Amb motiu del Dia dels Drets Humans, que se celebra avui 10 de desembre, Salut Mental Espanya denuncia les situacions de violència que, de forma habitual, pateixen les persones amb trastorn mental en l’atenció sanitària. Una de les vulneracions de drets més freqüents, és l’ús de mesures coercitives, com ara les contencions mecàniques, una pràctica considerada tortura per l’ONU i que pot suposar per a la persona que la pateix tant conseqüències psicològiques (trauma), com físiques (hematomes , fractures, atròfia muscular), i pot arribar fins i tot a vegades a provocar la mort.
“No hi pot haver bona salut mental sense drets humans”. Amb aquesta claredat exposa l‘Informe del Relator Especial de l’ONU, publicat a l’abril de 2020, l’actual situació en aquest àmbit. L’informe assenyala que “segueix havent-hi una inacció mundial respecte de l’statu quo’ per fer front a les violacions dels drets humans en els sistemes d’atenció de la salut mental. Aquest manteniment de l’statu quo’ reforça un cercle viciós de discriminació, desempoderament, coerció, exclusió social i injustícia”.
Aquesta reclamació per eradicar aquest tipus de violència no és nova. Ja en l’anterior Informe del Relator Especial, publicat el 2017, es recomanava “elaborar un full de ruta per reduir radicalment les pràctiques mèdiques coercitives, amb vista a la seva eliminació, amb la participació de diverses parts interessades, inclosos els titulars de drets”. En aquesta línia, l’Informe sobre l’Estat dels Drets Humans en salut mental de 2019, que cada any publica la Confederació, afirma que “cal reiterar l’aspiració de tendir a la contenció zero ia la progressiva reducció dels ingressos no voluntaris en pro d’altres mesures més eficaces i d’acord amb els drets humans “.
Una violència reiterada
Desgraciadament hi ha molts exemples i testimonis en primera persona que han patit algun tipus de violència o contenció mecànica. Però potser un dels més coneguts és el cas d’Andreas, una psicòloga social a la qual, després de diverses setmanes de pelegrinatge per centres d’atenció primària amb símptomes físics (febre, acúfens i forts mals de cap), l’Hospital Universitari Central d’Astúries li va diagnosticar erròniament un problema de salut mental. El que va començar com un ingrés voluntari a la planta de Psiquiatria va esdevenir forçós i, després de 75 hores continguda mecànicament, Andreas va morir a causa d’una meningitis que no va ser detectada a temps. La seva germana Aitana continua en el procés judicial perquè, com ella mateixa manifesta, “es faci justícia”.
La Confederació Salut Mental Espanya és una de les signants del Manifest de Cartagena, a què també estan adherides l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN), la Federació ‘En Primera Persona’ i l’associació Veus. En ell, s’advoca per eradicar l’ús de la violència, contencions mecàniques, aïllament o qualsevol altra forma de coacció, en línia amb el que disposa la Convenció sobre els Drets Humans de les Persones amb Discapacitat i recorda que les Nacions Unides el considera tortura.
Des del començament de la pandèmia, un dels grups de persones més afectats per la crisi sanitària i que han patit més violència, han estat les persones amb problemes de salut mental, que han viscut situacions de vulneracions dels seus drets.
Després de les relacionades amb la impossibilitat de mantenir l’accés als seus tractaments, la segona vulneració més freqüent han estat les contencions, tant mecàniques com farmacològiques, que s’han produït durant els ingressos hospitalaris.
