La Fundació Caser ha publicat un exhaustiu informe que analitza la situació de les famílies amb persones en situació de dependència a Espanya. L’estudi posa en relleu com l’atenció a les persones més vulnerables es veu afectada per l’evolució dels models familiars, la marcada feminització de les cures i els nombrosos reptes que enfronten diàriament.
El document assenyala que la diversitat familiar a Espanya ha crescut, amb l’aparició de llars monoparentals, reconstituïdes i unipersonals. Tot i això, la família nuclear continua sent el principal pilar de suport per a les persones dependents, convertint-se, paradoxalment, en un «privilegi socioeconòmic». L’informe adverteix que les famílies monoparentals i les llars unipersonals tenen un risc més elevat de caure en la pobresa i l’exclusió social a causa d’aquesta situació.
Un dels punts més crítics de l’estudi és la persistència de la feminització de les cures. Les dones continuen assumint la major part del treball de cura, tant a nivell familiar com professional, malgrat la seva creixent incorporació al mercat laboral. Aquesta realitat genera una «doble jornada laboral» i perpetua les desigualtats de gènere. Tot i que s’observa una implicació més gran per part dels homes, els rols tradicionals segueixen ferms, especialment en les zones rurals i en famílies amb nivells educatius més baixos. Aquesta situació provoca una sobrecàrrega emocional, física i econòmica, que afecta directament la qualitat de vida de les famílies i limita les seves activitats d’oci i relacions socials. Les cuidadores principals, en particular, solen veure’s obligades a fer renúncies personals i professionals, sense que els suports externs siguin suficients per alleujar aquesta càrrega.
L’informe de la Fundació Caser també examina el Sistema d’Atenció a la Dependència (SAAD), que combina serveis formals i informals. No obstant això, denuncia que els serveis públics actuen més com a complement que com a substitut de la feina familiar. Les responsabilitats de cura es reparteixen en funció de factors com la disponibilitat de recursos externs, la situació de la persona dependent, l’adaptació de l’habitatge i la capacitat econòmica de la família.
Finalment, l’estudi proposa una sèrie de mesures per millorar l’atenció a la dependència. Entre elles, destaquen l’enfortiment del SAAD, la professionalització del sector de les cures, la reducció de la feminització i el foment de la corresponsabilitat de gènere. També es planteja ampliar els serveis a zones rurals, potenciar les xarxes comunitàries i crear plataformes unificades per centralitzar la informació i millorar la comunicació entre els serveis.
