
Azucena López i Antonio Borja, matrimoni gità, han afrontat reptes extraordinaris per assegurar l’educació dels seus quatre fills, incloent-hi el menor, diagnosticat amb trastorn de l’espectre autista (TEA)
La parella ha fet front a dificultats com desplaçaments diaris entre quatre centres diferents, un cost mensual de 400 euros en teràpies i l’obtenció del carnet de conduir a una edat avançada per facilitar la logística familiar.
“Hem fet una bona feina i seguirem lluitant per superar totes les barreres”, va expressar Azucena en una entrevista amb Servimedia. Aquesta actitud ha estat clau per aconseguir grans avanços en la vida dels seus fills.
La seva filla gran, Natzaret, de 27 anys, s’ha independitzat completament: treballa com a programadora informàtica per a Accenture, té un contracte fix, un habitatge en propietat i un nadó. Ruth, de 14 anys, cursa tercer d’ESO amb èxit, malgrat els desafiaments propis de la seva edat. Mentrestant, José, de 10 anys, està escolaritzat en un centre amb aula TEA, cosa que garanteix una transició educativa més suau.
Quan José va arribar a la família, Azucena i Antonio ja sospitaven que alguna cosa no anava bé. Després de diverses valoracions, el diagnòstic d’autisme va arribar als tres anys. La lluita per garantir la millor educació va començar de manera immediata. “Quan llegim que havien destacat ‘família gitana’ en l’informe d’Atenció Primerenca, vam demanar que ho corregissin. No ens avergonyeix ser gitanos, però no és rellevant en aquest context”, recorda Azucena.
La parella també va haver de trobar un centre educatiu amb aula TEA, un recurs escàs en els centres públics, i cobrir les teràpies necessàries, ja que el suport públic per a nens amb discapacitat només està disponible fins als sis anys. “Era un caos. Vam passar dos o tres anys amb els quatre fills escolaritzats en llocs diferents. Sortíem de casa una hora i quart abans per portar-los als centres”, explica la mare. Aquesta situació es va alleugerir quan Azucena va obtenir el carnet de conduir als 40 anys.
Per evitar futurs trasbalsos, van decidir canviar José a un centre que també tingués institut, garantint estabilitat durant l’adolescència. Aquest canvi va implicar reubicar també Ruth, qui inicialment va trobar l’experiència molt difícil. “Ens queia l’ànima el primer dia. Ara està molt contenta, però va ser dur”, admet Azucena.
Les dificultats per accedir a recursos educatius i terapèutics han estat constants. Segons dades de la Fundación Secretariado Gitano (FSG), el 64% dels gitanos no acaba l’ESO, davant del 4% de la població general. “Reivindiquem una ciutadania plena, i l’educació és clau per aconseguir-la. Però per a nosaltres, aquest ascensor social està avariat”, va dir Sara Giménez, directora de l’entitat, durant la presentació de la campanya ‘La NO tornada a l’escola’.
En aquest acte, celebrat a Madrid, Antonio va compartir el seu testimoni personal. Tot i els obstacles, mai ha deixat de valorar la formació. “M’importava l’estudi pel coneixement personal i pel creixement, més enllà de la feina”, va afirmar. Però també va denunciar experiències de bullying i discriminació per part d’un professor, que el van portar a abandonar l’institut.
Avui, Azucena i Antonio celebren els avanços aconseguits pels seus fills, demostrant que amb esforç i determinació és possible superar les barreres socials i educatives. “Tot és moure’t, buscar i no rendir-te mai”, conclou Azucena.