Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, que se celebra aquest 17 d’octubre, Plena inclusió s’ha unit a la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa (EAPN) per denunciar les condicions de precarietat que viuen moltes famílies de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Espanya. La manca de suports públics adequats i l’elevat sobrecost que aquestes famílies han d’assumir per satisfer les necessitats quotidianes dels seus éssers estimats sovint les arrossega a una situació de pobresa estructural.
Segons l’Informe sobre l’Estat de la Pobresa de 2023 elaborat per l’EAPN, el 30% de les persones amb discapacitat a Espanya es troben en risc de pobresa o exclusió social, una xifra superior al 22,7% que afecta la població sense discapacitat. Per a les més de 400.000 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, aquesta situació és encara més crítica degut a les barreres addicionals que afronten diàriament.
Un dels factors clau que perpetua aquesta precarietat és la baixa inserció laboral d’aquest col·lectiu. Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), només el 23,8% de les persones amb discapacitat intel·lectual estan ocupades, una xifra alarmantment inferior a la de la resta de la població, amb una diferència de 44,8 punts percentuals. La taxa d’activitat d’aquest grup, que és només del 35%, reflecteix la necessitat urgent de polítiques que millorin l’accés d’aquest col·lectiu al mercat laboral.
El cost familiar i els efectes de la llei
A més de la dificultat per trobar feina, les famílies de persones amb discapacitat intel·lectual també han de fer front a un sobrecost econòmic significatiu. Segons un estudi de Plena inclusió, aquestes famílies han d’assumir un cost mitjà addicional de 27.000 euros anuals per satisfer les necessitats dels seus éssers estimats. Aquest sobrecost, juntament amb els efectes col·laterals de la Llei 8/2021, que modifica la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, podria agreujar encara més la seva situació, ja que la pèrdua de prestacions i beneficis fiscals posa en risc la seva estabilitat econòmica.
Enrique Galván, director de Plena inclusió, denuncia aquesta realitat: “És inadmissible que milers de famílies que ja afronten la difícil tasca de cuidar persones amb discapacitat intel·lectual es vegin abocades a la pobresa per la manca de suports públics”. Galván fa una crida al Govern perquè prengui mesures urgents que assegurin prou recursos per a aquestes famílies i que garanteixin el seu accés a una ciutadania plena.
Demandes urgents per millorar la situació
Entre les demandes més destacades de Plena inclusió, es troba la necessitat de facilitar l’accés a l’Ingrés Mínim Vital (IMV) per a les famílies amb persones amb discapacitat a càrrec, així com la compatibilització d’aquest ingrés amb la prestació per fill a càrrec. També s’insta a augmentar aquesta prestació fins a 170 euros mensuals per fill menor d’edat, i fins a 570,2 euros per als fills amb un grau de discapacitat superior al 65%.
Plena inclusió posa èmfasi en la necessitat d’augmentar els suports en àrees com l’educació, les prestacions socials i altres ajuts públics per garantir un accés just i equitatiu a aquests recursos per a les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Així, es reclama una resposta immediata per part de les administracions públiques per garantir un tracte digne i igualitari a aquests ciutadans en situació de vulnerabilitat.
Secció patrocinada per
