Aquest mes el Quim Llisorgas ens vol parlar al seu Racó de la gent de la societat que rebutja a les persones amb discapacitat simplement per la seva condició.
Hola Quim, com va tot?
Doncs genial, ha sigut una setmana santa “chachi”. He passat la Setmana Santa amb la família més propera i el dilluns vam menjar la mona.
Què t’ha fet riure aquest mes?
Aquest mes i últimament em fa riure, ara per la ràdio posen la cançó de la Rigoberta Bandini “Ay mama”. La meva mare sempre balla aquesta cançó. Sempre quan balla em fa gràcia.
I què t’ha fet plorar aquest mes?
Quan veig alguna situació d’injustícia, ploro d’impotència, o quan veig una pel·lícula, per exemple “Campanes” o una pel·lícula de fa uns anys com “Fènix 11 23”.
De què vols parlar en aquesta ocasió?
Vull parlar de que quan hi ha gent que per la nostra discapacitat ens rebutja a la societat.
Què en penses de la frase “la única discapacitat que existeix és una mala actitud”?
Doncs que aquesta frase és molt certa. Jo de vegades penso que et fan mal a tu perquè així seran més feliços i volen fer veure que ells estan per sobre de tu i volen marcar territori i en veritat no saben o no volen veure que t’estan fent mal.
T’has trobat en alguna situació similar de la que ens vols parlar?
Si, algunes vegades. Per exemple quan una amiga va fer 18 anys van fer una festa (la típica de 18 anys) llavors unes setmanes abans del cumple van fer un petit vídeo per felicitar-la, i jo el dia anterior de la festa vaig estar convalescent d’una operació i no podia fer molts moviments, i allà m’adono que a part de felicitar-la feien uns balls del musical “Mama Mia” i jo això m’ho vaig trobar que ho feien. A mi no em van dir res. (d’acord, que jo no podia fer gran cosa, però, almenys m’ho haguessin pogut dir).
Com l’has afrontat?
En aquell moment com va ser molt ràpid tot no vaig reaccionar, -ja us dic que jo sóc de reaccionar una mica més tard-, al moment ho vaig deixar córrer, però després vaig pensar que tu vols aparentar que ells són 100% inclusiu, però a l’hora de la veritat encara tenim mancances.
Per què creus que passa això?
Perquè volem anar d’inclusius per la vida, però després no saben ni incloure una persona amb alguna “tipologia concreta” a ballar uns balls d’algunes cançons perquè estigui del tot contenta o content.
Quina seria per a tu una possible solució?
La meva solució seria deixar els perjudicis a una banda i gaudir més de qualsevol persona, però fins que això no passi anirem malament. I que deixem d’aparentar el que no ets i deixar de marcar territori.
