L’estat de la salut mental entre la població jove catalana presenta indicadors altament preocupants. Segons l’estudi Conductes suïcides entre els joves estudiants de Catalunya: factors de risc i protecció, el 25,9 % dels alumnes d’entre 16 i 22 anys reconeix haver-se autolesionat, mentre que un 30,6 % admet haver tingut pensaments de mort. Més alarmant és la dada que revela que el 10,6 % dels enquestats ha arribat a intentar treure’s la vida. Aquestes conclusions sorgeixen d’una recerca duta a terme durant els anys 2024 i 2025 per les investigadores Judith Usall i Rodié i Regina Vila Badia, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i l’Institut de Recerca SJD, a partir de les respostes de 3.159 estudiants de diversos nivells educatius residents a Catalunya.
Les dades d’aquest informe s’emmarquen en un context on el suïcidi ha esdevingut una de les principals causes de mort no natural en aquest segment d’edat. Malgrat que les defuncions oficials registrades per l’INE a Catalunya van baixar de 66 l’any 2023 a 53 el 2024 en el grup de 15 a 29 anys, el malestar emocional de fons continua creixent. La investigadora principal, Regina Vila Badia, assenyala un canvi dràstic en l’escenari postpandèmia: “Després de la pandèmia hi ha hagut un augment significatiu del malestar en els joves; en els últims quatre anys hem passat del 3,9 al 14,3 % d’ingressos hospitalaris amb problemes de salut mental en gent de 10 a 19 anys”.
Factors de risc i bretxa de gènere
L’estudi identifica múltiples condicionants que deterioren el benestar dels joves. Entre els més destacats hi ha l’assetjament escolar, patit pel 31,5 % dels participants, i la separació dels progenitors, que afecta el 31,1 %. Així mateix, l’exposició a la violència en la parella (20,4 %), les dificultats econòmiques familiars (19,2 %) o la pèrdua d’un familiar de primer grau (10,1 %) apareixen com a variables crítiques que poden haver afectat el seu equilibri emocional.
L’anàlisi també posa de manifest una clara disparitat de gènere. Les dones presenten nivells d’ideació suïcida i autolesió entre un 10 % i un 19 % superiors als dels homes. Segons ha destacat Regina Vila Badia, “les noies presenten més malestar emocional i nivells més alts d’ansietat i depressió, com també més impulsivitat i sensació de solitud en comparació amb els nois”. L’estudi vincula aquesta situació a una major incidència d’abusos sexuals i emocionals en les dones, així com a una menor satisfacció vital, menys suport social i una resiliència més baixa.
La protecció social i el paper de les xarxes
Davant d’aquest escenari, la recerca subratlla que el suport social i la capacitat de superació són els millors escuts per afavorir el benestar. Els joves amb conductes suïcides mostren nivells de suport social entre un 11 % i un 17 % inferiors a la mitjana, i una resiliència fins a un 11 % més baixa. En aquest sentit, la percepció de tenir una xarxa de persones significatives que ofereixin ajuda pràctica i emocional esdevé un factor clau de prevenció.
Pel que fa a l’entorn digital, tot i que només el 4,1 % dels estudiants identifica un ús problemàtic de les xarxes socials, la investigació detecta que aquest ús s’intensifica entre qui ja pateix malestar. “Les xarxes socials preocupen molt en relació amb els problemes de salut mental. Tot i així, en el nostre estudi no veiem que hi hagi una relació directa entre el seu ús i el malestar emocional, sinó que la utilització de les xarxes reforça aquest sentiment”, aclareix Regina Vila Badia, qui afegeix que “una vegada que el malestar hi és present, el fet d’utilitzar les xarxes socials de manera problemàtica pot comportar un augment d’aquest malestar”.
L’informe clou amb una crida a la detecció precoç i a trencar el silenci, ja que la majoria de joves afectats no demanen ajuda externa. “El que més ens ha sorprès a les entrevistes és que la gran majoria de les persones no han demanat ajuda, fins i tot gent que ha fet algun intent no ho ha comentat, i això és molt rellevant”, conclou la investigadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
