació Alba.
Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental Catalunya, va subratllar en el seu discurs inaugural que “La salut mental és un dret humà universal, i per garantir-lo cal situar al centre la dignitat, els drets socials i la veu de les persones”, i va afegir que “falta més inversió, més recursos i més equitat territorial”. Per la seva banda, Maite Trepat, directora de l’Associació Alba, va destacar la tasca de la Taula de Salut Mental Urgell-Segarra com un model de col·laboració. Segons Trepat, aquesta taula és “un model de treball en xarxa, amb la implicació d’entitats, serveis i administracions que comparteixen un mateix objectiu, millorar el benestar emocional i social de les persones amb problemes de salut mental”.
També van intervenir representants de la Generalitat de Catalunya: Raúl Moreno, secretari general de Drets Socials i Inclusió del Departament de Drets Socials i Inclusió; Gina Pol, secretaria d’Igualtats del Departament d’Igualtat i Feminisme; i Aina Plaza, directora general de Planificació en salut del Departament de Salut. Tots ells van coincidir a reivindicar la salut mental com a prioritat del Govern i a posar en relleu el paper del teixit associatiu. En aquest sentit, Raúl Moreno va afirmar que “estem en un moment en què cal fer una revolució social entre tots i totes.”. Els discursos van reconèixer la tasca tant de l’Associació Alba al territori com de Salut Mental Catalunya al llarg de la seva trajectòria, així com l’abordatge de la salut mental per part de les diferents administracions.
L’acte institucional va concloure amb una coreografia col·lectiva, de caire festiu i reivindicatiu, que va mobilitzar tots els assistents amb la cançó “Tots volem salut mental”, una peça composta per persones usuàries del Serveis Prelaboral de l’Associació Alba.
La salut mental sota l’amenaça de la precaritat
La informació presentada il·lustra la gravetat de la situació global: gairebé mil milions de persones al món pateixen algun tipus de problema de salut mental, segons l’Organització Mundial de la Salut. A Espanya, les dades de 2023 mostren que gairebé 4.000 persones van morir per suïcidi, i una tercera part de la població declara tenir malestar emocional. A més, el país lidera el consum de medicaments per aquesta causa a nivell mundial.
La precarietat laboral, la manca d’habitatge, la soledat o la discriminació són assenyalats com a factors que impacten directament la salut mental. La conclusió és ferma: no pot existir una salut mental que garanteixi la plena ciutadania si no hi ha unes condicions de vida dignes. Per tant, garantir els drets socials esdevé una estratègia essencial per a la promoció i protecció de la salut mental.
Des de les 92 entitats que componen el teixit associatiu de Salut Mental Catalunya es fa una crida a l’Administració per promoure polítiques estructurals, valentes i transversals que actuïn sobre els determinants socials, econòmics i ambientals del benestar psicosocial. Les peticions principals per fer realitat una salut mental digna i accessible, que reconegui que aquesta no depèn només del sistema sanitari, són:
- Garantir un habitatge digne a tothom, atès que sense llar no hi ha estabilitat.
- Fomentar polítiques d’ocupació que promoguin una feina estable i amb condicions justes.
- Promoure una educació inclusiva amb suport emocional i inversió en figures de suport.
- Assegurar uns serveis públics, socials i sanitaris que garanteixin una atenció integral, de qualitat i sense mesures coercitives.
- Garantir una atenció específica i sostinguda en situacions d’alta complexitat, amb equips multidisciplinaris i comunitaris.
- Invertir en promoció, prevenció i cures, per generar entorns saludables, empoderadors i lliures d’estigma.
- Implementar la Renda Bàsica Universal, clau per a la seguretat vital i emocional.
- Donar veu a les persones amb experiència pròpia en el disseny i el seguiment de polítiques.
- Impulsar polítiques transversals que incorporin la perspectiva de gènere i interseccional.
- Acompanyar i oferir suports a les famílies i entorn proper.
- Reconèixer i impulsar les iniciatives d’acció comunitària i del teixit associatiu, com a elements clau per generar xarxes de suport, promoure la participació activa i construir entorns de vida saludables.
