Impulsem l’eficiència dels nostres recursos

Comparteix Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someone
cristian rovira opinió grupo sifu
Cristian Rovira // Foto: Grup SIFU

A Catalunya existeixen més de 200 centres especials de treball (CET) que donen feina a 15.000 persones amb discapacitat. El seu paper és fonamental per assegurar un treball remunerat a un col·lectiu en risc d’exclusió com són les persones amb diversitat funcional. La raó de ser d’aquests centres són doncs les persones i la seva plena integració a nivell social i laboral.

Independentment de si són d’iniciativa privada o social, els CET són l’element clau per garantir que milers de persones amb discapacitat tinguin l’oportunitat de tenir una feina digna i una independència econòmica. Una característica destacada del treball protegit a Catalunya és la diversitat: hi conviuen fundacions, cooperatives i empreses privades, associacions i federacions…però tots amb un objectiu comú que és la normalització de la discapacitat i la seva inclusió en la societat des de tots els punts de vista.

Durant els darrers anys, especialment marcats per la crisi i la manca de recursos, ens hem acostumat a veure com, en l’àmbit dels centres especials de treball, algunes polítiques públiques estatals i autonòmiques estan premiant més l’origen de l’entitat que els resultats obtinguts, afavorint d’aquesta manera la iniciativa social però perjudicant al mateix temps la iniciativa privada. Aquesta diferenciació d’ajudes i “privilegis” entre centres van en contra de la igualtat d’oportunitats i impacta directament en els treballadors discapacitats, deixant en una situació menys favorable als treballadors de CET privats. Quin sentit té donar l’esquena a desenes de centres que estan contribuït a reduir la desigualtat? És diferent el treballador d’un centre privat que el que pertany a un altre sense afany de lucre?

En comptes de penalitzar la iniciativa privada, crec que s’hauria de valorar la competitivitat responsable: ha arribat el moment de centrar els esforços en les persones i en l’eficiència. El valor ja no està tant en qui gasta menys, sinó en aquells actors que millor gestionen els recursos públics, aquells que generen més llocs de treball i fan millor la seva feina. En aquesta línia, s’hauria de premiar a les organitzacions que aconsegueixen més i millors resultats socials amb menys recursos, en definitiva donar un impuls a tots aquells que siguin més eficients.

Cristian RoviraVicepresident del Grupo SIFU

Comparteix Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someone

Deixa un comentari