Persones amb paràlisi cerebral pertanyents al Moviment ASPACE han fet una crida als partits polítics perquè es reconegui la seva participació pública i assegurar la seva vida independent, després de les properes eleccions del 23 de juliol. Ho han fet a través d’un document en que han posat sobre la taula les seves principals demandes.
La primera d’elles és la personalització dels suports per poder portar a terme una vida independent. Estem parlant de la figura de l’assistent personal, que impulsa l’autonomia i vida independent de les persones amb grans necessitats de suport. Concretament, demanen que l’assistència personal sigui compatible amb altres serveis com els centres de dia, centres ocupacionals, l’ajuda a la llar, així com la resta de solucions habitacionals.Per això, sol·liciten que es modifiqui la Llei de Dependència.
Així mateix, reclamen que es transformin els serveis residencials i es basen en l’atenció centrada en la persona i que es fomenti la creació d’unitats de convivència perquè siguin elles les que triïn on volen viure.
En relació amb la comunicació, assenyalen que “el 98% de les persones amb paràlisi cerebral tenim disàrtria i quan algú no ens coneix, no sol entendre’ns. Per garantir la nostra comunicació ens donem suport de gestos o imatges”. “A més, el 25% de persones amb paràlisi manquen de comunicació oral, però això no vol dir que no comuniquem, sinó que ho fem de forma alternativa mitjançant tauletes o quaderns de comunicació”. “Com a conseqüència de la nostra comunicació vivim moltes situacions de discriminació i violència perquè no es coneix ni es reconeix jurídicament”, recalquen.
En aquest sentit, reclamen una persona facilitadora de la comunicació, que faci possible una comunicació bidireccional entre la persona i els equips professionals implicats per així garantir el seu accés a la justícia i l’adaptació a Comunicació Augmentativa i Alternativa dels telèfons 016, 112 i 091.
Pel que fa a l’ocupació, les persones amb paràlisi cerebral recorden que només un 5% accedeixen al mercat de treball a causa de la manca d’accessibilitat del mateix. “Moltes de nosaltres volem treballar, però quan ho fem, no caldria reduir la quantia de l’assistència personal perquè això suposa un sobrecost i al final treballem només per pagar l’assistent”, expliquen. De l’altra costat, reclamen que s’elimini l’informe d’aptitud com a requisit d’accés a l’ocupació pública i que la quota de reserva per a places públiques contempli un percentatge específic per a la inserció de persones amb paràlisi cerebral i amb grans necessitats de suport. A més, actualment no és compatible viure a una residència amb la feina, per la qual cosa demanen que es pugui compaginar per permetre una vida independent.
Per acabar, s’han centrat en l’atenció primerenca i han recordat que “la paràlisi cerebral és una lesió al cervell i les seves conseqüències no varien, però necessitem comptar amb teràpies”. Així, han demanat que s’augmenti la inversió i accions encaminades a impulsar la logopèdia ja que és fonamental per al desenvolupament del llenguatge i l’alimentació segura. De la mateixa manera, reclamen que s’intensifiqui la fisioteràpia perquè “ens permet reduir els nivells de dolor i maximitza capacitat de moure’ns”; així com la teràpia ocupacional, que potencia la nostra autonomia; i la psicologia ja que “ens ajuda a suportar el fet de necessitar una persona per a tot el que fem.
Secció patrocinada per
