Un 40,8% de les dones joves participants en l’estudi PROSIA-Y, llançat per la Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el suport de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, afirma haver tingut ideació suïcida en algun moment de la seva vida, una proporció que contrasta amb el 24,8% registrat entre els homes. Aquesta bretxa de setze punts percentuals també es fa palesa en els intents de suïcidi, amb un 17,1% davant del 6,6%, i en les autolesions sense intenció letal, que assoleixen el 37,9% enfront del 15,4% masculí, segons les dades recollides sobre una mostra de 4.182 joves.
Durant la jornada Dona i salut mental: Ferides invisibles, veus visibles, inaugurada al recinte de Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat, la investigadora Regina Vila va exposar aquests resultats per evidenciar la importància cabdal d’analitzar la conducta suïcida juvenil des de la perspectiva de sexe i gènere. «Estudiar les diferències de sexe fa visible una part de la conducta suïcida juvenil que les xifres globals no mostren», va assenyalar Regina Vila en el marc de l’inici de la Setmana de la Salut Mental 2026 del Parc Sanitari SJD, un espai de debat on s’ha qüestionat si els sistemes assistencials estan realment preparats per atendre les necessitats específiques de les dones.
Factors multifactorials i biaixos històrics en el diagnòstic
L’augment sostingut del malestar psicològic entre les noies adolescents no respon a una única causa, sinó a una complexa combinació de factors. Segons dades recollides a Catalunya amb més de dos milions de joves, les noies presenten aproximadament el doble de nous diagnòstics de depressió i ansietat que els nois, i gairebé nou vegades més de trastorns de la conducta alimentària. Per a la psiquiatra infantil i juvenil Marta Pardo, «l’augment del patiment en les noies adolescents probablement és el resultat de la interacció entre factors biològics, evolutius, psicològics i socials». A més, l’experta va advertir que condicions com el TDAH o el TEA continuen passant desapercebudes a causa de models diagnòstics construïts històricament a partir de patrons majoritàriament masculins.
El pes ocult del trauma i les violències
Un altre dels eixos centrals de la trobada ha estat la necessitat d’aprofundir en l’origen de molts trastorns mitjançant una mirada informada pel trauma. La psicòloga clínica Vanessa Narváez va alertar que nombroses pacients arriben als serveis especialitzats amb símptomes d’ansietat o estrès posttraumàtic sense que s’investigui prou el context de violència patit prèviament. «Podem acabar veient només els problemes de salut mental que són conseqüència del maltractament i no la situació que els ha provocat», va subratllar Vanessa Narváez. Aquesta visió va ser complementada per la participació de Macarena Herrera, activista de la Federació VEUS i referent peer-to-peer als grups de dones de la institució sanitària, qui va insistir a integrar activament la veu de les pròpies usuàries en tot el procés de recuperació.
Per la seva banda, la psiquiatra i investigadora Judith Usall, presidenta de la International Association for Women’s Mental Health, va recalcar que «l’androcentrisme en la recerca en salut mental ha contribuït a invisibilitzar les dones, prenent sovint l’experiència masculina com a norma i limitant el coneixement sobre aspectes rellevants de la seva salut mental». La especialista va defensar que la recerca i la pràctica clínica han d’incorporar de manera transversal tant les variables biològiques —com el cicle menstrual, la gestació o la menopausa— com les desigualtats socials, la sobrecàrrega de cures i l’exposició a la violència de gènere, assenyalant que «incorporar la perspectiva de sexe i gènere és essencial per fer una recerca més rigorosa i millorar l’atenció».
