Divendres, 21 juny 2024
IniciACCESSIBILITAT UNIVERSALQuè diu la normativa d’accessibilitat per a les persones amb discapacitat a...

Què diu la normativa d’accessibilitat per a les persones amb discapacitat a Espanya?

dones parlant en lleguna de signes accessibilitat
Dues dones parlant en llengua de signes // Foto: Servimedia

Espanya té normatives sobre accessibilitat per facilitar la vida de les persones amb discapacitat des de fa més de 40 anys. El 1982 es va aprovar la primera llei que tenia en compte aquest principi, relacionat directament amb les persones amb discapacitat. Des de llavors, la normativa ha patit notables canvis fins a arribar a la legislació actual.

La Llei 13/1982 d’integració social dels minusvàlids va ser la primera normativa espanyola sobre accessibilitat. Centrava la regulació exclusivament a la mobilitat i les barreres arquitectòniques. Segons l’article 58 d’aquest text, els edificis havien de complir unes condicions mínimes per permetre l’accessibilitat dels minusvàlids.

Dues dècades després, el desembre del 2003 es publicava una segona llei que abordava en profunditat el principi d’accessibilitat universal. “Es mouen dues estratègies relativament noves d’intervenció. Es tracta de l’estratègia de lluita contra la discriminació i la d’accessibilitat universal, explicava aquesta normativa. 

PUBLICITAT

Però no va ser fins quatre anys després que es va aprovar un règim d’infraccions i sancions per garantir les condicions bàsiques en matèria d’igualtat d’oportunitats, discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. La llei 27/2007 establia que les sancions es classificaven en tres categories (lleu, mitjà i greu) i les possibles quanties oscil·len entre els 301 i els 1.000.000 euros.

Aquesta legislació va estar vigent fins al 2013, quan es va aprovar el Reial decret 1/2013. El nou text “regularitza, aclareix i harmonitza” les tres lleis anteriorment esmentades per adaptar-les a la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada el 2006 per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) i ratificada per Espanya un any després. Aquesta normativa “ha posat en un pla de coneixement més gran tota la legislació que hi ha darrere de l’accessibilitat.

“Va rebre una empenta important a partir del 2010, encara que no es va aplicar de manera estricta des del primer dia”, segons explica Ignacio Osorio, director general de la Plataforma Representativa Estatal de Persones amb Discapacitat Física (Predif).

PUBLICITAT

Al març de 2022 es va aprovar la darrera modificació fins a la data de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, que busca “garantir el dret a la igualtat d’oportunitats i de tracte, així com l’exercici real i efectiu de drets” per part d’aquest col·lectiu “a través de la promoció de l’autonomia personal, de l’accessibilitat universal, de l’accés a l’ocupació, de la inclusió a la comunitat i la vida independent i de l’eradicació de tota forma de discriminació” .

En aquesta darrera reforma legislativa es va modificar l’article 5: s’inclou la participació en la vida pública i en els processos electorals com un dels àmbits d’aplicació d’aquesta llei. A més, es va crear un article basat en condicions bàsiques d’accessibilitat cognitiva.

Reconeixement de la Llengües de Signes

L’octubre del 2007 es va aprovar la Llei 27/2007, per la qual es reconeixen per primera vegada les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues. Des de la Confederació Estatal de Persones Cegues (CNSE) recorden que amb aquesta normativa “les persones sordes vam obtenir, després d’anys de reivindicació, el reconeixement de la nostra llengua”.

Segons aquesta organització, la llei 27/2007 “es va traduir en millores en matèria d’accessibilitat, especialment a l’àmbit públic”. I aquestes millores van quedar reflectides de manera explícita en altres normatives. Per exemple, l’accessibilitat als transports amb el Reial decret 1544/2007 pel qual es regulen les condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació per a l’accés i la utilització dels modes de transport per a persones amb discapacitat.

També es recollia l’accessibilitat per a persones sordes a l’àmbit dels mitjans de comunicació. Tot i que la Llei 13/2022 General de Comunicació Audiovisual ha suposat, segons explica la CNSE, “un pas endavant en el nombre d’hores emeses en llengua de signes i amb subtitulació, continua sent insuficient fins i tot en situacions d’alerta com pot ser l’erupció del volcà de la Palma”.

Discapacitat cognitiva

L’eliminació de les barreres arquitectòniques per facilitar l’accessibilitat a persones amb alguna discapacitat física és present a la legislació espanyola des del 1982. Tanmateix, l’accessibilitat per a persones amb discapacitat cognitiva no s’inclou de manera específica fins a l’última modificació de la normativa el 2022 , amb la Llei 6/2022.

Segons explica el text, l’accessibilitat cognitiva es fa efectiva a través de la “lectura fàcil, sistemes alternatius i augmentatius de comunicació, pictogrames i altres mitjans humans i tecnològics disponibles amb aquesta finalitat”.

“La legislació que existeix no resulta prou explícita, ja que i, a la pràctica, l’accessibilitat cognitiva no ha estat considerada a l’hora de desenvolupar i instaurar actuacions relacionades amb l’accessibilitat universal”, es pot llegir al preàmbul de la norma. “Hi ha discapacitats físiques que pateixen per les barreres arquitectòniques i persones amb discapacitat intel·lectual o sensorial a qui els posem altres tipus de barreres. Cada persona té la seva pròpia discapacitat, que no s’assembla a la que té el del costat”, afegeix Ignacio Osorio de Predif.

Aquesta organització subratlla que la normativa vigent “encara ha de millorar”. “Els nous desenvolupaments urbanístics tenen una legislació en matèria d’accessibilitat, però no s’està adaptant allò antic”, comenta Osorio. Segons estableix el Reial decret 1/2013, els terminis màxims d’exigibilitat de les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació van finalitzar el desembre del 2017. “Si una ciutat té un pendent excessiu, amb la llei a la mà, no cal modificar-la. Però sí que obliga a un ajust raonable per donar la millor resposta possible en matèria d’accessibilitat”.

Des de Cocemfe proposen una modificació de la Llei 49/1960 sobre propietat horitzontal perquè “és molt antiga” i les modificacions que s’han fet sobre el text original “no són suficients”. “A Espanya hi ha 100.000 persones que viuen tancades a casa per no tenir accessibilitat i és un handicap important. Cal fer una modificació i treure el límit de quotes per poder fer la reforma als edificis”, addueix el president de Cocemfe, Anxo Queiruga.

L’article 10 d’aquesta normativa estableix que “les obres i actuacions que resultin necessàries per garantir els ajustos raonables en matèria d’accessibilitat universal” no seran obligatòries sempre que “l’import repercutit anualment d’aquestes, una vegada descomptades les subvencions o els ajuts públics, no excedeixi de dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes”. Segons Queiruga, això suposa una limitació important i per això la seva organització proposa “la creació d’un fons estatal per si algun dels veïns de l’edifici no té recursos econòmics per fer l’aportació corresponent”.

A més, la CNSE reivindica millores legislatives a l’àmbit educatiu perquè “es garanteixin” a les persones sordes “els recursos i professionals necessaris per poder participar en cadascuna de les etapes educatives en condicions d’igualtat”.

Accessibilitat per a tots

Al preàmbul de la llei 6/2022 s’especifica que els “efectes beneficiosos i de millora col·lectiva” d’aquesta modificació legal que té en compte l’accessibilitat cognitiva es poden estendre “a altres segments de la comunitat com la gent gran, persones visitants o residents al país que no coneixen prou les llengües oficials i persones amb un nivell d’alfabetització reduït, entre d’altres”.

Les associacions del sector coincideixen en el principi d’accessibilitat com a benefici per a tota la societat, tinguin discapacitat o no. “Les persones que es veuen en l’obligació d´utilitzar cadira de rodes o crosses perquè s’ha trencat el maluc no poden sortir de casa o accedir a diferents llocs”, explica Anxo Queiruga.

Però no només persones que utilitzen cadira de rodes o crosses. L’accessibilitat universal, en l’aspecte físic, també beneficia usuaris que volen accedir a una estació de metro amb un carretó de nadó, persones que carreguen amb maletes i carretons de la compra en carrers amb molts obstacles o gent gran que passegen per carrers en mal estat.

PUBLICITAT

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

SERVIMEDIA
SERVIMEDIA
© SERVIMEDIA. Aquesta informació és propietat de Servimedia. Només pot ser difosa pels clients d'aquesta agència de notícies citant Servimedia com a autor o font. Tots els drets reservats. Queda prohibida la distribució i la comunicació pública per tercers mitjançant qualsevol via o suport.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content