Els nens estan tornant a l’escola i és evident que a molts pares els fa por aquest retorn després sis mesos, però és una realitat que està aquí ia més és una cosa necessària. En aquests mesos, els pares heu hagut de desenvolupar diferents rols. Al vostre de pares heu hagut de sumar el de professors, el d’animadors, fins i tot d’informàtics i, en alguns casos, de logopedes.
En aquest últim punt, cal buscar el costat positiu a aquesta volta, la necessitat de tornar per aquests nens amb retard del llenguatge. Cal tenir en compte que el retard del llenguatge és una demora en l’accés al llenguatge oral com a forma de comunicació.
Els nens aprenen el llenguatge al escoltar als altres quan parlen, però no només així, aprenen al practicar. La família és el marc inicial on el nen adquireix el llenguatge, però progressivament, es va obrint a la resta de l’entorn social i és aquí on l’escola un paper fonamental.
El desenvolupament de la llengua oral no implica únicament parlar, és a més un element per al desenvolupament cognitiu, una eina per comprendre i relacionar-se amb l’entorn.
A l’escola es produeixen relacions personals que impliquen aprendre a comunicar-se amb l’altre. En l’entorn familiar també es desenvolupa, aprenen a casa, escolten, imiten, amplien el vocabulari, es comuniquen … però en l’entorn escolar tot això ho fan amb els seus iguals.
Les activitats que es duen a terme a l’escola es realitzen en grup o en petits grups, de manera que, en la majoria dels casos, resulten motivadores i animen a comunicar-se amb l’altre. És fonamental la socialització, aprendre a relacionar-se amb la resta i establir comunicacions amb iguals.
A casa, el nen se sent segur i còmode, els pares o germans són capaços d’anticipar-se les seves necessitats. Hi ha ocasions en què ni es necessita emetre el so, amb una mirada, un gest, els pares ja saben el que vol o necessita, o amb emetre només la paraula sense formar una oració completa, per exemple. Davant d’això, aquest esforç de comunicar-se, de fer alguna cosa que, en aquest moment, pel motiu que sigui, li suposa un “treball extra”, no ho viu com una cosa necessària, perquè en realitat en aquest context no ho és.
A l’escola aquesta situació canvia. La comunicació oral és constant
Amb dos emissors principalment, professors i companys, i ell, amb el seu retard en el llenguatge oral, és el receptor, qui està rebent tota aquesta informació, el missatge, i en un percentatge molt alt, el codi és el llenguatge oral. Però també és l’emissor de missatges i els altres es converteixen en els receptors, i perquè aquesta comunicació no sigui frustrant, necessita aquest codi de el llenguatge oral, no seran suficients gestos, ni mirades …
Va a estar unes quantes hores del dia envoltat de tot aquest llenguatge oral que emeten els seus companys i els adults i que probablement provocarà que ell també hagi de emprar-lo, i serà fàcil que intenti imitar el que està rebent dels altres.
Potser la por ens pugui en aquesta situació, en aquesta nova “normalitat” en què hem de incorporar-nos als centres educatius, però podem pensar que, si de moment és així, té el seu costat positiu, ell va a estar rebent constantment llenguatge oral, va haver de emprar, haurà de intentar fer-ho més correctament possible perquè els seus iguals li comprenguin, va tenir models d’imitació, en definitiva va a socialitzar amb els seus iguals i això segur que li aporta al seu llenguatge coses positives.
Beatriz Wolgeschaffen – Logopeda en Centre Mèdic Complutense (Grupo Virtus)
