Voldria començar l’article d’aquesta setmana reivindicant el legat humà, polític i intel·lectual de Nelson Mandela. Aquests darrers dies he tingut l’oportunitat de repassar algunes de les seves paraules i m’he adonat que poden significar quelcom més que un conjunt de lletres juntes. Poden esdevindré una llum creativa, fins i tot, transformadora, davant una realitat tenebrosa i farcida d’incertesa com l’actual.
Mandela va ser un revolucionari i un militant de l’esperança. Realment, gràcies a persones com ell, encara existeixen persones amb valors, societats que creixen en dignitat i cultures que comparteixen. Els seus discursos sempre coherents ens parlen de vida, de llibertat, de justícia social i d’una cultura oberta. La seva visió de com lluitar contra la pobresa dona que pensar i crec que cal tenir-la present.
“La eradicació de la pobresa no és un gest de caritat. És un acte de justícia. És la protecció d’un dret humà fonamental, el dret a la dignitat i a una vida decent. Mentre persisteixi la pobresa, no hi haurà veritable llibertat”. En aquest pensament, amics i amigues, s’amaga la clau del progrés comunitari i avui més que mai cal explorar camins per aconseguir una major igualtat.
La seva sorprenent valentia i la seva persistència indefallent li van demostrar al món que es pot aconseguir l’impossible. Fa unes quantes dècades la seva lluita era a penes un esforç idealista i solitari, que no semblava tenir majors possibilitats de triomf. Avui és una lluita compartida i noble.
Us demano avui i sempre que no deixem que ningú ni res ens faci deixar d’aprendre uns dels altres. Què persones compromeses com Mandela i tants altres, d’ahir i d’avui, ens omplin d’esperança, pau i dignitat. Moltes gràcies a tots i totes.
Álvaro Solà
