Amb motiu del Mes de la Salut Mental, la Taula de Salut Mental del Camp de Tarragona, que enguany celebra el seu dotzè aniversari, durà a terme aquest divendres 31 d’octubre, de 12 a 13 h, la Trobada Institucional 2025 a la sala de plens de l’Ajuntament de Reus.
L’acte s’iniciarà amb la inauguració a càrrec de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i finalitzarà amb la cloenda del regidor d’Esports i Salut, Enrique Martín. Durant la trobada, es presentaran els projectes desenvolupats al llarg del curs 2024-2025 per les quatre comissions que integren la Taula, i es farà una crida conjunta per reforçar el suport institucional, comunitari i professional a les iniciatives en matèria de salut mental al territori.
La Taula de Salut Mental del Camp de Tarragona s’ha consolidat com un espai de trobada i treball coordinat entre diferents agents i administracions locals. Al llarg dels dotze anys de trajectòria, s’ha convertit en una eina fonamental per detectar necessitats, impulsar polítiques públiques i afavorir una resposta més coordinada als reptes vinculats a la salut mental.
L’objectiu principal d’aquest òrgan és situar les persones amb problemes de salut mental al centre de totes les accions, garantint-ne la participació i promovent iniciatives que millorin la seva inclusió i qualitat de vida. Per aquest motiu, la Taula és un espai obert on col·laboren entitats i organitzacions del tercer sector, juntament amb institucions públiques, per construir una societat més inclusiva, justa i respectuosa amb la diversitat.
La seva estructura es basa en quatre comissions temàtiques que aborden diferents àmbits d’actuació: infantojuvenil, cossos de seguretat i protecció civil, serveis socials i salut. Cadascuna treballa per donar resposta a necessitats específiques, afavorint la coordinació entre professionals i promovent accions concretes per millorar el benestar de les persones afectades.
Cartell de la 3a Jornada de Sexualitat i Discapacitat. Cicles de Vida // Foto: Ajuntament de Reus
L’Ajuntament de Reus ha obert el període d’inscripció per participar a la «III Jornada de Sexualitat i Discapacitat. Cicles de la vida», que se celebrarà el dimecres 19 de novembre, de 9 a 14 h, al Centre Cívic Gregal. L’activitat està organitzada per la Comissió de Sexualitat del Consell Municipal de la Discapacitat de Reus, integrada dins l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials del consistori, i compta amb la col·laboració del grup de treball pels drets sexuals a Reus de la Regidoria de Salut i Esports.
Aquesta jornada s’adreça tant al públic general com a estudiants i professionals vinculats als àmbits de la discapacitat i la sexualitat, així com a persones amb discapacitat i a les seves famílies. L’objectiu principal és visibilitzar i reivindicar els drets sexuals i reproductius de les persones amb diversitat funcional al llarg de totes les etapes de la vida, i proporcionar recursos i eines per acompanyar-les en la seva vivència afectiva i sexual.
El programa inclou diverses ponències i experiències pràctiques. La sessió s’iniciarà amb la intervenció de Laura Camacho Mesa, responsable de la seu de +Tu Reus, que donarà la benvinguda i presentarà la jornada. Tot seguit, la psicòloga i sexòloga Gemma Deulofeu Villanueva oferirà una ponència centrada en els drets sexuals i reproductius, abordant com fomentar l’autocura i l’expressió dels afectes en el context de la diversitat funcional.
La segona part de la jornada inclourà la conferència “Què ens passa quan el cos canvia?”, a càrrec de Mercè García Aineto, pedagoga de La Tieta Vermella i membre de l’associació Down Tarragona, i de Gerard Roig Altés, referent de benestar emocional del CAP Marià Fortuny de Reus.
Com a cloenda, es presentarà “Dinder Club”, la primera aplicació de cites i plans dissenyada específicament per a persones amb discapacitat intel·lectual, de la mà d’Axel Gairí Roig.
El tancament institucional de la jornada anirà a càrrec d’Andreu López Carrillo, responsable del Servei d’Atenció a la Salut Sexual de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (SASS-DI) de la Fundació Villablanca, i de Sonsoles Jiménez Jiménez, tècnica del Servei de Salut Sexual de la Regidoria de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus.
Voluntaris ajudant a netejar els carrers afectats per la Dana // Foto: Plena Inclusió Espanya
Mazón confon la Dana amb el no-res. Res de dimitir, res de responsabilitat, res de demanar perdó… En fi res de res. Silencia el que va passar a El Ventorro menjant i per què no va dir res del diluvi que amenaçava la zona, silencia on hi ha la factura que va pagar per aquest dinar.
Pel seu no res, tothom ho menysprea, tothom li demana explicacions però ell com un polític que viu de la política, perquè potser no sàpiga fer res més, segueix aferrat al càrrec encara que sigui responsable de tot el que va passar el dia 29 d’octubre del 2024. S’aferra al càrrec perquè és un polític sense vergonya, sense condició honrada per assumir. S’aferra al càrrec perquè Ell és qui mana perquè el poble no té poder per substituir-lo encara que entengui que és un personatge nefast per continuar manant.
La Dana per a ell és el seu no-res. Ell sap que és el responsable de no haver avisat de tot el que venia. Ell sap com a president de València que és el culpable número u de tot el que va passar per la seva negligència i la seva manera d’actuar. Ell sap que el seu càrrec té les competències de la seva comunitat i no obstant fa fora pilotes dient que la responsabilitat d’avisar i el culpable del que va passar és una altra institució.
El poder el té el poble però el polític elegit té les claus del poder mentre mana, perquè no hi ha clau mestra per poder tancar o obrir la porta que l’aixoplugui
Amb polítics així el poble ens sentim com un ninot al qual se li pot fer qualsevol malifeta perquè saben que mai no respondrà contra ells i si respon ho poden trepitjar que és el que està fent Mazón amb els valencians.
Espero que la justícia ho jutgi, ho condemni i li faci pagar com a persona el que està fent com a polític sense entranyes.
El poder el té el poble però el polític elegit té les claus del poder mentre mana, perquè no hi ha clau mestra per poder tancar o obrir la porta que l’aixoplugui.
La joranda va tenir lloc a Cal Trepat // Foto: Associació Alba
L’Associació Alba ha celebrat aquest dimecres a Cal Trepat de Tàrrega la jornada “Teixim Territori”, una trobada que ha reunit més de 150 persones procedents dels àmbits social, empresarial, institucional i comunitari. L’objectiu de l’acte, emmarcat en el 50è aniversari de l’entitat, ha estat reflexionar sobre els principals reptes de les comarques de Ponent —l’habitatge, la comunitat i l’envelliment— i impulsar una visió compartida sobre el futur dels pobles rurals.
La directora de l’entitat, Maite Trepat, ha destacat el valor de la col·laboració com a eix vertebrador de la jornada: “Des del moment d’idear aquesta trobada ho hem fet de manera col·laborativa, i això és el que volem que perduri: la confiança i les aliances”. I ha afegit: “Hem demostrat que cooperant podem transformar el nostre entorn, i volem que aquest esperit de treball conjunt continuï més enllà d’aquesta jornada”.
Set experiències per abordar els reptes del territori
La jornada ha inclòs set ponències inspiradores que han explorat, des de diferents perspectives, com afrontar els reptes territorials amb creativitat i cooperació.
En l’àmbit de l’habitatge, Martí Obiols, arquitecte i professor associat de la UPC, i Carla Quiroga, estudiant d’arquitectura, han presentat el projecte Reviu. La iniciativa proposa recuperar espais abandonats com la Caserna de la Guàrdia Civil d’Agramunt per transformar-los en habitatges socials i equipaments públics, amb la participació d’estudiants i la col·laboració d’administracions, empreses, entitats i universitats.
L’arquitecte Ricard Grau, soci fundador de Repoblem i de La Boqueria Arquitectura, ha exposat la feina de l’entitat per reactivar cases buides i revitalitzar els pobles. “Viure al món rural és un repte, però també una gran oportunitat”, ha afirmat. “A Repoblem volem ser un altaveu per a aquestes persones que volen viure-hi i ajudar-les a construir projectes de vida i feina vinculats al territori”.
Pel que fa a la comunitat, Rosa Maria Pla, responsable d’organització i nous projectes del Museu Terra de la Fundació Carulla, ha subratllat el paper de la cultura com a eina de transformació i cohesió social. Per la seva banda, Eduard Trepat, tècnic de projectes d’ARCA i Grups d’Acció Local, ha presentat l’Agenda Rural 2030 de Catalunya, un instrument de governança compartida per afrontar els reptes socials, econòmics i ambientals dels pobles.
En l’àmbit de l’envelliment, Carol Mitjana i Cristina Jofre, fundadores de Gran3dad, han explicat el seu model innovador d’atenció centrada en la persona en l’àmbit residencial, amb l’objectiu d’empoderar l’individu perquè participi en totes les decisions de la seva vida.
Finalment, Marina Minguell, coordinadora de l’Espai Comunitari La Bassa de Sant Martí de Maldà, ha presentat aquest equipament pioner impulsat per l’Associació Alba, que combina serveis per a persones grans i amb discapacitat en un entorn rural obert a la comunitat.
La mirada d’Ashoka: “Tothom pot ser agent de canvi”
La ponència central ha anat a càrrec de Rosa Riccuci, directora de Coneixement i Mesura d’Impacte d’Ashoka Espanya, que ha defensat la importància de fomentar l’empatia i la col·laboració com a motors de transformació social. “Tots tenim el poder de canviar alguna cosa del nostre entorn”, ha assegurat. “No cal ser emprenedor social per ser agent de canvi: qualsevol persona pot activar la seva capacitat de transformar allò que l’afecta, especialment si ho fa col·laborant amb els altres”.
Riccuci ha remarcat també la necessitat de promoure projectes escalables i replicables en altres territoris, així com d’adoptar una actitud flexible davant el canvi i treballar de manera compartida, deixant enrere els egos i les decisions unilaterals.
Conclusions: cooperació, innovació i proximitat
Les conclusions de la jornada, presentades per la periodista Gemma Peris de L’Oest, han subratllat que els reptes del món rural —habitatge, cures i comunitat— no poden abordar-se de manera aïllada, ja que estan estretament connectats i requereixen polítiques integrals i col·laboratives.
En matèria d’habitatge, s’ha destacat la importància de reactivar els centres històrics i impulsar models col·laboratius que vinculin l’habitatge amb l’activitat econòmica i comunitària. Pel que fa a la comunitat, s’ha posat en relleu el paper de la cultura i la cooperació local per recuperar els espais de relació i reforçar el sentiment de pertinença.
Sobre l’envelliment, les intervencions han coincidit en la necessitat de desenvolupar models de cures flexibles i personalitzats, amb serveis de proximitat i comunitats que fomentin l’autonomia i els vincles socials.
La jornada ha conclòs amb un missatge comú: la cooperació, la innovació i la proximitat són essencials per garantir la qualitat de vida i la cohesió social als pobles. Aquestes idees han quedat plasmades en una il·lustració realitzada en directe per Javier Morillas, que ha elaborat una “foto finish” de la jornada.
Una trobada per teixir noves oportunitats
Els participants han pogut expressar les seves impressions en plafons instal·lats a l’entrada de l’espai, en un exercici participatiu que ha culminat amb una dinàmica conduïda per l’equip de Cruma. Durant aquesta activitat, els assistents han compartit idees i conceptes clau de les ponències en tires de paper que, llegides en veu alta, han servit per crear un gran teixit simbòlic representant el futur col·lectiu del territori.
Des de l’Associació Alba esperen que “Teixim Territori” sigui l’inici d’un moviment que impulsi noves iniciatives orientades a multiplicar l’impacte i consolidar aquest esperit compartit de col·laboració.
Acte de presentació de la segona etapa del pla CAIROS // Foto: Generalitat de Catalunya
El Departament de Salut ha presentat la segona etapa del pla del Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), centrada en el desplegament d’un model d’atenció integrada per territoris. Aquesta nova fase consolida el procés de transformació iniciat l’any passat amb les primeres 25 mesures de reforma, orientades a modernitzar el sistema sanitari i reforçar l’atenció primària. El projecte s’iniciarà com a programa pilot a entre sis i deu àrees territorials de Catalunya, encara per determinar.
L’objectiu d’aquesta segona etapa és millorar la coordinació entre els diferents nivells assistencials —salut pública, atenció primària, hospitalària, intermèdia, salut mental i emergències— per oferir una resposta més personalitzada i eficient a les necessitats de la ciutadania, especialment de les persones grans, amb malalties cròniques o en situació de fragilitat.
Segons la consellera de Salut, Olga Pané, “aquesta segona etapa del CAIROS suposa un pas endavant en la construcció d’un sistema més integrat i equitatiu, capaç de cuidar millor les persones allà on viuen i amb una visió compartida”.
La consellera ha subratllat que “aquesta segona etapa consolida un model de reforma que no es limita a planificar, sinó que actua, mesura i aprèn del que funciona sobre el terreny. És el moment d’avançar cap a una atenció integrada real, centrada en les persones i basada en la col·laboració entre tots els agents del sistema”.
Per la seva banda, el president del CAIROS, Manel del Castillo, ha recordat que la primera etapa del pla es va centrar en l’atenció primària, amb el desplegament dels 27 Centres de Salut Integral de Referència (CSIR), i que ara comença una nova fase “centrada en les noves àrees integrades de salut, que faran que treballin en un territori determinat de forma conjunta l’atenció primària, els hospitals, els sociosanitaris, les residències i, fins i tot, els serveis socials dels ajuntaments —una integració que parteix de la feina ja feta conjuntament amb el Departament de Drets Socials i Inclusió i el món local—”.
Del Castillo ha afegit que “volem aconseguir una millor atenció a la gent gran en el domicili, perquè cada vegada tenim més persones de més de 85 anys i volem que puguin estar a casa seva, sense que hagin d’anar a una residència o d’ingressar a un hospital si no és absolutament imprescindible”.
El nou paquet de mesures respon a dos grans reptes estructurals del sistema sanitari: d’una banda, l’augment de la demanda derivada de l’envelliment i la cronicitat; i de l’altra, el dèficit de professionals i la fragmentació dels serveis.
Per afrontar aquests reptes, el Departament de Salut desplegarà tres grans línies d’actuació. La primera és la integració de l’atenció domiciliària, que inclourà plans únics d’atenció, solucions territorials i tecnologia de suport a la llar, adreçada principalment a persones grans amb patologies cròniques o dependència. La segona és la integració de l’atenció ambulatòria, amb protocols comuns entre equips d’atenció primària i hospitals, objectius compartits i contractació per resultats per millorar l’accessibilitat i reduir les llistes d’espera. La tercera línia és l’adequació de la cartera de serveis hospitalaris, per garantir l’equitat territorial i optimitzar l’ús dels recursos mitjançant aliances entre hospitals.
Durant la presentació s’han posat com a exemple experiències d’integració de l’atenció domiciliària al Baix Llobregat, Maresme i Barcelona, així com projectes d’integració ambulatòria i hospitalària a les comarques de Girona, Tarragona i a la mateixa capital catalana.
Com a eix central del nou model, es crearà la figura de l’Àrea Integrada de Salut (AIS), una estructura territorial que agruparà tots els dispositius assistencials d’un territori —atenció primària, salut pública, mental, intermèdia, hospitalària i urgent— sota una governança compartida. Aquest model incorporarà òrgans de govern conjunts, pressupostos capitatius i sistemes d’informació compartits, per garantir la transparència i el retiment de comptes.
El procés continuarà amb el mètode participatiu i operatiu del CAIROS, basat en la identificació, disseny, prova i expansió de projectes transformadors amb la implicació directa dels professionals i entitats del sistema. Els Equips de Transformació Operativa (ETO) lideraran el disseny de les noves mesures, amb el suport d’experts del sector.
El pla preveu que les primeres proves a les noves AIS s’iniciïn a principis de 2026, després d’un procés obert de selecció dels territoris pilot.
Acte de presentació de la cinquena edició del postgrau // Foto: Ajuntament de Barcelona
La Universitat de Barcelona (UB) ha acollit la presentació de la cinquena edició del diploma especialitzat de postgrau “Persones amb discapacitat: drets socials i cultura de les capacitats”, una formació de referència que impulsa la igualtat d’oportunitats i la plena participació social de les persones amb discapacitat.
L’acte ha comptat amb la presència del Comissionat de Participació de l’Ajuntament de Barcelona, Pedro Aguilera, que ha subratllat el compromís del consistori amb la inclusió i l’accessibilitat. “Barcelona és una ciutat referent a nivell d’accessibilitat, i aquest 2025 ha fet un salt qualitatiu amb el seu compromís impulsant la creació de l’Oficina Tècnica d’Accessibilitat Universal de l’Ajuntament”, ha afirmat.
També hi ha intervingut la consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, Mònica Martínez, que ha destacat la rellevància d’iniciatives com el Pacte Nacional per als Drets de les Persones amb Discapacitat, fruit de la col·laboració entre l’Administració i les entitats del sector. “És fonamental la creació d’estructures que garanteixin els drets i la inclusió de totes les persones”, ha remarcat.
Des de la seva primera edició, l’any 2019, el postgrau ha format més de 160 alumnes, gairebé la meitat dels quals amb discapacitat certificada, gràcies a les beques d’estudi que la UB gestiona en col·laboració amb les Fundacions ONCE, Randstad, Integralia DKV i Aigües de Barcelona.
Aquesta proposta acadèmica proporciona eines per reforçar i aplicar una visió crítica, ètica i pràctica sobre la discapacitat, i compta amb la participació de professionals de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) com a docents.
Durant l’acte, la professora agregada i codirectora del postgrau, la Dra. M. Virginia Matulič Domandzič, ha presentat el monogràfic anual “Evidències de discriminació interseccional contra les dones i nenes que tenen discapacitat”, un treball que analitza les múltiples formes de discriminació que afronten aquests col·lectius.
Per a més informació sobre el programa, es pot consultar la pàgina web de la Universitat de Barcelona.
Una infermera atenent un Codi ictus // Foto: gencat
Amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus, que se celebra aquest dimecres, la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) ha advertit que més d’1,5 milions d’europeus patiran un ictus aquest any. L’entitat recorda que fins al 90% d’aquests episodis podrien evitar-se amb un estil de vida saludable i una correcta vigilància dels factors de risc vascular.
Segons la SEN, l’ictus continua sent una de les principals amenaces per a la salut pública: és la segona causa de mort al món, la segona de deteriorament cognitiu en adults i la primera causa de discapacitat a Europa.
D’acord amb l’estudi ‘Global Burden of Disease’ (GBD), cada any es registren prop de 12 milions de nous casos d’ictus i més de 7 milions de defuncions arreu del món, xifres que han crescut un 70% en les últimes tres dècades.
A Espanya, les dades són igualment alarmants: es produeixen uns 90.000 nous casos cada any i més de 23.000 morts per aquesta causa. A més, més del 30% dels supervivents pateix seqüeles que els generen algun grau de discapacitat o dependència, fet que converteix l’ictus en la primera causa de dependència al país.
També es calcula que entre el 3% i el 4% de la despesa sanitària total als països occidentals es destina a l’atenció d’aquesta malaltia. L’envelliment progressiu de la població fa preveure un augment dels casos en els propers anys.
La doctora Mª Mar Freijo, coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN, explica que “l’ictus és una malaltia cerebrovascular que es produeix quan el flux de sang que arriba al cervell s’interromp o es redueix. Hi ha dos tipus principals: l’ictus isquèmic, que representa aproximadament el 80% dels casos, i l’ictus hemorràgic, que suposa el 20% restant”.
Segons la doctora, “l’ictus isquèmic es produeix quan un trombe impedeix o obstaculitza l’arribada de sang al cervell, mentre que l’ictus hemorràgic s’origina per la ruptura d’algun vas sanguini cerebral. En tots dos casos, el temps d’actuació és determinant”.
Cada minut sense flux sanguini provoca la pèrdua d’uns dos milions de neurones, per la qual cosa, “si se sospita un ictus, cal trucar immediatament al 112, perquè només una atenció urgent pot minimitzar les seqüeles i salvar vides”, adverteix Freijo. Actuar durant les sis primeres hores des de l’aparició dels símptomes pot reduir les complicacions en més d’un 25%.
Els especialistes de la SEN insisteixen que és fonamental acudir a un hospital tan bon punt es manifestin els símptomes, ja que permet iniciar el tractament a temps i reduir el dany cerebral. No obstant això, només la meitat de la població espanyola sap identificar els signes d’un ictus, fet que pot endarrerir l’atenció mèdica.
Entre els símptomes d’alarma cal destacar la pèrdua sobtada de força o sensibilitat en la cara, el braç o la cama —especialment en un costat del cos—, la dificultat per parlar o entendre, la pèrdua de visió sobtada, els problemes de coordinació o equilibri i el mal de cap molt intens i sobtat, diferent del que és habitual. Davant qualsevol d’aquests signes, cal trucar immediatament al 112, fins i tot si desapareixen al cap de pocs minuts.
Segons l’estudi internacional Interstroke, la hipertensió arterial és el factor de risc més freqüent: està present en aproximadament el 64% dels casos i és responsable de més del 50% de les morts per ictus. El risc es multiplica si s’associa amb altres factors com el tabaquisme, la diabetis, el colesterol elevat, l’obesitat o la fibril·lació auricular. Per exemple, en persones hipertenses que també fumen, el risc es multiplica per sis, i si a més pateixen diabetis, per més de trenta.
“El control de la pressió arterial és una de les pedres angulars en la prevenció de l’ictus. Els estudis demostren que reduir la tensió no només disminueix el risc d’un primer episodi o de recurrència, sinó també el de demència i deteriorament cognitiu”, assenyala la doctora Freijo.
Afegeix que “gairebé el 90% dels casos d’ictus es podrien evitar amb un control adequat dels factors de risc vascular i amb un estil de vida saludable. Si controlem la hipertensió, el colesterol i la diabetis, mantenim una alimentació equilibrada, evitem el tabac i el consum excessiu d’alcohol, i fem exercici de manera regular, reduirem enormement la probabilitat de patir un ictus”.
Finalment, la SEN subratlla que un de cada quatre espanyols patirà un ictus al llarg de la seva vida i que aquesta no és una malaltia exclusiva de persones grans: fins al 20% dels casos es produeix en menors de 50 anys. A més, la seva incidència està augmentant entre els adults joves a causa dels hàbits de vida poc saludables.
Plaça reservada a persones amb discapacitat // Foto: 123RF/tomeqs
El Ple del Congrés dels Diputats va aprovar aquest dimarts la tramitació d’una proposició de llei, registrada pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que busca catalogar com a infracció molt greu l’acció d’aturar o estacionar vehicles en llocs reservats a persones amb discapacitat. Aquesta modificació legislativa comportaria una multa de 500 euros, quantitat que es podria reduir a 250 euros si es realitza el pagament abans de 20 dies.
La presa en consideració de la proposta va tirar endavant amb 169 vots a favor, només un en contra i 177 abstencions, cosa que assegura el seu procés de tramitació. A més del Grup Socialista, com a promotor de la iniciativa, els únics grups que van manifestar obertament el seu suport des de la tribuna de portaveus van ser els de Sumar, el Partit Nacionalista Basc (PNV) i Coalició Canària.
Actualment, la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària classifica aquesta infracció com a greu, i la sanció establerta és de 200 euros, amb una reducció a 100 euros si s’opta pel pagament ràpid. El PSOE argumenta que el seu objectiu és modificar la llei per tal que els conductors facin un «bon ús» de les àrees d’estacionament destinades a les persones amb discapacitat.
La iniciativa posa de manifest que les persones amb mobilitat reduïda s’enfronten a «seriosos problemes en els seus desplaçaments a causa de les dificultats que troben a l’hora d’aparcar prop dels seus llocs de destí». El text assenyala que aquests problemes es deuen a «l’escassetat de places d’estacionament reservades, però també hi influeix el mal ús que se’n fa per part d’altres persones usuàries, que les ocupen sense estar-hi autoritzades, incorrent en comportaments especialment insolidaris i reprotxables».
Les policies locals tenen la facultat de denunciar aquestes conductes com a infracció greu, que comporta una multa de 200 euros, la qual es pot rebaixar a la meitat per pagament ràpid. Tot i això, la proposició de llei afirma que «l’experiència ve demostrant que aquesta sanció no resulta en absolut dissuasòria». En aquest sentit, la proposta subratlla l’existència de «moltes» sol·licituds de particulars i d’organitzacions, incloent-hi el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat, que «clamen per l’agreujament d’aquesta infracció concreta i, en conseqüència, per l’augment de la sanció que porta aparellada».
«Més dignitat»
Olvido de la Rosa, del PSOE, va defensar la proposició de llei, asseverant que és «justa, humana, senzilla, però profundament necessària», i que *»permetrà a les persones amb discapacitat i a les seves famílies viure amb més dignitat»_.
Des del Partit Popular (PP), Daniel Pérez va comentar que la proposta, «encara que necessària, és insuficient» perquè «parla de sancions i no de solucions». Segons ell, «el que canvia la vida de tots són les mesures que prevenen, que faciliten i que eliminen obstacles. Endurir la llei té un efecte dissuasori inicial, però sense control, sense accessibilitat real i sense vigilància efectiva tot seguirà igual. El problema de fons és la falta de conscienciació, l’escassetat i el deficient disseny de moltes places».
Per la seva banda, María de la Cabeza Ruiz, de Vox, va apuntar que l’objectiu de la proposta és «augmentar la quantitat de les multes per aparcar indegudament a les places reservades a persones amb mobilitat reduïda», fet que va considerar «d’una insolidaritat i d’un egoisme inadmissible».
Lander Martínez, de Sumar, va indicar que la proposició de llei vol «enviar un missatge inequívoc: qui ocupa una plaça PMR [per a persones amb mobilitat reduïda] sense autorització comet una conducta especialment insolidària que la societat ja no tolera». Tot i això, va apostar per millorar el text perquè la recaptació de les multes tingui «un destí finalista», proposant que un percentatge es destini a «accessibilitat universal» per a les persones amb discapacitat.
Més places
Inés Granollers, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va criticar el mètode escollit pel Grup Socialista perquè, al seu parer, n’hi havia prou amb «una simple esmena» a la Llei de Mobilitat Sostenible.
Marta Madrenas, de Junts, va opinar que la iniciativa és «profundament incompleta» perquè la principal problemàtica és la manca de places, la coordinació inexistent entre les administracions i la «enorme dificultat» que tenen els ajuntaments per supervisar el compliment de la normativa.
Nerea Renteria, del PNV, va qualificar de «raonable» que la multa s’elevi de 200 a 500 euros amb l’objectiu de «reduir els comportaments irrespectuosos», però va coincidir amb Madrenas en el fet que hi ha un «dèficit estructural de places reservades» i una mancança de control en nombrosos municipis.
Finalment, Cristina Valido, de Coalició Canària, va comentar que l’augment de la quantia de la multa «potser té algun efecte dissuasori» i va exigir «anar un pas més enllà: que la recaptació d’aquestes sancions tingui objecte finalista».
L’empresa HPha efectuat una significativa donació de 9.673 euros a l’Escola d’Educació Especial Jeroni de Moragas, centre dependent de la Fundació AMPANS, ubicat a Santpedor. Aquesta aportació econòmica està destinada a impulsar la millora i la innovació del pati escolar mitjançant la instal·lació d’un projector interactiu amb suite, una eina tecnològica especialment dissenyada per a l’alumnat amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).
La contribució de HP s’inscriu dins la 20a edició de la Jornada Solidària que l’empresa organitza cada any. Aquesta trobada anual, que es realitza a la seu central de Sant Cugat, convoca professionals, col·laboradors i familiars al voltant d’activitats orientades a fomentar la solidaritat. Els fons que es recapten durant aquesta jornada es destinen a diverses causes socials proposades i recolzades pels mateixos treballadors de HP, que exerceixen com a ambaixadors solidaris.
Aquesta assignació financera s’ha dirigit específicament al projecte anomenat Juguem – Projectant un futur millor, impulsat per AMPANS. L’objectiu fonamental d’aquesta iniciativa és la reconversió del pati de l’escola en un espai plenament educatiu, terapèutic i inclusiu, amb la capacitat d’oferir respostes adequades a les necessitats particulars dels alumnes amb discapacitat intel·lectual, autisme, trastorns del desenvolupament o problemes de salut mental.
Des del centre educatiu, s’ha subratllat la importància d’aquesta eina amb la següent declaració: “Aquest projector no és només una eina tecnològica, sinó una finestra d’oportunitats per a la comunicació, l’expressió i la regulació emocional dels nostres alumnes. Suposa un pas més en la construcció d’una escola adaptada a les persones”.
L’equipament que s’incorporarà és l’omiVista Mobii, un projector interactiu d’última generació que ha estat concebut especialment per a persones amb TEA. Aquesta tecnologia projecta estímuls tant visuals com sonors sobre diverses superfícies horitzontals, com ara el terra, taules o safates de cadires de rodes, i inclou més de 200 activitats amb un enfocament terapèutic, elaborades per professionals experts. Entre els beneficis principals que ofereix aquesta eina, es destaca el desenvolupament cognitiu i la coordinació motriu, la millora de la comunicació i la regulació emocional, el foment del joc i la interacció, i la reducció de la sensació d’angoixa o ansietat, ja que permet entrenar l’adaptació als canvis.
El projector s’ubicarà al pati de l’Escola Jeroni de Moragas, que actualment atén un total de 340 alumnes. És rellevant destacar que el 55% d’aquests alumnes tenen un diagnòstic de Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Tot i que l’impacte més directe recaurà sobre aquests estudiants, l’eina es considera beneficiosa per a la totalitat de la comunitat educativa. A més a més, l’equip serà d’ús compartit i podrà ser utilitzat per altres serveis residencials que depenen de la pròpia fundació, com ara centres dedicats a infants i joves amb autisme. Aquesta pràctica ja s’ha dut a terme amb èxit a la residència Els Companys, on l’ús del projector ha aportat resultats molt positius.
La donació realitzada per HP cobreix una part considerable del pressupost global necessari per al projecte, que ascendeix a 13.674 euros. Des de l’escola, s’ha valorat el gest com “una aliança per construir un futur millor, on la tecnologia es posa al servei de les persones, de l’educació i de la inclusió”. La Fundació AMPANS, amb més de 60 anys de trajectòria, es dedica a acompanyar persones amb discapacitat intel·lectual i en risc d’exclusió social en el desenvolupament dels seus projectes de vida, proporcionant serveis educatius, ocupacionals, residencials i d’atenció diària, i compta amb un equip de més de 1.500 professionals compromesos amb l’assoliment d’una societat més justa i inclusiva.
