Aquest estiu he tingut oportunitat de visitar el Parc del Garraf. Situat a la comarca del Garraf, a la província de Barcelona. Vaig descobrir la bellesa natural de la zona des d’una altra perspectiva. Just un mes abans, havia visitat Cradle Mountain a Tasmània, que és un parc natural als antípodes que em va deixar profundament commogut. Aquestes dues experiències em van permetre comparar les aventures a un entorn natural per a una persona amb mobilitat reduïda.
El Parc del Garraf és un dels espais naturals que és més a prop de la ciutat de Barcelona. Per a moltes persones, passar un dia a l’aire lliure i explorar la natura, és una oportunitat per desconnectar de l’estrès de la ciutat i recarregar energies. Per a les persones amb diversitat funcional, fer una escapada a la natura també genera aquests beneficis però requereix més esforç i planificació.
Ens comuniquem amb el servei d´accessibilitat del Parc del Garraf. Aquest equip és una iniciativa necessària que garanteix l’accés i el gaudi de tothom, de l’aire lliure i la naturalesa. Des del principi l’equip de la Macía la Pleta ens va atendre amb amabilitat i va ser determinant per fer una visita còmoda i especial. Aquest suport em va proporcionar la confiança que necessitava per continuar.
El dia de la meva visita, a principis d’agost, encara que la calor d’estiu era intensa, no va ser determinant i vam arribar bé. Ens van proporcionar una handbike, que és una bicicleta que pedala amb les mans. Però la handbike era petita per a la meva estatura, i era difícil pedalar.
L’accessibilitat universal, especialment als espais naturals, s’ha d’actualitzar per poder minimitzar els esforços de les persones amb diversitat funcional
L’equip de manteniment va fer tot el possible per adaptar-la. Per començar va ser una mica difícil treure la bici fora del centre del parc, ja que les portes són massa estretes. La handbike no sortia amb facilitat. Cal pensar en la importància de tota la cadena d’accessibilitat i intentar que no es trenqui. Amb ajuda ràpida del personal del parc vam resoldre aquest primer esglaó, encara que ja vaig tenir dubtes per a la resta de l’aventura, continuem la jornada.
El recorregut és d’una bellesa natural excel·lent, encara que és més curt del que jo imaginava. Vaig obtenir la sensació de llibertat i em vaig connectar amb la natura. Hi ha alguns forats a terra que dificulten el pas, i fan que la handbike es quedi atrapada en ocasions. A més a més, el final del trajecte es caracteritza per una carretera. Es podria oferir una experiència final més atractiva. L’inici i la fi del circuit podrien oferir experiències sensorials agradables. Vull destacar que vam tenir un magnífic picnic en un banc durant el recorregut, i que va ser un moment molt agradable.
En comparació, el Parc del Cradle Mountain —a Austràlia— compta amb una xarxa de recorreguts excel·lents totalment adaptats per a la diversitat de les persones. Molts recorreguts estan dotats de tarima de fusta, amb àrees de descans amb bancs i taules per fer picnics. Altres recorreguts són més llargs i de més complicació, perquè en requereix cinc o sis dies per completar-ho i estan totalment identificats en mapes. Tenen accés a autobusos llançadores. A més ofereixen cadires TrailRiders (cadires de tot terreny), que són com les cadires Joliet que tenen al parc del Garraf. No es pot passejar amb mascota, excepte si es tracta dels gossos guies. El centre d’informació central és una joia arquitectònica. Es nota que a Austràlia inverteixen molts més diners en l’accessibilitat dels espais naturals.
L’accessibilitat universal especialment als espais naturals s’ha d’actualitzar per poder minimitzar els esforços de les persones amb diversitat funcional. Els organismes públics que ofereixen servei a aquests parcs, han de donar accés a tots els espais naturals i disposar de totes les eines i els mecanismes d’accessibilitat universal. Així totes les persones podem gaudir dels parcs naturals, de manera espontània, segura, còmoda i natural. Moltes gràcies.
