La Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB) i ECOM, amb el suport de nombroses entitats i col·lectius, han donat a conèixer aquest matí que han interposat sengles recursos contenciosos administratius contra l’ordenança de terrasses aprovada definitivament per l’Ajuntament de Barcelona el passat mes de juny. L’anunci ha coincidint amb el primer aniversari del termini legal (4 de desembre de 2017) perquè tots els entorns i serveis siguin accessibles a totes les persones.
La mesura arriba després de més de 2 anys de diàleg i negociacions amb els grups municipals i el consistori per intentar fer front al que consideren un retrocés en els drets de la ciutadania de Barcelona: tant en l’àmbit de l’accessibilitat i la mobilitat, com en l’àmbit mediambiental i del dret al descans.
Des d’aquestes organitzacions i col·lectius es considera que la nova ordenança incompleix normatives superiors d’accessibilitat i igualtat d’oportunitats, de contaminació acústica i ambiental i de procediment administratiu. També consideren que la norma aprovada és una rèplica pràcticament exacte de text pactat amb el Gremi de Restauració, lo que obre la porta a que els els interessos dels adjudicataris de les terrasses s’imposin a l’interès públic que l’Ajuntament hauria de garantir.
Pels denunciants, qualsevol mesura vinculada a una modificació de l’ordenança hagués hagut d’estar adreçada a reduir el nombre de terrasses permeses, la superfície que cadascuna pot ocupar i els horaris d’obertura. Més si es té en compte l’alt grau d’incompliment de la ordenança anterior (el 56% segons dades del propi Ajuntament).
Per altra banda, el dret a l’accessibilitat i la inclusió social ha de constituir una línia vermella infranquejable per qualsevol ordenança, que no ha d’estar supeditat a paràmetres orientatius i flexibles, tal i com permet l’ordenança.
De fet, amb el nou text provoca bàsicament la desregulació en matèria de llicències de terrasses incomplint més de 5 normes de diferents nivells: La modificació de l’ordenança aprovada està tan plena d’excepcions als seus propis criteris generals que resulta arbitrària i deixa l’Ajuntament a mercè de l’aplicació específica que el Gremi de Restauració vulgui aplicar en cada cas, com ja s’està veient a diferents ordenacions concretes com pot ser la del Passeig Joan de Borbó. Fet que es tradueix en més capacitat del sector privat per explotar lliurement (per menys de mig euro al dia) un bé comú escàs i cada dia més privatitzat, l’espai públic. En aquest sentit, cal recordar que la modificació de la normativa suprimeix la figura de les ordenacions singulars, que eren zones d’especial protecció, eliminant així el resultat dels processos de participació veïnal associats i posant en qüestió la qualitat democràtica de Barcelona.
El diferents moviments socials consideren que el compromís que han de tenir els partits polítics i els governs amb la ciutadania (i en concret, amb ciutadania amb major risc de vulnerabilitat social, com les persones amb discapacitat), ha de ser implementar polítiques justes i coherents amb els drets humans fonamentals que garanteixin la inclusió real de totes les persones.
Ara confien en que els tribunals faran justícia i restabliran la legalitat vigent, convertint a la ciutat on es respectin els drets d’accessibilitat per a tots els ciutadans. A més consideren que aquest recurs crea un precedent que pot ser replicable a altres municipis on també són vulnerats els drets de les persones pels mateixos motius.
