Una nova recerca publicada a la revista Biological Psychiatry ha presentat una innovadora eina que avança en la comprensió de les bases neuroanatòmiques dels trastorns mentals. L’estudi, que va incloure prop de 20.000 pacients i més de 16.000 persones sanes, utilitza una nova tècnica de meta-anàlisi que aborda un problema comú en estudis anteriors: la comorbiditat, és a dir, la presència de múltiples trastorns alhora en un mateix pacient. S’estima que la meitat de les persones diagnosticades amb un trastorn mental tenen almenys un altre trastorn de manera simultània.
L’equip d’investigació va crear una nova tècnica de meta-anàlisi tridimensional d’imatges cerebrals capaç de tenir en compte els diversos trastorns concurrents de manera simultània. Aquesta anàlisi va combinar les dades de 433 estudis publicats, centrant-se en trastorns com l’anorèxia nerviosa, l’esquizofrènia, l’ansietat, el trastorn bipolar, la depressió major, el trastorn obsessivocompulsiu, l’estrès posttraumàtic, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), l’autisme i el trastorn límit de la personalitat.
Joaquim Raduà, cap de grup de l’IDIBAPS, catedràtic de neurociència de la UB i membre de CIBERSAM, ha afirmat que el nou enfocament ha permès «detectar patrons més concrets i diferenciats per a cada trastorn, cosa que no era possible amb els mètodes tradicionals». Segons Raduà, aquesta fita «valida el valor del nostre mètode per entendre millor els correlats d’aquestes condicions en el cervell». Aquest nou atles cerebral és considerat la primera cartografia a gran escala que mostra les alteracions de la substància grisa, tant específiques com comunes a diferents malalties psiquiàtriques.
L’estudi, liderat per Joaquim Raduà, va comptar amb la col·laboració de més de 40 investigadors de centres de referència a nivell mundial, com el King’s College London, el Karolinska Institutet, la University of California i la Beijing Normal University.
Lydia Fortea, investigadora de l’IDIBAPS i primera autora de l’estudi, destaca que el nou atles pot ser de gran utilitat per al futur. Segons Fortea, «disposar d’aquest atles pot ajudar a dissenyar eines diagnòstiques més precises i obre la porta a un futur amb intervencions més personalitzades i dirigides a regions cerebrals específiques», fet que pot beneficiar les persones afectades per trastorns mentals.
