Fa pocs dies es va celebrar el Dia de la Salut Mental. Feia goig veure com els ponents-politics es felicitaven. Veritablement hem passat del zero en inversió-prevenció. Algú pot creure que invertint un 5% en salut mental a Espanya, – quan està sobre el 10% a Alemanya-, o creant 10 equips d’acompanyament domiciliari per tot Catalunya, és suficient? Està clar que no. L’etapa adolescent dels 12 fins els 25 anys, que al final es queda en 18 anys com límit (creuen que millor atendre més joves per un tema de PREVENCIÓ de conductes complexes), és com un pegat d’emergència davant l’alta demanda social.
Mentre, ens quedem observant-esperant que ampliïn el servei, 2 per tot Barcelona. Què son, visites de 5 minuts? Impossible donar bon servei-vinculació, malgrat que deu haver de tot. Els CSMA, centres de salut mental d’adults, estan desbordats i amb visites trimestrals o amb sort mensuals. L’altra cara és que han d’aprendre a no tractar al pacient com malalt i empatitzar més, cercar les fortaleses i així crear un vincle, que evitaria l’abandonament de tractaments. Tanmateix s’hauria d’oferir algun servei d’emergències pel tema de brots, ja sigui per recolzar l’individu com les persones del seu voltant, com s’ha fet amb el telèfon del suïcidi. D’aquesta manera s’evitaria que el malestar incipient es converteixi en auto o heteroagressions.
Els diferents governs gasten molts diners en informes, grups de treball, etc., mentre hi ha una manca de professionals i centres terapèutics públics. La salut mental és tan ample com la salut física que no es barregen patologies (a cardiologia no hi ha malalts digestius, respiratoris, de pell). Cal més centres terapèutics diferenciant els tipus de patologia mental.
No més morts ni agressions per manca de recursos.
