Que als parcs de Barcelona reservin zones protegides perquè les aus salvatges puguin niar i reproduir-se em sembla genial, veure ànecs, polles d’aigua, agrons, coloms tocaços, garses, merles… al centre de Barcelona és, si més no, curiós, deliciós, perquè sense desplaçar-te a la muntanya pots observar diferents aus i diferents espècies de fauna salvatge, fins i tot un eriçó.
És especialment normal que els parcs estiguin adaptats perquè les persones que han de desplaçar-se amb una cadira de rodes puguin recórrer-lo, no obstant al parc de Diagonal Mar fa tres mesos que hi ha una fuita d’aigua i amb una cadira de rodes és, no perillós, però si aberrant, perquè en passar se’t posen les rodes de la cadira embarrades, fang que després deposites a casa teva si abans no passes pel “tunel de rentat”.
Les persones discapacitades som societat per pagar impostos per obligació, però els nostres drets i benestar els salten a la torera els polítics, els assessors, els tècnics… a tot arreu
És normal pel que sembla en aquest parc. El pont que travessa els llacs fa sis mesos que està tancat per ordre i comandament del que el gestiona, un esbarzer es menjava una figuera sense que ningú l’eliminés. Visc a prop i entenc que el parc està molt mal gestionat pel responsable. Només em faltava veure que des de fa tres mesos una fuita d’aigua impedeix pel fang que s’acumula que una persona amb cadira de rodes pugui passejar-hi. Entenc que no entenguin que l’accessibilitat no són només les vorades i els graons però el que no entenc és que la pèrdua d’aigua faci tres mesos que no sigui capaç d’arreglar-la.
Les persones discapacitades som societat per pagar impostos per obligació, però els nostres drets i benestar els salten a la torera els polítics, els assessors, els tècnics… a tot arreu.
Vull veure aus salvatges niant al parc, el que no vull veure és un fangar on les rodes d’una cadira s’embarren fins a les llantes i vull que em tractin com qualsevol ésser humà de la societat no com un home que per passejar pel parc té un parany de fang al camí. No faig soroll, em defenso!
