Sento que he començar aquest article assenyalant tres premisses bàsiques sense les quals es difícil arribar a entendre les reflexions que porto a terme. La primera i més important es que les paraules que us faig arribar són exclusivament extretes a partir de la participació de la meva persona al Posa’t la Gorra. La segona és un agraïment a totes les persones que d’una manera o una altra han col·laborat per tal de que el passat diumenge celebréssim a Tarragona aquesta jornada lúdica del càncer infantil començant per la junta de L’AFANOC, pels treballadors de la seu a Tarragona i pels voluntaris que sense ells no seria possible la supervivència d’una entitat com aquesta. També una gratitud especial a totes les institucions que posen granets de sorra i a la ciutadania de Tarragona perquè quan es necessita de la seva solidaritat, no falla mai. Finalment la darrera premissa, és una menció especial, coherent i racional a les famílies d’infants i adolescents amb malalties oncològiques què, amb presència continuada, ens han donat el millor dels sentits per seguir sent AFANOC.
Començaré dient que el Posa’t la Gorra és una festa reivindicativa farcida de moments extraordinaris, sensibles i col·lectius que cal fer-nos sentir orgullosos del que som i defensem com és una societat on es tracti a tothom per igual, sense diferenciar que tenim i que no. Al Posa’t la Gorra totes i tots som iguals, anem tots a una com es fa palès a cada moment i al resultat final. El Posa’t la Gorra és la festa del càncer infantil però també és la festa del territori on es realitza que espera que festes com aquestes, despertin una sensibilitat ciutadana cada cop més fonda i que impliqui inclusivament a quantes més persones millor.
Aquest diumenge ens hem demostrat a nosaltres mateixos que Tarragona és més que historia de romans i muralles sinó que també ho pot ser historia de solidaritat sense límits . Aquest diumenge ens hem demostrat a nosaltres mateixos que Tarragona mai vol tancar-se a si mateixa sinó que vol cada dia donar el bo i millor per facilitar una vida millor a tothom. Aquest diumenge ens hem demostrat a nosaltres mateixos que Tarragona no vol altra cosa que gaudir en llibertat i responsabilitat el seu dia a dia sense actituds llastimoses, infantils o estranyes.
El moment central de la festa ha estat la lectura del manifest per part d’una família de la ciutat vinculada a l’AFANOC des de l’any 2014 i que de veritat em va emocionar al escoltar-ho, quan el seu fill gran va ser diagnosticat amb càncer. “Aquell dia no l’oblidaré mai”, ha explicat la mare. “Els primers dies van transcorre entre proves, llàgrimes amagades i la necessitat de mantenir-nos forts per ell”, ha afegit, “però també apareix una força que no sabies que tenies. I sort en vam tenir de la Casa dels Xuklis, una casa que ens va oferir allotjament i poder estar així a prop de l’hospital per tal de no tenir cada dia que anar i tornar cada dia de Tarragona a Barcelona”. Com vaig manifestar fa poc temps, quin tresor és aquesta casa i considero que mai podrem agrair prou la seva tasca.
Per a mi l’AFANOC és la família de famílies que treballa de valent per fer el més agradable possible la convivència de l’infant i/o adolescent amb una malaltia oncològica i al seu entorn
L’objectiu de la campanya és donar a conèixer la realitat existent entorn els infants i adolescents amb càncer i les seves famílies, recaptar fons amb la finalitat de mantenir l’atenció psicosocial i tots els serveis que l’AFANOC ofereix gratuïtament a les famílies, com també ajudar a millorar les seves condicions als hospitals. Considero que s’ha complert gràcies en part a la extraordinària tasca dels presentadors Xavier Grasset i Anna Bertran, a la resposta d’una Tarragona solidaria i a la perseverança eficaç de homes i dones voluntàries entregades a la causa.
Sento que el Posa’t la Gorra no pot ser un esdeveniment d’un dia o tampoc un acte més de les nostres agendes que ens faci pal·liar un possible estat d’avorriment. El que cal es extreure tot el fruit d’aquesta jornada i aplicar-ho diàriament tot posant les nostres capacitats al servei del bé comú, sense discriminacions i incoherències pròpies de qui se sent superior moralment davant les situacions dels altres. Us puc assegurar, que per a mi l’AFANOC és la família de famílies que treballa de valent per fer el més agradable possible la convivència de l’infant i/o adolescent amb una malaltia oncològica i al seu entorn tot oferint diferents espais de suport, acompanyament i entesa, amb proximitat, empatia i serenitat. En aquesta entitat he trobat un espai que suma complicitats en la tasca de canviar el món i que a més, cada dia, amb fets concrets, ens ho demostra.
Quan un llegeix el manifest no pot fer res més que manifestar, mai millor dit, una sensibilitat especial per situacions complexes de persones meravelloses què tot somrient, ens donen un exemple de vida. Quan un llegeix el manifest no pot fer res més manifestar, mai millor dit, una empatia respectuosa amb les persones que té a prop però també amb les que té lluny. . Quan un llegeix el manifest no pot fer res més manifestar, mai millor dit, unes ganes de fer un voluntariat tot seguit l’estela de moltes persones que ahir, avui i demà s’han posat la gorra d’ajudar als altres tot rebent més del que donem.
Cal agrair la generositat de tantes entitats que amb els seus tallers i inactives solidaries també són part activa de l’AFANOC i que sense elles, no podríem arribar enlloc. Són persones amb empenta, generoses i dinàmiques que fan costat a través de diferents canals, eines i metodologies a aquesta entitat i d’altres. Cal agrair també la presència dels mitjans de comunicació que són un altaveu que dona ressò a les activitats de L’AFANOC i a vegades se’ls menysprea per alguns sectors de la societat.
A Tarragona tenim una xarxa eficient d’entitats del tercer sector amb un potencial enorme que hem d’anar descobrint mica en mica. Cuidem-lo com un tresor, que és el que representa i evitem el seu deteriorament, la pèrdua de la seva identitat o el oblit dels valors que irradien. Seria fantàstic que la gent que el diumenge ens vam posar la gorra però també la Tarragona actual, intenti aprendre d’aquestes iniciatives perquè així aconseguirem ser una ciutat més inclusiva, acollidora, inconformista i transformadora de realitats concretes.
