Un estudi científic realitzat a Espanya sobre una mostra de 2.667 nadons ha demostrat que repetir la prova de cribratge auditiu abans de l’alta hospitalària en els infants que no van superar la primera avaluació millora dràsticament l’eficàcia de la detecció precoç de la hipoacusia congènita. Aquesta pràctica optimitza els recursos sanitaris en reduir els falsos positius i evita la pèrdua de seguiment dels pacients que no acudeixen a les cites posteriors, millorant l’atenció de la discapacitat des del naixement.
La investigació, desenvolupada entre els anys 2022 i 2025 i publicada a Acta Otorrinolaringológica Española, la revista de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (Seorl-CCC), es va centrar en l’avaluació de les otoemissions acústiques evocades. Els resultats indiquen que «gairebé tres de cada deu recent nascuts van presentar un resultat alterat en la primera avaluació», però després de repetir l’examen unes hores més tard, més de nou de cada deu van obtenir un resultat normal. Aquesta prova consisteix a col·locar una petita sonda a l’oïda del nadó mentre dorm per enregistrar si l’oïda interna produeix un eco en resposta a un so suau.
Alineació amb les directrius de l’OMS per a la discapacitat
Aquesta millora en el diagnòstic coincideix amb el cridat de la Organització Mundial de la Salut (OMS), que en el seu informe Fortalecer la capacidad para el cribado neonatal, el diagnóstico y el manejo de las anomalías congénitas insta els països a reforçar els programes de detecció primerenca per reduir discapacitats evitables. L’organisme internacional insisteix que els exàmens neonatals han de ser la porta d’entrada a una atenció integral que inclogui confirmació, tractament i seguiment.
L’informe de la OMS cita el cribratge de la discapacitat auditiva congènita com «un dels pilars clínics fonamentals per maximitzar el potencial de desenvolupament dels menors», evitant seqüeles en la comunicació i reduint les desigualtats que afecten els més de 240 milions d’infants que conviuen amb alguna discapacitat al món.
La hipoacusia congènita és una de les alteracions sensorials més freqüents en el naixement, afectant entre un i tres infants per cada mil naixements amb una pèrdua auditiva permanent. Els experts recorden que es tracta d’una condició que «pot afectar greument el desenvolupament del llenguatge, la comunicació i l’aprenentatge si no s’identifica i tracta a temps». Tanmateix, la majoria de les sospites inicials es deuen a factors transitoris com la presència de líquid amniòtic o vernix en el conducte auditiu.
Reducció de l’impacte emocional i de la pèrdua de seguiment
Els autors de la investigació aclareixen que «gran part dels recent nascuts que no superen el primer cribratge auditiu no presenten realment una pèrdua auditiva». Quan la prova no es repeteix a l’hospital, «les famílies solen abandonar l’hospital amb la necessitat de repetir l’estudi dies o setmanes després, una situació que amb freqüència genera preocupació i incertesa». La nova estratègia permet resoldre la majoria dels casos de forma immediata i reduir l’impacte emocional.
A més del benefici psicològic, la repetició precoç de la prova ajuda a resoldre la pèrdua de seguiment de les famílies que no acudeixen a les cites posteriors, fet que en el passat enredaria la intervenció en els nadons amb sordera real. En les seves conclusions, els investigadors afirmen que la mesura «podria contribuir a optimitzar els recursos sanitaris, disminuir l’ansietat de les famílies i millorar la capacitat dels programes per identificar de forma precoç els casos reals de hipoacusia congènita», qualificant-la com una acció segura i eficient per a la sanitat pública.
