El proper dimarts, el Consell de Ministres aprovarà l’avantprojecte de reforma de la Llei de drets de les persones amb discapacitat i la Llei de Dependència. Aquesta modificació respon a la reforma constitucional de l’article 49, aprovada el febrer passat, i a les reivindicacions de llarga data del moviment organitzat de la discapacitat.
Davant aquesta iniciativa, Plena inclusió Espanya considera aquesta reforma una “oportunitat històrica” per superar les barreres que afronten les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.
Segons la presidenta de l’entitat, Carmen Laucirica, “ens trobem davant d’una oportunitat històrica per abordar una transformació profunda del sistema d’atenció a la dependència que permeti garantir els drets i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i les seves famílies”.
Les principals demandes de Plena inclusió en la reforma de la Llei de Dependència són:
- Reducció de les llistes d’espera, especialment en serveis comunitaris d’habitatge, davant la manca de pisos i cases adaptades.
- Actualització de les carteres de serveis, ja que moltes d’elles són obsoletes i no responen a les necessitats reals de les persones.
- Foment de nous rols professionals, com l’assistent personal o el connector comunitari, per evitar les grans residències allunyades dels nuclis urbans.
- Eliminació del copagament confiscatori, que afecta greument l’economia de moltes famílies.
- Garantia de llibertat d’elecció de suports, amb un sistema més flexible.
- Prohibició dels canvis forçosos de recursos quan les persones amb discapacitat arriben als 65 anys.
Des de la confederació, que agrupa 950 associacions a tot l’Estat i dona suport a més de 150.000 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (síndrome de Down, autisme, paràlisi cerebral i altres), es reivindica que la reforma vingui acompanyada d’una dotació pressupostària suficient.
En aquest sentit, Plena inclusió insisteix en la necessitat de reactivar el Pla de xoc de Dependència. “Ens preocupa l’impacte de l’absència de suports, o la seva baixa intensitat, en l’exercici dels drets d’aquestes persones i les seves famílies, així com en la seva qualitat de vida”, assenyala la presidenta de la Confederació.
L’entitat alerta sobre la reducció de la despesa per persona atesa, que ha passat de 8.145 euros el 2010 a 5.982 euros el 2024, una disminució del 26,6%, malgrat l’augment del cost de la vida.
A més, defensa iniciatives innovadores com el projecte “La meva casa: una vida en comunitat”, que ha demostrat que és possible oferir suports de qualitat en entorns comunitaris per a persones amb discapacitat intel·lectual i grans necessitats de suport.
Secció patrocinada per
