Quan parlem de actitud, il·lusió i esperança, un nom sobresurt: Víctor Küppers. Conferenciant apassionat de la Psicologia Positiva, neerlandès de naixement i català d’adopció, viu a Camprodon amb la seva dona —amb qui comparteix 30 anys de vida— i els seus dos fills. Amant del Barça i defensor de la idea que “la vida és una actitud”, Küppers ha dedicat la seva trajectòria a recordar-nos que, més enllà de les circumstàncies, el que marca la diferència és com les afrontem. En aquesta entrevista, Víctor ens obre les portes a una reflexió profunda sobre la discapacitat i la inclusió. Per a ell, la discapacitat és simplement la manca d’algunes capacitats, una realitat que ens toca a tots en algun moment, perquè ningú és perfecte.
Amb una mirada humana i optimista, ens parla de la importància de la intel·ligència emocional, del valor de sentir-nos útils i del paper transformador que tenen les empreses i les entitats socials en la construcció d’una societat més justa. Si alguna cosa queda clara després d’aquesta conversa és que la inclusió no és només una qüestió de drets, sinó de sensibilitat i consciència col·lectiva. I que, en un món cada vegada més hostil i materialista, les entitats del tercer sector i iniciatives com el Diari de la DisCapacitat són fars que ens recorden la importància de la bondat, la compassió i la solidaritat. Una entrevista que no només parla de discapacitat, sinó de vida, actitud i humanitat. Perquè, com diu Küppers, “tots tenim aspectes a millorar, però també tenim molt per aportar”.
Qui és Victor Küppers?
Soc pare de dos fills i marit de una dona fantàstica fa 30 anys. Soc neerlandès i visc a Camprodon. Soc molt del Barça, molt. Em dedico a fer conferencies sobre Psicología Positiva.
Què és per a tu la discapacitat?
La manca d’algunes capacitats. Tots som discapacitats.
Tens alguna persona propera diagnosticada amb una diversitat funcional?
No, però tinc moltes no diagnosticades de discapacitats emocionals.
Quins àmbits al teu parer s’ha de treballar més en la discapacitat?
No conec molt la situació, però m’encanta veure els projectes que hi ha per integrar a aquestes persones al món laboral. Aporten molt i els hi ajuda a sentir-se útils, a relacionar-se amb altres persones i a pujar la seva autoestima.
Quina importància disposa per a tu la intel·ligència emocional en la vida d’una persona amb discapacitat?
Igual que a tothom, crec que tots tenim discapacitats i el treball de la nostra actitud ens ajuda a tots d’una manera o d’un altre, tots tenim aspectes a millorar.
De quina manera creus que podem aconseguir una societat més inclusiva?
Sensibilitzant a totes les persones que no son conscients d’aquesta necessitat i de la aportació que fan totes les persones i visualitzar la aportació de persones que tenen altres capacitats.
Igual que a tothom, crec que tots tenim discapacitats i el treball de la nostra actitud ens ajuda a tots d’una manera o d’un altre, tots tenim aspectes a millorar
Què els hi diries a les persones joves diagnosticades d’una diversitat funcional que es troben en una situació complexa de tristesa personal?
Que ens hem de permetre estar tristos, som humans, no exigir-nos estar sempre contents i feliços perquè es impossible. Però també afrontar el futur amb il·lusió i esperança, mirant el que podem fer i no només el que no podem fer.
Què els hi diries als pares d’algú diagnosticat amb diversitat funcional que veuen com el seu fill no s’accepta i no sap cap a on dirigir la seva vida?
No m’atreveixo a dir-les res perquè no puc imaginar la seva situació. Però com he de contestar la pregunta potser diria que no deixin de donar-li carinyo, que es senti molt estimat, escoltar-lo, ajudar-lo a trobar un camí on es senti valorat i apreciat, recolzar-se en associacions que ajuden molt.
Què els hi diries a les empreses que es neguen a contractar gent amb discapacitat evitant la inclusió laboral?
Que a part de ser inhumanes i indignes, no saben el que es perden.
Quina opinió tens sobre les entitats del tercer sector?
Absoluta admiració, treballo per 3-4 cada setmana donant conferències. Son els bons d’aquesta societat i en un món tan hostil, egoista, agressiu i materialista, ens recorden la importància de l’altruisme, la bondat, la compassió i la solidaritat.
Què opines de l’existència d’un mitjà de comunicació anomenat Diari de la DisCapacitat?
Que es fantàstic que faci un esforç tan encomiable per ajudar a aquestes persones i ajudi a sensibilitzar una societat cada vegada més insensible al patiment aliè. Martin Luther King deia: “en aquest món no ens haurem de penedir de les accions de les persones dolentes, sinó del espantós silenci de les persones bones”. Això no ho deia per vosaltres segur.
