Aquestes línies son per agrair de manera pública el tracte tan fantàstic que vaig rebre recentment d’una infermera del CAP Vila de Gràcia de Barcelona.
Això que no hauria de ser rellevant… però per desgràcia ho és. No dic ni molt menys que normalment no hagi rebut un bon tracte, però …i ara ho entendreu, no és agradable anar al centre de salut, no és com qui diu “mira vaig al centre mèdic a passar la tarda“. És més divertit anar al cine, però ja que has d’anar-hi doncs que el tracte sigui bo, entenent que no tothom té el mateix concepte d’amabilitat ni de bon tracte.
La qüestió és que jo era a la sala d’espera amb me mare esperant per rebre la vacuna de la grip i del Covid i estava intranquil·la perquè mira que he passat coses en aquesta vida i ara una simple punxadeta m’espanta.
Entro a la consulta amb la meva mare m’arremango les mànigues fins a deixar a la vista les espatlles, la metgessa procedeix a injectar-me les dues vacunes en els pertinents braços.
No em va fer gens de mal i es en aquell moment en que la infermera ens explica que els seus companys sovint la feliciten perquè no s’altera gaire i no perd els nervis pels pics de feina.
“Bromejant“ també ens diu que es molt bona actriu i que els nervis van per dintre i que sap gestionar les emocions molt bé.
Llavors jo en aquell moment li dic “em jugo un euro a que tens el dossier de com tractar a les persones amb discapacitat“. Comenta que no, però que va estar durant sis anys tractant amb persones amb discapacitat per feina. Es en aquell moment l’explico que jo sóc una persona amb discapacitat.
Marxo d’allà vacunada i encantada, pensant que d’això en faré un escrit per al Diari de la DisCapacitat. Dit i fet!
Gràcies Elisabet!
