El Ple del Congrés dels Diputats va aprovar aquest dimarts la tramitació d’una proposició de llei, registrada pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que busca catalogar com a infracció molt greu l’acció d’aturar o estacionar vehicles en llocs reservats a persones amb discapacitat. Aquesta modificació legislativa comportaria una multa de 500 euros, quantitat que es podria reduir a 250 euros si es realitza el pagament abans de 20 dies.
La presa en consideració de la proposta va tirar endavant amb 169 vots a favor, només un en contra i 177 abstencions, cosa que assegura el seu procés de tramitació. A més del Grup Socialista, com a promotor de la iniciativa, els únics grups que van manifestar obertament el seu suport des de la tribuna de portaveus van ser els de Sumar, el Partit Nacionalista Basc (PNV) i Coalició Canària.
Actualment, la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària classifica aquesta infracció com a greu, i la sanció establerta és de 200 euros, amb una reducció a 100 euros si s’opta pel pagament ràpid. El PSOE argumenta que el seu objectiu és modificar la llei per tal que els conductors facin un «bon ús» de les àrees d’estacionament destinades a les persones amb discapacitat.
La iniciativa posa de manifest que les persones amb mobilitat reduïda s’enfronten a «seriosos problemes en els seus desplaçaments a causa de les dificultats que troben a l’hora d’aparcar prop dels seus llocs de destí». El text assenyala que aquests problemes es deuen a «l’escassetat de places d’estacionament reservades, però també hi influeix el mal ús que se’n fa per part d’altres persones usuàries, que les ocupen sense estar-hi autoritzades, incorrent en comportaments especialment insolidaris i reprotxables».
Les policies locals tenen la facultat de denunciar aquestes conductes com a infracció greu, que comporta una multa de 200 euros, la qual es pot rebaixar a la meitat per pagament ràpid. Tot i això, la proposició de llei afirma que «l’experiència ve demostrant que aquesta sanció no resulta en absolut dissuasòria». En aquest sentit, la proposta subratlla l’existència de «moltes» sol·licituds de particulars i d’organitzacions, incloent-hi el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat, que «clamen per l’agreujament d’aquesta infracció concreta i, en conseqüència, per l’augment de la sanció que porta aparellada».
«Més dignitat»
Olvido de la Rosa, del PSOE, va defensar la proposició de llei, asseverant que és «justa, humana, senzilla, però profundament necessària», i que *»permetrà a les persones amb discapacitat i a les seves famílies viure amb més dignitat»_.
Des del Partit Popular (PP), Daniel Pérez va comentar que la proposta, «encara que necessària, és insuficient» perquè «parla de sancions i no de solucions». Segons ell, «el que canvia la vida de tots són les mesures que prevenen, que faciliten i que eliminen obstacles. Endurir la llei té un efecte dissuasori inicial, però sense control, sense accessibilitat real i sense vigilància efectiva tot seguirà igual. El problema de fons és la falta de conscienciació, l’escassetat i el deficient disseny de moltes places».
Per la seva banda, María de la Cabeza Ruiz, de Vox, va apuntar que l’objectiu de la proposta és «augmentar la quantitat de les multes per aparcar indegudament a les places reservades a persones amb mobilitat reduïda», fet que va considerar «d’una insolidaritat i d’un egoisme inadmissible».
Lander Martínez, de Sumar, va indicar que la proposició de llei vol «enviar un missatge inequívoc: qui ocupa una plaça PMR [per a persones amb mobilitat reduïda] sense autorització comet una conducta especialment insolidària que la societat ja no tolera». Tot i això, va apostar per millorar el text perquè la recaptació de les multes tingui «un destí finalista», proposant que un percentatge es destini a «accessibilitat universal» per a les persones amb discapacitat.
Més places
Inés Granollers, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va criticar el mètode escollit pel Grup Socialista perquè, al seu parer, n’hi havia prou amb «una simple esmena» a la Llei de Mobilitat Sostenible.
Marta Madrenas, de Junts, va opinar que la iniciativa és «profundament incompleta» perquè la principal problemàtica és la manca de places, la coordinació inexistent entre les administracions i la «enorme dificultat» que tenen els ajuntaments per supervisar el compliment de la normativa.
Nerea Renteria, del PNV, va qualificar de «raonable» que la multa s’elevi de 200 a 500 euros amb l’objectiu de «reduir els comportaments irrespectuosos», però va coincidir amb Madrenas en el fet que hi ha un «dèficit estructural de places reservades» i una mancança de control en nombrosos municipis.
Finalment, Cristina Valido, de Coalició Canària, va comentar que l’augment de la quantia de la multa «potser té algun efecte dissuasori» i va exigir «anar un pas més enllà: que la recaptació d’aquestes sancions tingui objecte finalista».
