Xavier Antich és una de les veus més destacades del pensament i la gestió cultural a Catalunya. Fill d’una mestra i d’un llibreter, la seva trajectòria vital i professional ha estat sempre marcada per la passió pel coneixement, la lectura i la voluntat de contribuir a una societat més culta, més crítica i més compromesa. Amb una vocació pedagògica profunda, ha dedicat dècades a la docència, primer a les aules d’institut i, posteriorment, com a professor titular de la Universitat de Girona, on ha desenvolupat bona part de la seva vida intel·lectual.
La seva vinculació amb la cultura va molt més enllà de l’acadèmia. Durant deu anys va dirigir la Fundació Antoni Tàpies, un dels espais més significatius de l’art contemporani al país, i va formar part del primer Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, contribuint a definir noves mirades i polítiques culturals. A més, ha publicat diversos llibres i més d’un centenar d’articles en obres col·lectives i revistes especialitzades, consolidant-se com una figura clau en el pensament humanistic català.
Paral·lelament, Antich ha estat sempre un defensor actiu de la societat civil, entesa com un espai de transformació i corresponsabilitat. El seu paper com a activista cultural l’ha portat a implicar-se en múltiples iniciatives socials, veïnals i culturals, i des del 2017 forma part de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, entitat que presideix des del febrer del 2022. Des d’aquest càrrec, ha impulsat projectes que reforcen el paper de la llengua, la cultura i els drets civils com a pilars fonamentals de la convivència.
En aquest marc, Antich defensa una concepció de la societat basada en la diversitat i la igualtat d’oportunitats. El seu plantejament sobre la discapacitat és especialment revelador: més que parlar de limitacions, aposta per reconèixer la pluralitat de capacitats que conviuen en qualsevol comunitat. Aquesta mirada transversal li permet abordar qüestions socials des d’una perspectiva humanista, que posa l’accent en la dignitat i els drets de totes les persones.
Avui, Xavier Antich continua mantenint un paper rellevant en el debat cultural, social i cívic. Amb una mirada reflexiva, crítica i compromesa, reivindica el valor del teixit associatiu, el paper transformador del tercer sector i la importància de mitjans especialitzats com el Diari de la DisCapacitat. La seva trajectòria, feta de pensament, acció i compromís, el situa com una figura imprescindible per comprendre el present cultural i social del país.
Qui és Xavier Antich?
Parlar d’un mateix sempre es fa difícil, però a grans trets podríem dir que sóc un fill de mestra i de llibreter, doctor en Filosofia i president d’Òmnium Cultural. Bona part de la meva vida me l’he passat al capdavant de les aules. Primer, com a professor d’institut, una feina que vaig exercir durant deu anys, i després com a professor titular de la Universitat de Girona des de 1995. M’agrada enormement llegir, però també escriure, i per això he publicat diversos llibres i més d’un centenar d’articles en obres col·lectives i revistes especialitzades, a més de col·laborar en diversos mitjans de comunicació. Per altra banda, em sento part d’aquesta societat civil que, a Catalunya, és un tret identificatiu del qual ens sentim orgullosos i implicats des de fa segles. Un món associatiu que transmuta amb un teixit cultural, social, veïnal i en defensa dels drets importantíssim. Per això, i per posar només alguns exemples, vaig posar-me al capdavant de la Fundació Tàpies durant 10 anys, vaig ser membre del primer Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya, i he estat activista cultural en diverses trinxeres des de fa dècades, finalment incorporant-me com a membre de la Junta Directiva d’Òmnium el desembre de 2017 i, des del febrer del 2022 i fins ara, com a president de l’entitat.
Què és per tu una discapacitat?
Més que parlar de discapacitats, potser ens hauríem de plantejar la pregunta d’una altra manera i, fins i tot, fer-nos una pregunta: tenim tots les mateixes capacitats? Aquest enfocament em fa sentir molt més còmode, ja que al meu entorn hi ha persones que brillen amb algunes coses mentre que tenen grans dificultats amb altres i, de fet, segurament, si intentem imaginar-nos una persona plena de capacitats, mai la trobarem. I no ho farem, perquè simplement no existeix. Des d’Òmnium entenem la societat catalana com una societat complexa i diversa, i sempre hem dit que justament aquesta diversitat és la nostra riquesa. Per tant, per a mi una persona amb una discapacitat és una persona a qui socialment hem posat un adjectiu per ser d’una determinada manera. I potser, en el fons, això és un error perquè tots tenim capacitats molt diferents. El que s’ha de reclamar, això sí, és que totes aquesta capacitats siguin tingudes en compte, sobretot, per a aquells que, des del poder públic, han de garantir que se’ns donen les oportunitats per a que tothom tingui els mateixos drets.
Tens alguna persona diagnosticada d’alguna discapacitat?
Tinc persones del meu entorn proper que estan diagnosticades o conviuen amb persones amb alguna discapacitat. I puc dir que veure de a prop aquesta realitat és un aprenentatge, alhora que també és una constatació que encara tenim molta feina per fer.
Com valores les polítiques públiques actuals en matèria de discapacitat? Quins avenços i quines mancances hi detecta?
Segurament les polítiques públiques en matèria de discapacitat han millorat molt durant els últims anys i, sense ser-ne coneixedor a fons, m’atreviria a dir que és, en gran part, gràcies a la pressió realitzada i la feina enxarxada que ha portat a terme el col·lectiu. El Diari de la DisCapacitat en pot ser un bon exemple. Dit això, també estic segur que encara hi ha moltes situacions en que no es garanteix la igualtat de tracta i la no-discriminació que, des de les institucions, no s’acaben de resoldre com haurien de fer-ho. En aquest sentit, les persones amb discapacitat encara viuen greuges importants en matèria laboral, d’habitatge o d’accés a l’educació. És possible que, en aquest sentit, el Pacte Nacional per al Discapacitat, aprovat recentment, sigui un bon mecanisme per tombar aquestes barreres, però s’haurà d’anar veient com es materialitza. I l’organització i la fiscalització que en faci la ciutadania organitzada tornarà a ser clau.
Si una cosa defineix el concepte històric de catalanitat és, precisament, aquesta forma de ser presents al món. I això no és altra cosa que la defensa dels drets: els humans, els socials i els polítics, i no mirar cap a un altre costat
Quina relació veus entre la lluita pels drets de les persones amb discapacitat i altres moviments emancipadors?
La relació, segons el meu punt de vista, és directa, com a mínim amb el moviment catalanista, que és el que tenim més a la vora i del qual puc parlar amb més coneixement. Ho he dit moltes vegades: si una cosa defineix el concepte històric de catalanitat és, precisament, aquesta forma de ser presents al món. I això no és altra cosa que la defensa dels drets: els humans, els socials i els polítics, i no mirar cap a un altre costat. Òmnium ens sentim defensors d’aquesta manera d’entendre el país i, des de fa anys, treballem en aquesta direcció, sempre al costat dels valors democràtics i la lluita per tots els nostres drets.
Creu que la discapacitat ha estat històricament invisibilitzada en el pensament institucional o associatiu?
Crec que la discapacitat ha estat històricament invisibilitzada perquè ha estat un tabú en molts sectors, segurament també en el pensament institucional i associatiu. Però crec que, justament des d’aquest últim, és des d’on més s’ha reivindicat i més s’han fet avançar les polítiques. A Òmnium, quan parlem de societat civil, ens referim a aquesta organització cívica que fa trontollar les coses que no funcionen i força les institucions a avançar. De ben segur que encara falta molta pedagogia per reivindicar la diversitat de la nostra societat, però cada vegada també hi ha més consciència i, a poc a poc, el tabú es va trencant.
Què és Òmnium Cultural i quins projectes teniu actualment?
Òmnium Cultural és una entitat de la societat civil que, des de la seva fundació l’any 1961, treballa per la defensa de la llengua i la cultura catalanes i els drets i llibertats dels ciutadans. I, en aquests tres eixos —Llengua, Cultura, País— és on s’emmarquen els nombrosos projectes que duem a terme des de l’entitat. Per posar alguns exemples, deixa’m començar pel Vincles, que són grups de conversa informals en català que fomenten l’ús i l’aprenentatge de la llengua i, alhora, creen vincles entres els participants. Però també tenim el Lliures, per promocionar projectes que lluiten contra la pobresa, l’exclusió i la desigualtat; el Festival Òmnium de Cinema, per impulsar les produccions audiovisuals en català; la Flama del Canigó, o acabo mencionant la Nit de les Lletres Catalanes, que vam presentar fa unes setmanes juntament amb l’Institut d’Estudis Catalans, i que recull el llegat de la Nit de Santa Llúcia per fomentar i prestigiar la literatura d’aquest país.
Com valores el Pacte Nacional per la Discapacitat?
El valoro com una eina necessària per avançar cap a una societat més justa, inclusiva i compromesa amb la ciutadania. Però no només la Generalitat ha de garantir els drets de les persones amb discapacitat, sinó que també la societat civil ha d’assumir un paper actiu per fer-ho possible. Ara bé, calen polítiques públiques sòlides i coordinades que facilitin i impulsin aquesta corresponsabilitat. A Òmnium treballem per promoure una cultura sense barreres, garantint que la nostra programació sigui inclusiva i accessible per a tothom, tenint en compte les necessitats diverses. El pluralisme i la diversitat interna són, de fet, valors organitzacionals clau del nostre Codi Ètic. Amb la instal·lació de bucles magnètics per a persones amb discapacitat auditiva, la incorporació de llengua de signes i l’adequació dels espais per garantir l’accés a persones amb mobilitat reduïda, intentem eliminar obstacles físics, auditius i audiovisuals sempre que és possible. Tot i això, encara queda camí per recórrer, tot i que serà un dels grans reptes, per exemple, del futur Espai Òmnium.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
Que són una peça imprescindible en aquest país per avançar en qüestions socials que les institucions no tenen prou en compte o, directament, desconeixen. Estem parlant d’un engranatge d’entitats que fan una funció importantíssima en polítiques socials, inclusió i cohesió. A Òmnium hi treballem molt directament en el nostre dia a dia, per exemple, a través del projecte Lliures, que ja he comentat abans, que ajuda a tirar endavant projectes que combaten directament la pobresa, l’exclusió i la desigualtat.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Clarament és un mitjà de comunicació molt interessant i útil. Ara que he tingut l’oportunitat d’aprofundir-hi una mica més m’adono del gran buit informatiu que hi ha en bona part dels mitjans de comunicació sobre aquest aspecte. I alhora, constato la gran feina, tant informativa, però també de recursos, que ofereix aquesta plataforma. En aquest sentit, espero que molta més gent el descobreixi, n’aprengui i el difongui com a portal de referència del sector.
