Dijous, 11 agost 2022
Dijous, 11 agost 2022
IniciOpinióObrint camins

Obrint camins

bisbe pere casaldàliga
Bisbe Pere Casaldàliga // Foto: Wikimèdia

He estat meditant sobre la conveniència d’escriure un article com aquest. La veritat és que sóc conscient que no podem negar la realitat i fer-ho només pot provocar més indignació, odi i falsa esperança. Jo no esdevindré mai la persona que a través d’un article faci malabarismes per amagar un context complex o senzill com potser l’actual. Prefereixo i, que quedi clar, sortir de la bombolla indiferent.

Sempre he cregut que la vida és complexa o de fet és complexa perquè nosaltres ens la fem d’aquesta manera determinada. Les coses més senzilles del dia a dia són les que major felicitat ens aporten. Aquesta és la realitat que més importa a banda de la del patiment reial de les persones. El patiment i la senzillesa són dues realitats compatibles de la nostra vida que cal aprendre a viure-les amb passió, generositat i humilitat.

No descobreixo res al afirmar que un món que viu i es retroalimenta de la indiferència no pot avançar per camins segurs de fraternitat i justícia social. La història es troba plena i, no exagero, de persones anònimes que lluiten per uns ideals nobles com és la pau al món i la fi de la pobresa. Aquesta setmana ha mort una d’aquestes. El bisbe Pere Casadàliga és un clar exemple d’aquesta lluita per fer una societat, en definitiva, un món, pobre i pels pobres.

Aprenguem humanament d’aquestes persones. Les seves paraules poden ser una llum enmig de la foscor i les seves accions un bàlsam d’esperança inacabable. Em declaro militant del sí que es pot i admiro a les persones que mouen el cul per canviar les coses. Em sento una baula més, encara que imperfecta, de la connexió entre passat, present i futur. 

Vull retre homenatge, perquè crec que és el meu deure, a tantes persones que per mi són referents socials. Gràcies als metges, a les metgesses, a les infermeres, als auxiliars d’infermeria, als funcionaris, als integradors socials, als psicòlegs, als periodistes, al personal de neteja, als missioners,als professors i les mestres. En definitiva, a tantes persones que de forma diferent treballen per fer créixer certs valors humans allà on viuen. 

M’agradaria que construïm plegats un espai de fraternitat, solidaritat i igualtat d’oportunitats arreu del món. Sembla un somni més que no pas una realitat propera observant els esdeveniments i intentant entendre el perquè de segons quins. La pròpia psicologia fa evolucionar cap a un lloc concret i és per això que no podem renunciar a res que faci bé a la societat. Us ho demano si us plau. No renuncieu a res ni a ningú que amb solidaritat sigui capaç de modificar vides.

Avui més que mai necessitem persones altruistes que no s’amaguin darrere de l’ignorancia sinó que surtin al carrer, el trepitgin i ajudin a les persones sense discriminacions de qualsevol tipus. És aquesta la meva íntima i personal solicitud que en aquest escrit us demano.

Àlvaro Solà
Àlvaro Solà
Jove tarragoní actiu amb ganes de canviar el món

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

CatalàEspañol
Skip to content