La discriminació institucional i la manca de transparència administrativa han situat María Clares Moya, una professional amb paràlisi cerebral, en un buit laboral i legal. Tot i haver exercit durant dos anys com a orientadora educativa interina, la Comunitat de Madrid l’ha exclòs del procés d’oposicions del 2025 per consolidar la seva plaça. La decisió es basa en un informe de la Conselleria de Família, Joventut i Política Social que la qualifica com a “no apta”, malgrat que l’afectada denuncia que ningú l’ha visitat ni avaluat per emetre aquest dictamen.
Clares Moya, graduada en Psicologia i amb el màster habilitant per a l’orientació, va descobrir la seva exclusió directament a les llistes oficials. Aquesta situació no només li impedeix optar a una plaça fixa, sinó que ha comportat la seva expulsió de la borsa d’interins, perdent així la possibilitat de treballar durant els propers vuit anys. En una entrevista a Servimedia, l’afectada ha manifestat el seu patiment: “Estic en una situació d’indefensió absoluta”. Aquest escenari ha tingut un fort impacte en la seva salut mental, obligant-la a rebre teràpia i tractament farmacològic durant l’últim any.
Un mur de silencis administratius
L’estratègia de la Conselleria d’Educació de Madrid s’ha caracteritzat per l’opacitat. Segons l’advocada de la demandant i experta en dret de la discapacitat, Ángeles Blanco, s’han acumulat fins a vuit silencis administratius davant els recursos d’alçada i les peticions per accedir a l’informe d’aptitud. Fins avui, ni la interessada ni la seva defensa han pogut consultar el document que justifica l’exclusió. “Mai fins ara s’ha pogut veure l’informe d’aptitud en què declaren Maria Clares com a no apta”, critica la lletrada, qui també sospita d’una intenció deliberada d’apartar-la després que en el seu darrer centre es qüestionés la presència del seu assistent personal, un suport que ella pagava personalment.
Blanco identifica dos problemes estructurals greus en el sistema: la carència d’una regulació clara sobre l’assistència personal en centres públics i el caràcter excloent de l’informe d’aptitud. Aquest mecanisme, aplicat exclusivament a persones amb discapacitat, actua com una via indirecta per desfer-se d’aquests professionals fins i tot després d’haver superat les proves selectives. La defensa ja estudia judicialitzar el cas per abordar les irregularitats i la discriminació patida, un patró que asseguren haver detectat també en comunitats com Galícia, Múrcia o les Canàries.
Malgrat la complexitat de trobar feina actualment en l’àmbit educatiu, María Clares Moya manté la seva determinació de portar el cas fins a les darreres conseqüències. “Estic disposada a seguir lluitant fins al final, per mi i per les altres persones amb discapacitat”, ha sentenciat, refermant el seu compromís contra una pràctica que considera un greuge comparatiu i una vulneració de drets fonamentals.
