
Un estudi amb més de 400 pacients que havien patit un ictus isquèmic ha identificat la relació entre nivells alts de cinc microARNs en sang i un pitjor pronòstic clínic. El treball, liderat per l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, amb la col·laboració de centres com el Complex Hospitalari Universitari d’Albacete, l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i l’Hospital Son Espases de Mallorca, ha estat publicat a la revista especialitzada Neurology.
Aquest és el primer gran estudi multicèntric europeu que investiga la connexió entre els microARNs –partícules que regulen gens clau– i les seqüeles dels ictus. Els resultats podrien obrir la porta a noves estratègies terapèutiques.
Una investigació en dues fases
Els investigadors van analitzar més de 2.000 microARNs en mostres de sang. En una primera fase, es van estudiar mostres de 215 pacients tractats entre el 2009 i el 2018 a l’Hospital del Mar. Posteriorment, es va validar la troballa amb una cohort de 191 pacients de diversos hospitals. Entre els 26 microARNs més significatius, cinc es van associar clarament amb un pitjor pronòstic, independentment de factors com l’edat, el sexe o la gravetat inicial de l’ictus.
Segons el Dr. Jordi Jiménez Conde, coordinador del Grup de Recerca Neurovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, “la principal implicació del nostre estudi és que aquests microARN poden ser objectius terapèutics per regular processos com la neurogènesi i l’angiogènesi, fonamentals per a la recuperació dels pacients.”
Noves possibilitats terapèutiques
L’estudi apunta que els microARNs podrien ser útils com a marcadors de pronòstic, facilitant un seguiment més personalitzat dels pacients mitjançant una simple anàlisi de sang. A més, alguns dels microARNs identificats ja compten amb inhibidors que podrien regular la seva activitat.
Segons Isabel Fernández Pérez, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, “ara toca estudiar les seves funcions i comprovar, en experiments in vitro i in vivo, si podem desenvolupar eines terapèutiques que millorin el pronòstic dels pacients.” Tot i així, la Dra. Fernández Pérez adverteix que “un microARN pot actuar sobre diversos gens simultàniament, cosa que complica el seu estudi i requereix més recerca.”
L’impacte de l’ictus isquèmic
L’ictus isquèmic és la primera causa de discapacitat en adults i la segona causa de mort al món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut. Cada any, més de 13 milions de persones pateixen un ictus, i cinc milions queden amb seqüeles a llarg termini. Aquestes variacions en la recuperació es podrien explicar en part per factors genètics i epigenètics com els identificats en aquest estudi.
Aquest treball ha estat parcialment finançat per l’Instituto de Salud Carlos III i els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER), a través de projectes com RICORS-ICTUS i el programa Sara Borrell.