
Segurament ens trobem en un moment extraordinari que requereix d’actituds profundament inclusives i feministes que retornin l’esperança, la dignitat humana i el respecte als drets humans. Del primer a l’últim. Dic això, perquè en l’actualitat he notat com segurament ens hem emborratxat d’indiferència mentrestant hi ha nombroses persones que ahir, avui i sempre es troben en un context incert, dolorós i unipersonal farcit d’incomprensió. Certament, els meus referents són tota aquella gent que viu tot pendent dels altres, que s’aixeca cada matí per donar de menjar a la seva família, triomfar amb el seu negoci i somiar en un món millor. Aquests exemples tangibles que fan una mica més possible, la tasca o el repte de canviar el món.
Segurament estem visquent una situació extraordinària que a l’hora subratlla la necessitat impetuosa d’oferir a la societat, un programa reflexiu i vital que faci a tothom viure amb una major dignitat d’acord amb els més nobles ideals, valors i principis de cadascú però també amb la decencia política, institucional i social que hauria d’influenciar positivament les democràcies actuals i els estats de benestar vigents.
Vull subratllar que aquesta transició moderna ha de ser inclusiva i radicalment feminista perquè més enllà dels discursos de pau, fraternitat i integració que estan prou bé però de vegades els oblidem, calen fets i aquests fets es tornin a favor de les persones. Dic feminisme i inclusió o inclusió i feminisme, perquè són dos estils de vida que impregnen sentit allà on floreix exemples reals de discordia. Dic inclusió i feminisme, perquè per a mi, potser exagero, representen una nova fórmula per interpretar la realitat i cercar solucions generoses, empàtiques i plurals. Confio que la vida d’una persona amb diversitat funcional, sigui quin sigui els recursos familiars que l’acompanyin, la clase social que disposin o si són atesos per la seguretat social, estigui basada en un respecte permanent per la seva persona
La meva visió de la realitat acostuma a ser variable però sempre recull una mirada hiperactiva que em fa esbrinar allà on puc ser més útil. A passos accelerats, m’he acostumat a viure la vida i més enllà dels bons consells que em donen tanta gent que estimo, he decidit mirar cap endavant sempre a la dreta i a l’esquerra per veure qui més necessita de les meves capacitats, algunes de les quals, supleixen els defectes més visibles de la meva persona.
Confio que la vida d’una persona amb diversitat funcional, sigui quin sigui els recursos familiars que l’acompanyin, la clase social que disposin o si són atesos per la seguretat social, estigui basada en un respecte permanent per la seva persona i no hi hagi ningú que s’encarregui de malgastar temps, virtuts i hipocresia en trepitjar els seus somnis.En què la vida de cadascú de les persones d’aquest col·lectiu, det tothom, sigui útil per prendre consciència que queda molta feina a fer i que no ens podem aturar.
No m’imagino la vida d’una societat sense l’aportació de la gent diversa que amb capacitats diverses, es plantegen i amb encert, com ha de ser el nostre món i que a cada pas, ens demostren de quina pasta es troben fets i com d’important és ser fidels als valors que un té. Certament, la reformulació del projecte del món ens ha de inspirar per no perdre el sentit de les coses, el sentit ètic d’aquestes i sobretot el sentit reial de la realitat.
Sóc plenament conscient que el nostre món necessita d’aquesta empatia ordinaria que ens fa invencibles i que discerneix entre el bé i el mal. Sóc plenament conscient que el nostre món, no pot condemnar a l’atzar la vida de tantes persones que, sense fer soroll, tracten un dia sí i un altre també, d’aportar el seu gra de sorra per la construcció col·lectiva.
Visc amb l’ull posat en les injustícies i certament totes elles, mereixen la meva atenció i són al complet objecte de la meva preocupació. No sé viure de cap manera que no sigui facilitant la vida a tota aquella bona gent, que ens fa costat o simplement a aquelles que es troben passejant vora nostra omplint de diversitat els nostres espais comuns.