Vilallonga: “El Govern entén la Llengua de Signes Catalana com una part insustituible del nostre patrimoni”

La consellera de Cultura explica al Parlament les accions per al foment de la LSC

consellera-cultura-vilallonga-llengua-catalana-signes

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va explicar la setmana passada al Parlament de Catalunya les accions del Departament de Cultura per al foment i la normalització de la Llengua de Signes Catalana (LSC), que és la llengua de moltes de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya, és utilitzada per unes 25.000 persones arreu del país, i està reconeguda com a llengua a l’Estatut.

FREEFORMSTYLE-600X300

“Les llengües no s’estronquen ni moren si tenen utilitat social i un marc jurídic que els reconegui. Des del Govern entenem la LSC com una part insubstituïble del nostre patrimoni lingüístic i cultural”, va afirmar. La consellera va fer aquestes afirmacions en resposta una interpel·lació parlamentària sobre el foment de la llengua de signes catalana, que es va poder seguir amb un intèrpret LSC.

Vilallonga va recordar que és competència del Govern que aquesta llengua, tal i com reconeix l’Estatut i la Llei 17/2010 del Parlament de Catalunya, sigui objecte “d’ensenyament, protecció i respecte” i “de fer créixer el seu coneixement i estendre’ns l’ús”, i va subratllar que “s’està fent molt bona feina” en aquest sentit.

La titular de Cultura va explicar que, des de l’any 2015, la Direcció General de Política Lingüística impulsa el projecte d’un Vocabulari Bàsic en LSC, que fa amb l’assessorament de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). En aquest moment, el vocabulari té 1.073 termes, que s’incrementaran fins a 1.500, dimensió pròpia d’un lèxic bàsic. Amb la previsió de fixar i recollir 1.650 termes de vocabulari bàsic agrupats en camps temàtics, s’han elaborat seqüències fotogràfiques i més de 1.000 seqüències filmades en vídeo. Fins a data d’avui, s’han editat 1.074 termes, i n’hi ha 424 en curs de publicació. “Aquests termes obren un univers de comunicació íntim, familiar i social d’una transcendència i expansió incalculables”, va afirmar la consellera.

Vilallonga també va dir que “la política d’impuls a la LSC ens ha portat a emprendre un altre gran projecte, la definició dels nivells de competència lingüística en LSC d’acord amb el Marc Europeu Comú de Referència, per adquirir-ne el coneixement i poder-lo acreditar i equiparar”.

“La nostra acció implica reconèixer les persones i les entitats que treballen en el foment, l’estudi i la difusió de la LSC, aspecte que es cobreix sobretot amb la institució del Premi LSC de la Generalitat, que enguany en celebrarem la tercera edició”, va manifestar. 

La consellera va afegir que “aquesta política d’impuls també implica impulsar-ne la formació, especialment al personal de l’Administració de la Generalitat, i de forma prioritària per a les unitats d’atenció directa al públic, per garantir dos deures del Govern: l’accessibilitat i les polítiques inclusives”.

Vilallonga també va parlar de “conquestes socials ben assentades i valuoses”, com ara la presència de la LSC en serveis públics i actes de la Generalitat; als Tribunals de Justícia de Catalunya hi ha servei d’interpretació judicial en LSC; a les rodes de premsa del Govern; o l’informatiu Matí i l’Informatiu Vespre del Canal 3/24 de Televisió de Catalunya es despleguen amb interpretació en LSC.

Des de la Direcció General de Política Lingüística es coordina i es planifica el foment de la LSC. En un moviment articulat hi intervenen també el Consell Social de la Llengua de Signes Catalana, que és l’òrgan d’assessorament, consulta i participació social amb relació a aquest projecte; també l’Institut d’Estudis Catalans, que exerceix l’autoritat acadèmica i normativa en aquest projecte; la Federació de Persones Sordes de Catalunya; l’Associació d’Intèrprets de Llengua de Signes i Guies-Intèrpret de Catalunya; l’Associació de Pares de Nens Sords de Catalunya; l’Associació Catalana pro Persones amb Sordceguesa; i la Asociación de Sordociegos de España – Catalunya.

“Quan parlem de la LSC parlem d’un cos lingüístic viu, dinàmic, en constant evolució, que genera estructures, que creix, que rep influències al mateix temps que també n’irradia, que incorpora nous conceptes culturals i científics, que integra neologismes, i que, en definitiva, contribueix a configurar el pensament individual, la comunicació social i la societat del coneixement”, va reblar.

En la seva intervenció al Parlament de Catalunya, la consellera també va aprofitar per defensar que “cal assumir d’una manera franca i desacomplexada la defensa de la llengua catalana com a llengua d’utilitat i identificació social” i va esmentar també els principis rectors del Departament de Cultura:  “La cultura és un dret, la cultura ha de promoure la igualtat d’oportunitats, la cultura ens ha de permetre ser ciutadans autònoms, la cultura ha de ser un dels factors bàsics de cohesió social”. “En la bateria d’iniciatives de protecció i ampliació de la LSC trobem que tots aquests principis, hi són concentrats, hi són altament presents”, va reblar.

banner_dental

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*