Sortosament, la meva experiència vital no és troba embolicada dins d’una xarxa d’indiferència tòxica de radicalitat hipòcrita que m’impedeixi, des de l’empatia, observar quelcom més que el meu propi melic. Ho dic perquè em sembla massa imprudent pensar que el meu jo pot condicionar la vida dels altres trepitjant-los els seus drets com si fos tan simple viure avui enmig del dolor apàtic que comporta la pobresa i altres situacions semblants.
Em rebel·lo contra el conjunt de persones que disposen de poder institucional i no l’usen per millorar la vida del poble. És lamentable, gens esperançador i poc inclusiu la crispació del congrés de diputats. Haurien de demanar perdó totes les persones que aquests dies ens representen pel paper egocèntric i manipulador que estan exercint. Resulta poc esperançador i digne el circ insultant que es troben executant. Hauríem de potenciar la democràcia representativa i ser tractats amb respecte, empatia i justícia social.
Qualsevol persona que llegeixi aquest petit text pot arribar a concloure de que qui escriu pot ser un servidor amb nom i drets que es mou exclusivament sota paràmetres egoistes superficials i farcides de intolerància a lo que es diferent. Cauríem en el parany de la ximpleria sencera de manipulacions sinó detectessim a temps i permanentment els sotracs vitals que adolorits pateixen injustament milers de persones. És des d’aquesta actitud inconformista de posar-se a la pell dels altres, que he decidit posar-me al costat de la gent com un servidor més.
Celebro i gaudeixo, en dono gràcies, al conjunt de moviments socials i a les persones que en elles hi comparteixen projectes , per la solidaritat sense límits i veraç amb la integritat que conflueix i s’ajusta als éssers humans que actuen d’acord amb un patró conductual com es la dignitat humana individualitzada. Sóc conscient de la riquesa variada que tenim al tercer sector. Fem-los costat i evitem instrumentalitzar amb fins particulars aquesta riquesa.
Contínuament m’arriben notícies de que a molts llocs del món moren persones a les quals ningú recorda i que sembla un mercat del tràfic quan és realment un drama diari i tenebrós que no podem normalitzar. En el transcurs amarg de la pandèmia, tots i totes hem viscut situacions extremes que ens han trencat l’ànima en petits fragments de tristesa fins i tot d’incomprensió, incertesa i pessimisme. La càrrega de piles col·lectives i sobretot la tasca admirable del conjunt de professionals de la sanitat ens ha permès sortir endavant però sense conformismes.
És bo recordar ahir, avui i sempre que per avançar com a societat no cal extremismes ni conductes bipolars que ens facin titubejar, abandonar, o temptar al fracàs. Cal apoderar al poble fent que el poble prengui consciència que és qui té l’únic poder servicial capaç de modificar la vida amb ambició talentosa individual. La meva vida vol ser un continuat esprint cap a una estable, feminista, digne i decent revolució de dignitats plurals, de drets humans assolits i de pau mundial.
