Acte de celebració del 50è aniversari al Teatre L’Amistat de Mollerussa // Foto: ACUDAM
L’ACUDAM va celebrar aquest diumenge 26 d’octubre el seu 50è aniversari amb una representació teatral al Teatre L’Amistat de Mollerussa, que va reunir més de 200 assistents procedents del Pla d’Urgell i de la seva rodalia.
L’acte, marcat per moments de gran emoció i diverses sorpreses, va fer un recorregut per la trajectòria de l’entitat, des dels seus inicis fins a l’actualitat. Es van recordar els primers anys, plens de dificultats, i la determinació de les famílies fundadores que van decidir unir esforços per crear una associació que defensés la igualtat d’oportunitats i la inclusió social de totes les persones.
La representació va estar conduïda pel guionista i actor Ferran Aixalà, que va dinamitzar les diferents intervencions i va participar activament tant en l’elaboració del guió com en la seva posada en escena.
Durant l’obra, també es va destacar el present de l’ACUDAM, amb testimonis de persones usuàries i professionals que, dia rere dia, treballen per fomentar un entorn de benestar, creixement personal i treball col·lectiu, mitjançant activitats i acompanyaments psicopedagògics.
Un dels moments més significatius de la vetllada va ser la reflexió sobre el futur de l’entitat i els nous reptes que afronta el sector. Aquestes mirades cap endavant es van expressar sempre des de l’esperança i la il·lusió per continuar construint una societat més justa i inclusiva.
La jornada va finalitzar amb una actuació plena d’energia a càrrec de la batucada Batucka Pum, de l’Estel de Balaguer, que va posar el punt final a una commemoració marcada pels valors, la comunitat i l’emoció compartida.
L’entrega de les Beques SuperArte es va fer a la Sala Mirador del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya // Foto: Fundación SIFU
La Fundación SIFU, entitat dedicada a la integració sociolaboral de persones amb discapacitat, va celebrar ahir l’entrega de les Beques SuperArte 2025, un programa destinat a impulsar la formació artística en els àmbits de la música, la dansa i les arts escèniques. L’acte va tenir lloc a la Sala Mirador del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i va reunir els artistes becats, les seves famílies i les entitats col·laboradores en una jornada marcada per l’emoció, el talent i el reconeixement.
En la categoria de música, van ser reconeguts un total de setze artistes. Entre els seleccionats destaquen Mario Peña Contador (bateria, Còrdova), Ismael Rosario (Eyeharp, Lanzarote), Madhav Tak Román (piano, Lleó), Jana Ginesta Saez (oboè i piano, Barcelona) i Joel Bou Sánchez (piano, Girona). Tots ells exemplifiquen, segons l’organització, “l’esperit de SuperArte: artistes que, amb talent i perseverança, demostren que la música no té barreres”.
En dansa, els guardonats van ser Jair Víctor Codina Arnero (Barcelona), Ricardo Prado Díaz (A Coruña), Francisco Mulero Ruiz (Múrcia) i Javier Jesús Lusarreta Martínez (Múrcia), reconeguts per la seva expressivitat i compromís amb l’art del moviment com a eina d’inclusió i desenvolupament personal.
A més, cinc organitzacions van resultar beneficiàries de les beques: Neuro Band (Canàries/Madrid), The Smart Shallows (Barcelona), Escola Conservatori Mestre Joan Just i Beltran (Igualada), ALTERACIONES Danza-Teatro (Madrid) i IGUALARTE (Vigo). Totes elles impulsen projectes que combinen música, dansa i arts escèniques per transformar vides i trencar estereotips.
Les Beques SuperArte, impulsades per la Fundación SIFU, tenen com a objectiu fomentar la igualtat d’oportunitats en la formació artística i donar visibilitat al talent creatiu de les persones amb discapacitat. Aquest programa permet que els artistes puguin continuar els seus estudis, adquirir instruments adaptats o rebre mentoratge especialitzat que reforci el seu desenvolupament personal i professional.
Molts dels becats participen posteriorment en els espectacles de SuperArte, una cita anual que reuneix intèrprets amb i sense discapacitat en escenaris de primer nivell. Aquests muntatges, resultat d’un treball previ dins del programa, posen en valor “el talent sense etiquetes i la capacitat de l’art per unir, emocionar i inspirar a tota la societat”.
El projecte és possible gràcies al suport d’un ampli conjunt d’entitats col·laboradores, entre les quals hi ha Occident Fundación, Fundación Sabadell, Fundació Bosch Aymerich, Bayer, Fundación La Caixa, Fundación GMP, Vueling, Saba, Fundación DISA, Abadía Retuerta, Agbar, Roche, Bodegas Emilio Moro, Fundació Conservatori Liceu, Galicia Fiddle i l’Escuela Superior de Música Reina Sofía. El seu compromís és essencial per continuar impulsant un projecte que fa del talent inclusiu una eina de transformació social.
Les rajoles guia, elements tàctils incorporats al paviment // Foto: Ajuntament de Reus
L’Ajuntament de Reus ha adjudicat les obres corresponents a dues noves fases del projecte “Reus, ciutat inclusiva”, una iniciativa destinada a millorar l’accessibilitat dels principals itineraris de vianants per a persones amb mobilitat o visió reduïda. El pressupost total de les dues actuacions és de 268.241,6 euros (IVA inclòs).
Les rajoles guia, elements tàctils incorporats al paviment, tenen com a funció principal oferir informació sensorial a les persones invidents o amb deficiències visuals greus. Segons el consistori, aquestes intervencions permeten “que les persones amb discapacitat se sentin més segures quan es mouen per la ciutat”.
La planificació i execució del projecte és fruit de la col·laboració entre les regidories de Via Pública i Serveis a les Persones i Drets Socials, i s’emmarca en la línia de millora progressiva de l’accessibilitat a la via pública. L’estratègia posa especial atenció en tres àmbits: els itineraris accessibles, els passos de vianants i els obstacles urbans.
El programa “Reus, ciutat inclusiva” no només preveu actuacions específiques sinó que també funciona com a guia general per a tots els projectes urbans, actuant com a instrument de sensibilització i orientació per a la redacció de futures intervencions.
Atès el bon estat general dels paviments, les obres previstes tindran un caràcter puntual, aplicant solucions de detall com la instal·lació de rajoles guia en punts concrets. Les actuacions s’han organitzat en dues fases diferenciades.
La primera fase, adjudicada a Gilabert Miró SA, inclou treballs a la plaça de l’Estació (zones Est i Oest), la plaça Joan Rebull, el passeig de Sunyer amb el carrer Sant Celestí i el passeig de Sunyer amb l’avinguda Prat de la Riba. Aquesta intervenció compta amb un pressupost de 119.565,74 euros i un termini d’execució de quatre mesos a partir de la formalització del contracte.
La segona fase, encomanada a Oumeskur Construcciones y Obras SL, actuarà a la plaça de les Oques (zones Est i Oest), la plaça de la Llibertat, el carrer del Dr. Robert i la plaça de la Patacada. El pressupost d’aquesta fase és de 148.675,86 euros, amb un termini d’execució previst de tres mesos.
Aquestes actuacions formen part del Pla d’Acció Municipal 2023-2027 i es basen en el Pla Director de “Reus, ciutat inclusiva”, que estableix els criteris d’accessibilitat i defineix les zones prioritàries d’intervenció. El projecte també es fonamenta en una anàlisi prèvia elaborada per la ONCE i incorpora propostes sorgides dels Pressupostos Participatius.
El programa “Reus, ciutat inclusiva”, reconegut l’any 2023 als Premis Solidaris ONCE Catalunya, té com a objectiu revisar voreres i passos de vianants per definir itineraris accessibles a la xarxa bàsica de mobilitat a peu. Entre les actuacions previstes s’inclouen el paviment tàctil, les rajoles guia, l’ampliació de voreres i la instal·lació de semàfors acústics, amb la finalitat de garantir una ciutat més inclusiva i segura per a tothom.
Moment de l’entrega del Premi INSERT 2025 // Foto: AMPANS
La Fundació AMPANS ha anunciat el veredicte del Premi INSERT 2025, dins el palmarès del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (CLAM), celebrat recentment a Manresa i Navarcles. El reconeixement ha estat per a la Fundació Prodis, de Terrassa, pel curtmetratge Algo pasa en Prodis, del qual el jurat n’ha subratllat “la seva originalitat i la capacitat interpretativa dels actors”.
La Fundació Prodis és una entitat d’iniciativa social que dona suport a persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental, paràlisi cerebral o trastorn de l’espectre autista. El guardó busca posar en valor el talent, la creativitat i l’expressió artística en el camp audiovisual a través de curtmetratges elaborats per equips formats per persones amb discapacitat intel·lectual.
El premi, dotat amb 500 euros i una peça de mosaic creada al centre ocupacional l’Encaix, compta amb la col·laboració de Teixits Forés. En aquesta edició, AMPANS ha rebut un total de tretze treballs audiovisuals, dels quals sis han estat seleccionats com a finalistes.
En anys anteriors, el guardó s’ha concedit a l’Escola Xalest de Sabadell (2024), Fundació MAP de Ripoll (2023 i 2022), Centre Ocupacional El Renàixer de Burjassot (2021) i Fundació Catalana de Síndrome de Down (2020).
El Premi INSERT, impulsat per AMPANS dins del Festival CLAM, es consolida així com una plataforma que reconeix i promou la inclusió a través de l’audiovisual, tot donant visibilitat al talent creatiu de les persones amb discapacitat.
La vellesa és una etapa de la vida a la qual tots arrivem irremeiablement. No obstant, però, a les persones amb la síndrome de Down i en situació de discapacitat intel·lectual fer-se gran els comporta més riscos que a la resta de la població. En aquest context, Dincat va difondre el passat 1 d’octubre una webinar per presentar l’informe “Envelliment i discapacitat: reptes orientacions i propostes”. Maria Carbó Carrreté per la Universitat de Barcelona i Maria Pallissera Díaz per la Universitat de Girona en són les autores.
El treball pretén donar visibilitat a la realitat que viuen les persones en situació de discapacitat un cop assoleixen la maduresa vital i com els afecta. Ambdues van compartir amb els assistents virtuals a la reunió telemàtica les conclusions dels seu estudis acompanyats d’uns gràfics explicatius.
Tres pilars argumentals clau
L’informe elaborat per Carbó Carreté i Pallissera Díaz se sustenten en tres pilars argumentals clau:
Identificar la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual que es troben en l’etapa d’envelliment a partir de les publicacions científiques tant a nivell internacional (sobre tot en anglès) com el nostre contingut.
Identificar i classificar d’acord amb la recerca prèvia, bones pràctiques pel que fa els sistemes de suport a diferents nivells: polítiques socials organitzacions i pràctiques de suport.
Definir un catàleg de pautes, propostes a desenvolupar a Catalunya a nivell macro (polítiques), meso (organitzacions) i micro (pràctiques de suport) a partir dels objectius anteriors.
Factors vitals
El document també posa èmfasi en diferents en diversos aspectes relatius a la qualitat de vida de les persones en situació de discapacitat intel·lectual. Entre aquestes es troben les necessitats de salut. Cal tenir en compte que la població amb la síndrome de Down no només estan condicionades no només a nivell psíquic (l’Alzheimer es pot manifestar en la quarantena d’edat) sinó també físic. El restrenyiment o l’obesitat (mòrbida en alguns casos) són trets característics entre el col·lectiu, el qual no té accés a medicaments o a tractaments específics (la pandèmia per la Covid-19 va accentuar aquesta desigualtat).
Moltes persones amb discapacitat intel·lectual arriben a un punt en què ja no poden desenvolupar les tasques inherents al seu lloc de treball a causa d’un deteriorament cognitiu
Un altre punt a destacar té a veure amb l’impacte en la vida laboral. Moltes persones amb discapacitat intel·lectual arriben a un punt en què ja no poden desenvolupar les tasques inherents al seu lloc de treball a causa d’un deteriorament cognitiu es veuen forçades a una jubilació anticipada.
Pel que respecta als models d’habitatge, la població amb discapacitat intel·lectual tenen dues opcions: viure en un habitatge assistit per una persona de suport o ingressar en una residència geriàtrica. En qualsevol cas, aquest individus es troben en una clara situació d’indefensió.
L’informe va servir per posar de manifest que envelliment i discapacitat intel·lectual formen una combinació de risc. Però també ha de servir per dignificar la qualitat de vida de les persones que han de conviure amb aquest dos condicionants vitals.
Quan la Cristina Maragall parla de la seva feina, no ho fa des de la distància, sinó des de la vivència. La seva història està marcada per un diagnòstic que va sacsejar la seva família i que va transformar el seu camí personal i professional: l’Alzheimer del seu pare, Pasqual Maragall. D’aquell moment va néixer una convicció: la ciència i la sensibilització social són les úniques eines per plantar cara a una malaltia que afecta milers de persones i que, sovint, condemna famílies senceres a la invisibilitat.
Arquitecta de formació i presidenta de la Fundació Pasqual Maragall, la Cristina defensa una idea clara: la discapacitat no és absència, sinó diferència. Una diferència que ens obliga a mirar el món amb més empatia i menys prejudicis. En aquesta conversa, ens parla de la importància de la recerca, del paper de les entitats socials, del valor de la informació i, sobretot, de la necessitat de cuidar —cuidar les persones afectades i cuidar les famílies que les acompanyen.
Aquest diàleg és més que una entrevista: és una crida a la responsabilitat col·lectiva. Perquè, com diu la Cristina, “la demència és la primera causa de dependència en adults, i l’Alzheimer la seva causa principal”. I això ens interpel·la a tots.
Qui és Cristina Maragall?
Soc arquitecta i actualment presidenta de la Fundació Pasqual Maragall.
Què és per a tu una discapacitat?
Discapacitat és una condició de determinades persones que fa que tinguin una funció física o mental diversa respecte a la mitjana de la població. Moltes persones vivim amb algun tipus de discapacitat o divergència. Cal reconèixer aquest tipus de condicions i sensibilitats diverses que ens permeten una visió més rica del món que ens envolta.
Què és la Fundació Pasqual Maragall?
La Fundació Pasqual Maragall és una fundació privada, sense ànim de lucre, que té com a missió impulsar la recerca en l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives associades a l’edat. També treballem per aconseguir un canvi cultural en la percepció social de les demències que ajudi a vèncer el seu estigma.
Com va sorgir la Fundació?
La fundació va sorgir l’any 2008 després que al meu pare, Pasqual Maragall, li diagnostiquessin la malaltia d’Alzheimer. Ell i la meva mare, Diana Garrigosa, van tenir clar que havien d’ajudar a acabar amb aquesta malaltia i que ho havien de fer de la mà de la ciència.
De quina manera creus que les fundacions i moviments semblants han d’ajudar a fer una societat millor?
L’impuls de la societat i de les persones que treballen per causes que els afecten és essencial per construir una societat millor. Ningú com elles coneix amb més profunditat la seva problemàtica concreta.
Quins projectes porteu entre mans a la Fundació Pasqual Maragall en relació a la discapacitat?
Tenim diversos projectes per donar a conèixer la malaltia d’Alzheimer, que significa la progressiva discapacitat cognitiva que afecta a les persones amb demència, i quina és la millor manera de cuidar aquestes persones. La nostra presència s’estén per tot el territori nacional mitjançant xerrades informatives centrades en la prevenció de l’Alzheimer, grups terapèutics dissenyats específicament per a persones cuidadores, proporcionant-los formació, el Brain Film Fest, un festival cinematogràfic de divulgació sobre el cervell que organitzem anualment al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), entre d’altres.
El meu pare i la meva mare van tenir clar que havien d’ajudar a acabar amb la malaltia de l’Alzheimer i que ho havien de fer de la mà de la ciència
Com podem normalitzar certes malalties cognitives degeneratives?
Dediquem especial atenció a transmetre de manera clara i accessible què implica conviure amb una malaltia cognitiva progressiva que evoluciona cap a la demència. El nostre objectiu és difondre coneixement sobre estratègies i recursos que permetin millorar significativament la qualitat de vida d’aquestes persones, adaptant-nos a cada etapa de la seva condició i potenciant les seves capacitats preservades.
Què els hi diries a les famílies de persones amb malalties cognitives que veuen com el seu familiar es troba en una situació greu degut a que va perdent capacitats?
És molt important que estiguin formades i que entenguin la malaltia per poder ajudar al seu familiar i també cuidar-se elles mateixes. Cal gaudir del que les persones amb Alzheimer encara poden fer a cada etapa, sense pensar en com eren en el passat i el que vindrà després.
Com portes la malaltia del teu pare, el MHP Pasqual Maragall?
Doncs després de gairebé 18 anys ho porto amb tranquil·litat. La seva evolució ha sigut molt lenta. Sóc conscient de la sort que tenim de tenir recursos formatius i econòmics per cuidar el pare el millor possible. Totes les famílies afectades haurien de tenir dret a accedir en aquestes recursos.
Què els hi diries a aquelles famílies que es troben dubtant si apuntar al seu familiar perquè participi a alguna activitat de la vostra fundació?
Jo insistiria molt als familiars que s’apuntin als grups terapèutics, presencials o online, així que rebin un diagnòstic. La formació en aquesta etapa inicial de la malaltia és determinant per l’evolució del malalt i del seu entorn familiar.
En relació a les malalties cognitives i/o discapacitats, quin missatge li faries arribar a la classe política?
La demència és la primera causa de dependència en adults i l’Alzheimer la seva causa principal. Cal que les administracions tinguin en compte el fet que el nombre de persones amb Alzheimer es doblarà en els propers vint anys -si no som capaços d’intervenir- degut a l’envelliment de la població. A Catalunya actualment són més de 120.000 persones. En aquest sentit cal que això sigui una prioritat política transversal i que comencem a parlar de la importància de la prevenció també pel que fa a la salut cerebral
Quins són els teus referents?
L’any passat vam donar el premi Diana Garrigosa de la fundació a Rosa Montero. Ella és una gran escriptora i ha estat capaç de descriure amb rigor i també amb una atenta mirada literària algunes condicions mentals diverses. També m’agradaria mencionar a l’Assumpció Malagarriga. Ella va ser pedagoga i va dissenyar projectes culturals per infants i per a persones amb diversitat funcional. Després de patir un ictus va escriure un text preciós sobre el que ella anomena “Les ànimes tocades”.
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector?
Sens dubte les entitats del tercer sector són un pilar imprescindible per aconseguir una societat més humana, digna justa i equitativa.
Què et sembla de l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Es una gran iniciativa donat que la visibilització i la informació són una gran eina per transformar la realitat a millor. Per altra banda, és molt important donar veu a les persones que pateixen alguna discapacitat o malaltia neurodegenerativa en primera persona i als col·lectius que les representen per entendre amb profunditat la seva realitat.
El congrés va aplegar prop de 400 professionals // Foto: AMPANS
Les fundacions Althaiai Ampans, amb el suport de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia, han celebrat la setena edició del Congrés sobre Alteracions de Conducta a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Durant dos dies, aquest esdeveniment s’ha consolidat com un punt de trobada i coneixement per a prop de 400 professionals dels àmbits social, educatiu i sanitari, posant l’èmfasi en la prevenció i la cooperació entre sectors per a abordar les alteracions de conducta al llarg de la vida.
Al llarg de les jornades, el congrés ha ofert un programa intensiu amb tallers, conferències i taules rodones centrades en bones pràctiques i estratègies preventives per a millorar la convivència i el benestar emocional de les persones amb discapacitat intel·lectual. Els experts han recalcat de manera unànime que la conducta és una forma de comunicació que requereix ser entesa i acompanyada des d’una visió holística. Els organitzadors del congrés van subratllar que: “Prevenir no és només evitar el conflicte, és generar oportunitats, reforçar vincles i construir entorns on cada persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat i suport”.
El congrés ha comptat amb la presència de referents internacionals com Mary Louise Hemmeter, professora d’Educació Inclusiva a la Universitat de Vanderbilt (EUA), i Mara Dierssen, neurobiòloga especialitzada en la síndrome de Down i altres trastorns del neurodesenvolupament. També hi han participat professionals dels àmbits educatiu, social, assistencial i sanitari, incloent-hi l’equip de la unitat de Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual del Consell Universitari de Salut de la Badia de Swansea, de Gal·les, que va compartir el seu model sobre educació inclusiva, suport conductual positiu i envelliment amb discapacitat.
La doctora Mary Louise Hemmeter, des dels Estats Units, va defensar que entendre la conducta com una forma de comunicació és clau: “Potser no hi ha més infants amb conductes desafiants, sinó que ara els observem més perquè hi ha més contextos d’atenció grupal. Cal esbrinar què intenten comunicar i donar-los resposta amb estratègies educatives positives, com ensenyar habilitats per resoldre conflictes i crear oportunitats de cooperació”. Per la seva banda, Mariona Adrover, de l’equip Wales, va exposar el model britànic per a la reducció de pràctiques restrictives: “Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen plens drets i necessiten suports per viure plenament, no limitacions. La prevenció i la formació dels professionals són claus per promoure la qualitat de vida i garantir que qualsevol pràctica sigui sempre la menys restrictiva possible”.
La taula inaugural del congrés, celebrada en la segona jornada, va ser oberta pel director general d’Althaia, Manel Jovells, qui va remarcar: “la salut mental té un paper clau en l’estratègia i la direcció de la nostra institució. Estem fent una aposta decidida per la docència i la recerca, i aquest congrés n’ha estat una bona mostra”. El director general d’AMPANS, Toni Espinal, va posar en valor la trajectòria de l’esdeveniment, indicant que: “aquest congrés s’ha consolidat com un espai d’intercanvi i bones pràctiques en tots els àmbits: educatiu, social, assistencial i mèdic, i que l’única manera d’avançar és fer-ho de manera coordinada i cooperativa”.
En representació de l’Ajuntament de Manresa, la regidora de Drets Socials i Inclusió, Mariona Homs, va destacar la importància de l’entesa entre entitats: “els reptes complexos no poden tenir respostes senzilles. Ampans i Althaia són un exemple d’aliances estratègiques per afrontar situacions complexes amb excel·lència i compromís. Des de l’Ajuntament, és un honor acollir un congrés que ja s’ha convertit en un referent estatal”.
Aquesta setena edició ha tornat a evidenciar el valor de l’aliança estratègica que mantenen Ampans i Althaia des de fa més de deu anys, impulsant projectes com el Postgrau en Malaltia Mental i Alteracions de la Conducta. Aquesta col·laboració s’ha establert com un model de referència en la coordinació entre els sectors social i sanitari, contribuint significativament a la millora de l’atenció, la recerca i la formació en l’àmbit de la salut mental i la discapacitat intel·lectual. El congrés reitera la consolidació de Manresa i la Catalunya Central com a pol de coneixement i innovació, reafirmant la necessitat d’avançar cap a una societat que prioritzi les persones amb una visió preventiva, inclusiva i compartida.
La nova temporada ha arrencat aquest cap de setmana // Foto: FCEDF
La nova temporada de la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes Nivell 2, en la modalitat de cinc contra cinc, ha començat oficialment aquest cap de setmana del 25 i 26 d’octubre. En aquesta edició de la competició hi participen un total de set equips.
La primera jornada s’ha tancat amb la victòria contundent de l’actual campió de la lliga, el CE Costa Daurada, que ha superat el CB Granollers amb un marcador clar de 75 a 47.
També han iniciat la seva trajectòria en la present edició de la Lliga Catalana amb un triomf l’UNES FC Barcelona, que ha guanyat a domicili el CB MIFAS per 42 a 31.
Finalment, el partit més ajustat i emocionant de la jornada ha estat la victòria del SHAD CB Mollet sobre el Corporació Fisiogestión CB Roser per un estret 25 a 23. L’equip que ha tingut jornada de descans en aquesta primera ronda de la competició ha estat el Comkedem.
Els equips tornaran a la pista el cap de setmana del 8 i 9 de novembre, quan es disputaran els partits corresponents a la segona jornada. Es pot consultar el calendari complet d’aquesta edició de la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes Nivell 2 a través d’aquest enllaç.
Curs de formació de facilitador judicial // Foto: Plena Inclusión
Plena inclusión, en col·laboració amb la UNED(Universitat Nacional d’Educació a Distància), ha llançat una formació universitària de postgrau sense precedents per a impulsar i enfortir la figura professional del facilitador judicial. Aquest curs representa la primera formació integral que aborda la facilitació processal des d’una perspectiva combinada que inclou bases jurídiques, psicològiques i de comunicació accessible.
La finalitat principal d’aquesta formació de postgrau és capacitar aquelles persones que vulguin exercir com a facilitadors processals, un perfil professional emergent i reconegut dins de l’ordenament jurídic espanyol. Aquest paper és essencial per a contribuir a l’assoliment d’una justícia més comprensible i inclusiva per a tothom.
Els facilitadors processals són professionals clau que treballen conjuntament amb els operadors jurídics i les persones amb discapacitat per a garantir una comunicació efectiva al llarg dels procediments judicials. La seva tasca és fonamental per a assegurar que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin entendre els processos i prendre decisions amb informació completa, a través d’explicacions accessibles i els suports necessaris que garanteixin la seva plena participació en els assumptes legals.
El curs destaca per oferir una formació específica, multidisciplinària i plenament actualitzada. El claustre de professorat és mixt, integrat per docents de la UNED i per professionals en exercici, la qual cosa garanteix tant el rigor acadèmic com l’experiència pràctica. L’enfocament és aplicat i es basa en casos reals.
Entre els objectius clau de la formació es troben: proporcionar a l’alumnat les eines i competències necessàries per a acompanyar persones amb discapacitat en procediments judicials; formar-los per a interactuar amb els operadors jurídics d’una manera eficaç i professional; i promoure un canvi cultural cap a un sistema de justícia que respecti els drets de totes les persones sense excepció.
Aquesta formació s’imparteix íntegrament en modalitat online, garantint la flexibilitat i l’adaptació a les necessitats dels professionals que es troben en actiu. El format permet conciliar l’aprenentatge amb altres responsabilitats personals o laborals, i compta amb materials didàctics actualitzats i una tutorització experta.
Amb una durada total de 375 hores, equivalents a 15 crèdits universitaris, aquest curs representa un avenç significatiu en la construcció d’un sistema judicial més respectuós amb els drets, accessible i igualitari per a les persones amb discapacitat. El termini de matrícula per a aquesta formació estarà obert fins al proper 20 de novembre de2025. Els interessats poden trobar més informació i realitzar la seva inscripció a les pàgines web de la UNED i de Plena inclusión.
