L’Associació Alba ha celebrat aquest dimecres a Cal Trepat de Tàrrega la jornada “Teixim Territori”, una trobada que ha reunit més de 150 persones procedents dels àmbits social, empresarial, institucional i comunitari. L’objectiu de l’acte, emmarcat en el 50è aniversari de l’entitat, ha estat reflexionar sobre els principals reptes de les comarques de Ponent —l’habitatge, la comunitat i l’envelliment— i impulsar una visió compartida sobre el futur dels pobles rurals.
La directora de l’entitat, Maite Trepat, ha destacat el valor de la col·laboració com a eix vertebrador de la jornada: “Des del moment d’idear aquesta trobada ho hem fet de manera col·laborativa, i això és el que volem que perduri: la confiança i les aliances”. I ha afegit: “Hem demostrat que cooperant podem transformar el nostre entorn, i volem que aquest esperit de treball conjunt continuï més enllà d’aquesta jornada”.
Set experiències per abordar els reptes del territori
La jornada ha inclòs set ponències inspiradores que han explorat, des de diferents perspectives, com afrontar els reptes territorials amb creativitat i cooperació.
En l’àmbit de l’habitatge, Martí Obiols, arquitecte i professor associat de la UPC, i Carla Quiroga, estudiant d’arquitectura, han presentat el projecte Reviu. La iniciativa proposa recuperar espais abandonats com la Caserna de la Guàrdia Civil d’Agramunt per transformar-los en habitatges socials i equipaments públics, amb la participació d’estudiants i la col·laboració d’administracions, empreses, entitats i universitats.
L’arquitecte Ricard Grau, soci fundador de Repoblem i de La Boqueria Arquitectura, ha exposat la feina de l’entitat per reactivar cases buides i revitalitzar els pobles. “Viure al món rural és un repte, però també una gran oportunitat”, ha afirmat. “A Repoblem volem ser un altaveu per a aquestes persones que volen viure-hi i ajudar-les a construir projectes de vida i feina vinculats al territori”.
Pel que fa a la comunitat, Rosa Maria Pla, responsable d’organització i nous projectes del Museu Terra de la Fundació Carulla, ha subratllat el paper de la cultura com a eina de transformació i cohesió social. Per la seva banda, Eduard Trepat, tècnic de projectes d’ARCA i Grups d’Acció Local, ha presentat l’Agenda Rural 2030 de Catalunya, un instrument de governança compartida per afrontar els reptes socials, econòmics i ambientals dels pobles.
En l’àmbit de l’envelliment, Carol Mitjana i Cristina Jofre, fundadores de Gran3dad, han explicat el seu model innovador d’atenció centrada en la persona en l’àmbit residencial, amb l’objectiu d’empoderar l’individu perquè participi en totes les decisions de la seva vida.
Finalment, Marina Minguell, coordinadora de l’Espai Comunitari La Bassa de Sant Martí de Maldà, ha presentat aquest equipament pioner impulsat per l’Associació Alba, que combina serveis per a persones grans i amb discapacitat en un entorn rural obert a la comunitat.
La mirada d’Ashoka: “Tothom pot ser agent de canvi”
La ponència central ha anat a càrrec de Rosa Riccuci, directora de Coneixement i Mesura d’Impacte d’Ashoka Espanya, que ha defensat la importància de fomentar l’empatia i la col·laboració com a motors de transformació social. “Tots tenim el poder de canviar alguna cosa del nostre entorn”, ha assegurat. “No cal ser emprenedor social per ser agent de canvi: qualsevol persona pot activar la seva capacitat de transformar allò que l’afecta, especialment si ho fa col·laborant amb els altres”.
Riccuci ha remarcat també la necessitat de promoure projectes escalables i replicables en altres territoris, així com d’adoptar una actitud flexible davant el canvi i treballar de manera compartida, deixant enrere els egos i les decisions unilaterals.
Conclusions: cooperació, innovació i proximitat
Les conclusions de la jornada, presentades per la periodista Gemma Peris de L’Oest, han subratllat que els reptes del món rural —habitatge, cures i comunitat— no poden abordar-se de manera aïllada, ja que estan estretament connectats i requereixen polítiques integrals i col·laboratives.
En matèria d’habitatge, s’ha destacat la importància de reactivar els centres històrics i impulsar models col·laboratius que vinculin l’habitatge amb l’activitat econòmica i comunitària. Pel que fa a la comunitat, s’ha posat en relleu el paper de la cultura i la cooperació local per recuperar els espais de relació i reforçar el sentiment de pertinença.
Sobre l’envelliment, les intervencions han coincidit en la necessitat de desenvolupar models de cures flexibles i personalitzats, amb serveis de proximitat i comunitats que fomentin l’autonomia i els vincles socials.
La jornada ha conclòs amb un missatge comú: la cooperació, la innovació i la proximitat són essencials per garantir la qualitat de vida i la cohesió social als pobles. Aquestes idees han quedat plasmades en una il·lustració realitzada en directe per Javier Morillas, que ha elaborat una “foto finish” de la jornada.
Una trobada per teixir noves oportunitats
Els participants han pogut expressar les seves impressions en plafons instal·lats a l’entrada de l’espai, en un exercici participatiu que ha culminat amb una dinàmica conduïda per l’equip de Cruma. Durant aquesta activitat, els assistents han compartit idees i conceptes clau de les ponències en tires de paper que, llegides en veu alta, han servit per crear un gran teixit simbòlic representant el futur col·lectiu del territori.
Des de l’Associació Alba esperen que “Teixim Territori” sigui l’inici d’un moviment que impulsi noves iniciatives orientades a multiplicar l’impacte i consolidar aquest esperit compartit de col·laboració.
