L’Ajuntament de Terrassa ha rebut un nou reconeixement a les seves polítiques d’innovació social i millora de la qualitat de vida. Sis dels seus projectes han estat inclosos en el prestigiós Banc de Bones Pràctiques (BBP) de la Fundació Carles Pi i Sunyer, en col·laboració amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. Amb aquestes noves incorporacions, la ciutat egarenca consolida la seva posició com a referent, sumant un total de 46 iniciatives reconegudes des del 2010. Aquests reconeixements avalen l’aposta del consistori per projectes transformadors i transferibles en àmbits tan diversos com l’accessibilitat, la lluita contra el racisme, l’atenció a la gent gran i la innovació econòmica.
La ciutat de Terrassa s’ha destacat especialment en l’àmbit de l’accessibilitat, amb tres projectes reconeguts. Un d’ells, la iniciativa de “Subvencions per a l’accessibilitat”, ha estat distingida com a bona pràctica. El programa ofereix ajudes econòmiques per a la reforma d’edificis, locals comercials i seus d’entitats sense ànim de lucre, amb l’objectiu d’eliminar barreres arquitectòniques i millorar l’autonomia de les persones amb diversitat funcional o mobilitat reduïda. La primera convocatòria, de l’any 2024, va demostrar la importància de continuar amb aquestes polítiques, motiu pel qual s’ha obert una segona edició adaptada per al 2025 amb dues línies diferenciades: una per a edificis residencials i una altra per a entitats. Aquesta iniciativa, a més de fomentar la inclusió, prepara el camí per al compliment del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya.
Un altre projecte de l’àrea que ha estat reconegut com a pràctica significativa és “Hora Blava: cinema inclusiu”, una proposta que ofereix sessions de cinema en català adaptades per a infants amb trastorn de l’espectre autista (TEA) o discapacitat intel·lectual. Les sessions es duen a terme al Cine Catalunya, amb llum suau i volum reduït, i han comptat amb la participació de més de 1.200 persones des del seu inici el 2023. Aquesta bona acollida subratlla la necessitat de promoure espais culturals inclusius i respectuosos amb la diversitat. L’objectiu de la iniciativa és fer del cinema un espai acollidor perquè tothom pugui gaudir de la cultura en condicions d’equitat. Finalment, el projecte “Autobusos accessibles” ha rebut la distinció com a pràctica significativa per la seva contribució a millorar l’accessibilitat cognitiva en el transport públic. Aquesta iniciativa, impulsada dins del programa #TerrassaTrencaBarreres, incorpora pictogrames i guies visuals per facilitar la comprensió i l’ús de la xarxa d’autobusos a persones amb dificultats cognitives. L’acció ha tingut un impacte social positiu i ha beneficiat col·lectius com els infants i les persones nouvingudes, fomentant la seva autonomia.
A més de les iniciatives d’accessibilitat, el Banc de Bones Pràctiques ha reconegut altres projectes de la ciutat. Un d’ells és “Posa’t les ulleres. Actua contra el racisme”, distingit com a bona pràctica en l’àmbit de la ciutadania. Aquest projecte de l’Espai Terrassa Sense Racisme utilitza la realitat virtual per sensibilitzar sobre la discriminació racial a partir de cinc històries basades en fets reals. La proposta, que permet a les persones posar-se en la pell de qui viu aquestes injustícies, també ha estat reconeguda a foros estatals com el MigrADMI 2025. En l’àmbit de les polítiques per a la gent gran, s’ha reconegut com a pràctica significativa el projecte “Acompanyament en les transicions vitals”. Aquesta iniciativa busca mantenir el contacte amb les persones grans que deixen d’assistir als centres municipals, detectant situacions de vulnerabilitat i oferint acompanyament personalitzat. Al primer any d’aplicació al Casal Anna Murià, s’han atès 113 persones i s’han identificat 88 situacions de risc.
Finalment, en l’àmbit de la promoció econòmica, el “Pla de la Innovació. Estratègia per a la promoció econòmica” ha estat reconegut com a bona pràctica. Aquest pla, que es va actualitzar el 2020, ha consolidat Terrassa com un referent en innovació en els sectors de la salut i l’audiovisual, gràcies a projectes com la Plataforma Innointegra, Orbital 40 o el Health Care Innovation Lab. El model de la ciutat es basa en la col·laboració públic-privada i la generació de projectes amb un impacte real en el territori, posicionant-la com un hub d’innovació. Aquests reconeixements mostren com les polítiques públiques de Terrassa tenen un impacte real i transformador, consolidant el seu compromís amb el benestar i la innovació.
